Justícia
Societat  /  Justícia 06/08/2022

SOS dels jutges de pau: una nova llei amenaça amb extingir-los

Govern, ajuntaments i advocats s'alien perquè l'Estat no acabi amb la figura puntal de la justícia de proximitat

4 min
La jutge de pau Francesca Terron, treballant al jutjat de pau de Salt.

BarcelonaSón les quatre de la tarda i la jutgessa de pau Francesca Terrón entra al seu despatx de Salt. Ve de la feina (els jutges de pau només tenen una retribució simbòlica i habitualment ho combinen amb la seva professió) i al damunt de la taula l'espera un plec de paperassa. Des de signar les inscripcions de naixements i defuncions que han recollit els funcionaris del Registre Civil, fins a comunicacions judicials i expedients matrimonials per revisar. La seva feina no s'acaba aquí, però. "De vegades m'ha vingut a buscar algun veí a casa per consultar un problema o hem solucionat una disputa entre dos particulars parlant-ho al carrer", explica. La particularitat d'aquesta figura, que escull el ple municipal, és que es tracta d'una persona del poble, que coneix molt bé els seus veïns i el territori. Ara aquest punt de proximitat i d'autoritat està en risc d'extinció. La nova llei d'eficiència organitzativa que prepara el ministeri de Justícia preveu la desaparició dels jutjats de pau i la seva substitució per una oficina judicial.

Tant la Generalitat com l’Associació Catalana en Pro de la Justícia –que representa els jutges de pau–, els ajuntaments i l'advocacia recelen del canvi. D'una banda, perquè el projecte de llei no deixa clar si hi haurà una oficina en cadascun dels 898 municipis que ara tenen un jutjat de pau ni si vindran acompanyades de recursos econòmics. Però sobretot perquè implica substituir la figura propera del jutge de pau per un funcionari que no té per què ser del territori. "Els jutges de pau donen un servei de proximitat a municipis molt petits que no tenen una seu de justícia a prop, fan feines de conciliació a qualsevol hora del dia, agilitzen molta tramitació i sobretot són persones que tenen un ascendent al poble, són figures de prestigi", subratlla la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, a l'ARA.

Segurament pel que més es coneix els jutges de pau és pels casaments civils, però tenen altres funcions, entre les quals la de fer d'oficina del Registre Civil en petits municipis, per a tràmits tan essencials com les inscripcions de naixement, els certificats de defunció o els documents de fe de vida. També assumeixen la comunicació dels exhorts judicials, fan tasques de conciliació i tramiten assumptes penals i civils menors. Només l'any passat, segons les dades de la conselleria de Justícia, els jutges de pau van tramitar 369.699 certificats i inscripcions del Registre Civil i van assumir 128.958 assumptes penals i 137.801 civils. Un volum de feina que, si aquesta figura desapareix, es traslladaria als jutjats ordinaris, ja prou saturats. "La nostra figura és eficient, àgil i pròxima, és un servei públic que no ha de desaparèixer; si passés, seria menystenir la ciutadania", diu Terrón.

Des del punt de vista polític hi ha dos aspectes més que preocupen. D'una banda, el Govern llegeix com una "invasió de competències" –en paraules de Ciuró– la desaparició dels jutges de pau, una figura reconeguda dins de l'Estatut. De l'altra, la conselleria de Justícia mostra inquietud per la manca de "concreció" sobre la despesa que suposarà la posada en marxa de les oficines judicials que preveu la nova llei. "Qui pagarà la festa?", es pregunta Ciuró, que dubta que la implantació d'aquests equipaments vingui acompanyada de diners per pagar els funcionaris i el material. De fet, des de la conselleria s'assegura que l'actual sistema dels jutjats de pau és més econòmic i "sostenible" que el model que planteja el ministeri. Això ho explica el fet que la remuneració dels jutges de pau és simbòlica. "Jo hi poso diners a finals de mes, és una feina vocacional", confirma Terrón, que assegura que va decidir acceptar el nomenament "per contribuir al municipi".

Integració

El Govern no veu amb mals ulls la implantació de les oficines judicials, però hi posen dues condicions: que integrin els jutges de pau i que el criteri per decidir on ubicar-les sigui el nombre d'habitants del municipi i les seves possibilitats de connexió amb el territori. "Cal mantenir l'equitat", insisteix Ciuró. Per tal de salvar la figura dels jutges de pau, Govern, territori i advocacia han treballat en diferents línies: d'una banda, els ajuntaments estan aprovant mocions reclamant que es mantinguin. També n'ha aprovat una el Parlament, amb el suport de Junts –que és qui lidera la conselleria de Justícia–, ERC, la CUP i els comuns. Els diputats de Junts i ERC al Congrés estan parlant amb la resta de forces polítiques a la cambra espanyola perquè donin suport a les modificacions a la llei. El mateix intenten el Consell Català de l'Advocacia o el Col·legi d'Advocats de Barcelona, que mantenen converses amb els partits.

La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, acompanyada de l'alcalde de Montblanc, Josep Andreu, el jutge de pau Josep Maria Fuguet i la directora dels serveis territorials de Justícia a Tarragona, Montse Solé, durant una visita al jutjat de pau de Montblanc.

La conselleria ja s'ha reunit amb representants del ministeri i, segons Ciuró, les trobades "van en la línia d'intentar buscar l'encaix" que permeti integrar els jutges de pau a les noves oficines. Però de portes enfora el discurs dels socialistes és un altre. En l'últim ple del Parlament del juny, el PSC no només va votar en contra de la moció en favor dels jutges de pau, sinó que el diputat Rubén Vinyales posava en dubte la seva necessitat, tenint en compte, deia, que no són professionals "formats en dret" en moltes ocasions.

Vinyales també va defensar que les noves oficines "modernitzaran i faran més eficient" l'estructura i va instar Ciuró a integrar els jutges de pau a l'estructura de la conselleria si el que volia era mantenir-los. Terrón reconeix "l'aposta" de la conselleria, els ajuntaments i l'advocacia per intentar salvar els jutges de pau, però lamenta que l'administració s'hagi "despertat tard". "Vam alertar fa temps que l'avantprojecte plantejava la desaparició dels jutjats de pau, no hem estat prou ràpids", assegura.

Les xifres dels jutjats de pau
  • 898 Són el número de jutges de pau que treballen a Catalunya. A tot l’Estat son 7.000
  • 369.699 L’any passat els jutges de pau van tramitar 369.699 certificats i inscripcions del registre civil
  • 266.759 Només el 2021 els jutjats de pau van assumir 128.958 assumptes penals i 137.801 civils
stats