Si no em caso, tinc dret a l'herència? Guia dels drets de les parelles

BarcelonaEl dret civil català considera com a parella de fet les persones que conviuen amb un vincle afectiu anàleg al del matrimoni durant almenys dos anys o amb un fill en comú, sense necessitat que hi hagi cap altre document entremig. Ara bé, l'opció de passar pel notari, d'inscriure's al registre únic de parelles de fet o d'optar per un matrimoni civil o religiós sí que pot comportar diferències a l'hora d'accedir a determinats drets, sobretot pel que fa a la possibilitat que un dels dos membres de la parella pugui cobrar la pensió de viudetat després que l'altre falti. L'accés a aquesta prestació el regula la Seguretat Social i, per tant, queda fora del nostre Codi Civil. Això i una jurisprudència amb contradiccions és el que ha deixat als llimbs milers de ciutadans, com el cas de la Sílvia, que després de 16 anys de relació i un fill en comú no hi ha tingut dret, com explicava a l'ARA. Però hi ha altres situacions que poden plantejar dubtes:

Sovint les parelles es plantegen posar algun document pel mig per protegir els fills, però el cert és que els drets i obligacions cap a les criatures deriven del fet de ser-ne pare o mare o tutor legal i no de la relació entre la parella. Per tant, en aquest cas, no hi ha cap diferència pel que fa a la possibilitat de disposar de permisos per tenir-ne cura o de la prestació que pugui obtenir un fill en cas que falti un dels dos membres de la parella, per exemple.

L'advocada Elisabet Mallofré, de Lex-it Advocats, explica que el vincle del matrimoni civil o religiós és el que ofereix més accés a drets de manera automàtica. Per exemple, en el cas de la pensió compensatòria per separació els cònjuges hi tenen accés directament, mentre que en el cas de la dissolució d'una parella de fet, aquest cas no es preveu. En canvi, hi ha menys diferències pel que fa a la prestació alimentària o a l'atribució de l'habitatge. Un membre de la parella estable pot demanar la primera si acredita que la necessita per a la seva sustentació. Pel que fa al segon, en el cas dels matrimonis sense fills en comú, es queda l'habitatge la part més necessitada, i en les parelles de fet, el titular del pis. Si hi ha fills en comú, en tots dos casos la residència s'atribueix preferentment a la persona que es quedi amb la custòdia de les criatures.

La diferència pel que fa al dret a l'herència no és el vincle de matrimoni o de parella de fet, sinó l'existència d'un testament: en cas que n'hi hagi, el cònjuge o convivent supervivent tindrà el que s'estableixi en aquest document. Si no hi apareix, també podrà fer ús de l'habitatge familiar o del patrimoni durant el primer any posterior a la defunció de la parella. Si la persona que mor no hagués fet el tràmit, però hi ha fills, el supervivent té dret a l'usdefruit de l'herència. Si la persona que mor no ha fet testament, l'altre membre de la parella rep l'herència i els pares del difunt tenen dret a la legítima.

L'accés a la prestació de viudetat és, ara per ara, la diferència més gran entre els matrimonis, que hi accedeixen automàticament si s'acredita una mínima convivència, i les parelles de fet. Mallofré adverteix que, en aquest segon cas, la inscripció en el registre únic és "indispensable", d'aquí que recomani realitzar-la en tots els casos, per evitar futurs ensurts. "D'altra manera, topes amb una paret", explica. El problema és que aquesta prestació depèn de la Seguretat Social i l'any 2014 el Tribunal Constitucional va decidir que, per equiparar la situació entre les comunitats autònomes amb dret civil propi i les que no, calia crear un registre únic per a les parelles estables i deixar de dependre de les regulacions de cada territori. L'advocada admet que la mesura "no es va publicitar prou", de manera que moltes parelles no se'n van assabentar. Les que sí que han fet el pas d'inscriure-s'hi, tenen dret a la prestació si aquesta inscripció té almenys dos anys de vigència i poden acreditar una convivència estable de 5 anys abans de la mort.

Tot i això, la jurisprudència per als casos que no compleixen algun requisit i acaben als tribunals perquè se'ls denega la prestació no és uniforme. Per exemple, la sala del Tribunal Suprem que revisa les reclamacions de pensions de viudetat en el cas de funcionaris públics és "més flexible" que no pas la que assumeix els casos de la resta de treballadors, explica Mallofré, que opina que aquesta situació "ha de canviar".

En el cas dels matrimonis, se'n poden beneficar, però els convivents en parella estable no es consideren unitat econòmica familiar i, per tant, l'han de fer per separat. Encara hi ha altres diferències. Per exemple, pel que fa a l'existència d'un permís retribuït a la feina pel fet de formalitzar la relació. La majoria de convenis col·lectius preveuen que els cònjuges tinguin dret a un permís retribuït de 15 dies quan es casin, que només s'estén a les parelles de fet en determinats convenis.