Un canvi a la llei espanyola va deixar més d'11.600 parelles de fet sense pensió de viudetat

Entre el 2008 i el 2020 es van denegar a Espanya 11.666 peticions de pensió de viudetat a parelles de fet perquè no complien els requisits fixats. Moltes d’elles perquè l’any 2014 el Tribunal Constitucional va introduir un canvi normatiu per equiparar la regulació a tot l'Estat i va invalidar l’especificitat de les comunitats que tenien un Codi Civil propi que ho regulava –Catalunya, Navarra i Aragó–. Moltes parelles que ja ho eren legalment a Catalunya i que tenien dret a la prestació, com el cas de la Sílvia Jiménez que va explicar dilluns l’ARA, van veure com d’un dia per l’altre perdien la seva condició a ulls de la Seguretat Social i es quedaven sense la pensió. De fet, segons consta en un escrit del Tribunal de Justícia de Catalunya del 2020, just després que el TC es pronunciés l’any 2014, el nombre de pensions de viudetat atorgades a parelles de fet catalanes va caure a la meitat.

Aquest any, però, Europa ha obert la porta perquè una part d’aquestes 11.666 viudes –més del 90% dels casos són dones– puguin tenir dret a la pensió. Dues sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) donen la raó a tres viudes que van portar els seus casos fins a Estrasburg. Tots tres tenien arrels catalanes: Caldes de Montbui, Salt i Santa Coloma de Gramenet. En els dos primers la mort de la parella s’havia produït abans fins i tot que el TC es pronunciés, i, en el tercer, el decés de la parella s’havia produït uns mesos després del canvi impulsat per l’alt tribunal, però molt abans que existís el registre on s’havien de donar d’alta les parelles de fet per optar a la prestació, una eina que a Catalunya es va impulsar l’abril del 2017. Jutjats d’instància, TSJC, Suprem i Constitucional van denegar les pensions a les tres sol·licitants. Només en el cas de Caldes de Montbui, el jutjat social número 33 de Barcelona va apartar-se del que fixava el TC i va donar la raó a la viuda, però posteriorment se li va tornar a denegar. Fins a arribar a Estrasburg.

Els arguments d’Europa

Per al TEDH la justícia espanyola va violar el "dret a la seguretat jurídica i a la propietat" de les demandants. Tenien una expectativa prestacional que es va frustrar per un canvi normatiu sobtat que va lesionar un dret patrimonial. A més, la justícia europea considera que el TC hauria d’haver fixat un període transitori per aplicar la nova normativa. Un quart factor, segons apunta una magistrada en un vot concorrent, és la qüestió del gènere. Subratlla una discriminació cap a la dona perquè els tribunals espanyols van obviar que els canvis de requisits van "afectar desproporcionadament els més desafavorits i vulnerables, les dones" –9 de cada 10 pensions les reben elles.

Europa sosté que "si es canvien les regles del joc, la gent les ha de conèixer i les han de poder aplicar", explica una font coneixedora d’aquests casos que posa sobre la taula dues qüestions que ajuden a entendre aquesta problemàtica. La primera, l’origen de la decisió del TC. L’alt tribunal va manifestar-se sobre les pensions de viudetat per una petició del Suprem, del magistrat progressista Manuel Ramón Alarcón. "L’últim que hauria volgut era provocar aquest efecte contrari", explica una font coneixedora d’Alarcón. Un segon punt a tenir en compte és que la sentència del TC va tenir dos vots particulars en contra: el dels magistrats catalans Juan Antonio Xiol i Encarnació Roca, que van argumentar que s’havia creat "un problema absurd, partint d’una interpretació literal i no realista de la norma qüestionada". De fet, en una qüestió prejudicial plantejada pel TSJC el 2020, ja es va apuntar que amb la decisió del TC es generava una nova "situació de desigualtat" que perjudicava Catalunya.

Toc d'atenció

El catedràtic de dret Eduardo Rojo va qualificar la segona sentència del TEDH com un "toc d’atenció" a la justícia espanyola. Els experts consideren que les resolucions d’Estrasburg obren la porta perquè les persones que no van acudir a la justícia, però se’ls va denegar la pensió, puguin ara tornar-la a reclamar. En canvi, aquelles que sí que van anar als tribunals ho tindrien més complicat perquè són fets ja jutjats, però es podria arribar a revisar la sentència.

En tot cas, malgrat que s’obri la via judicial, aquesta és una qüestió que s’ha de resoldre per "la via política", assenyala Carme Pinillós, de l’associació Viudedad Igualdad, que lluita pels drets de les parelles de fet que s’han quedat sense pensió. "Els partits no fan res", lamenta Pinillós, que considera que a Catalunya ni l'Estat ni la Generalitat van "publicitar" els nous requisits fixats pel TC i això va representar "una marxa enrere en drets guanyats" per la ciutadania.

Des de l’associació consideren que el canvi del TC estava orientat a perseguir el "frau", però va perjudicar moltes parelles de fet ja reconegudes. Segons dades amb què treballava la judicatura, en els anys posteriors a la reforma del Constitucional, "per cada 1.000 pensions de viudetat de caràcter conjugal només 1,5 eren de parella de fet".