Els jutjats de pau no podran casar a partir d'avui per un error en la tramitació d’una llei

BarcelonaLa jutgessa de pau de Salt, Francesca Terrón, sol fer uns vuit casaments cada mes, però només aquesta setmana ja en van sis. "Portem dues setmanes fent casaments a tort i a dret", diu en una conversa amb l'ARA el dia abans que entri en vigor la llei que els traurà la competència per registrar unions civils. Un error en la tramitació de la llei d'eficiència judicial ha deixat els jutges de pau sense potestat per inscriure matrimonis, i fonts del ministeri de Justícia afirmen que ja estan "buscant la millor fórmula per assegurar aquesta competència al més aviat possible".

Dilluns, els 898 jutjats de pau de Catalunya van rebre una carta del departament de Justícia que els recordava l'entrada en vigor de la llei i també avisava que el ministeri està estudiant les opcions legals per tornar-los la competència per la qual són més coneguts. Des del mes de gener el departament també ha contactat amb les parelles afectades perquè poguessin programar el casament civil amb un regidor, un alcalde o el registre civil.

Quan aquest dimecres se li ha preguntat per la qüestió al conseller de Justícia, Ramon Espadaler, ha explicat que "el tràmit parlamentari es va deixar al tinter una de les responsabilitats i una de les feines més agraïdes" dels jutges de pau. Ha afegit que va ser "per raó involuntària del legislador", i ha insistit que "hi ha una voluntat clara expressa del ministeri i de tots els grups parlamentaris que van donar suport a la llei" que puguin recuperar aquesta competència.

Ara per ara, però, el ministeri no ha concretat de quina manera es farà i tampoc ha explicat quin calendari preveu perquè els jutges de pau puguin tornar a casar. Terrón, per precaució, ha deixat fets tots els matrimonis que tenia previstos per al mes d'abril, però ja preveu que, si a finals de mes no hi ha hagut una solució, haurà d'anul·lar les parelles que tenien data al maig. Amb tot, fonts coneixedores indiquen que la situació es podria revertir abans de l'estiu a través d'una esmena en una altra llei.

L'esmena no va arribar a temps

La llei d'eficiència ha trigat anys a deixar de ser un projecte i fer-se realitat, i fins i tot va quedar en suspens per la convocatòria d'eleccions anticipades el 2023. La figura dels jutges de pau va estar en risc de desaparèixer a causa de les noves oficines municipals de justícia. La versió final de la llei, lluny de suprimir els jutges de pau n'amplia les competències, i per això Terrón veu una "incongruència total que s'ampliïn competències i alhora treguin la més coneguda, la de casar".

L'Associació Catalana en Pro de la Justícia, de què Terrón és secretària general, va posar-se en contacte amb grups parlamentaris per impulsar una esmena que els inclogués entre els professionals amb capacitat per registrar matrimonis. Amb tot, les esmenes no es van presentar a temps al Congrés: fonts coneixedores subratllen que la llei d'eficiència va requerir una negociació complexa, que es va fer a set bandes, i va rebre desenes d'esmenes sobre moltes qüestions diferents. Les esmenes del PSC, ERC i Junts sobre els jutjats de pau i els matrimonis no van arribar fins al tràmit al Senat, on la majoria del PP va vetar tota la norma. Finalment, la llei va tornar al Congrés i va quedar aprovada sense les esmenes.

"Ens hauria agradat que no arribés a passar"

Terrón recorda com, un cop aprovada la llei, des de la professió van demanar als grups polítics que esmenessin aquest error abans que la llei entrés en vigor el dia 3 d'abril: "Vam demanar explícitament que ho arreglessin i una manera de fer-ho és el reial decret, es podia fer abans del 3 d'abril, però no ha pogut ser. Amb un decret segur que hi haurà alguna fórmula, però hi ha d’haver una voluntat política perquè són ells qui fan les lleis".

"Sabem que hi ha voluntat que s'arregli, que serà només un temps. Però ens hauria agradat que això no arribés a passar", lamenta Terrón. Al seu jutjat s'han pogut deixar fets tots els matrimonis previstos aquest mes a costa d'una "feinada" en preparar els expedients i fer casaments cada dia en lloc de dos o tres per setmana, com se sol fer en aquest ofici que es compensa amb una retribució simbòlica i que els jutges de pau solen combinar amb una altra professió. Amb tot, el que més lamenta és l'impacte en les parelles que s'havien de casar: "Un casament suposa molta preparació, les famílies venen per la celebració... Tot això ho han vist alterat".