La Noelia rebrà avui l'eutanàsia després de més d'un any i mig d'espera

BarcelonaLa Noelia, la noia de 25 anys que des de l'agost del 2024 ha estat sotmesa a un llarg periple judicial a l'espera de poder acollir-se a la mort digna, rebrà finalment l'eutanàsia aquest dijous. La petició de la jove, afectada per una paraplègia, va quedar en suspens fa més d'un any i mig arran d'un recurs judicial del seu pare, representat pel grup utracatòlic Advocats Cristians. Durant tot aquest temps ha mantingut la seva voluntat de morir: "Vull anar-me'n ja en pau i deixar de patir i punt. La felicitat d'un pare, d'una mare o una germana no pot estar per sobre de la felicitat d'una filla", va afirmar fa dos dies en una entrevista a Antena 3. A mode de protesta, Advocats Cristians ha convocat una roda de premsa a les sis de la tarda davant l'Hospital Residencia Sant Camil de Sant Pere de Ribes, al lloc i l'hora exacta en què està prevista la mort assistida.

La notícia del desenllaç favorable a la Noelia va transcendir aquest dimarts, el mateix dia en què es va conèixer l'opinió de la justícia europea sobre si calia aturar el procediment d'eutanàsia de la jove de manera cautelar. El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) va descartar deixar en suspens la mort digna de la noia com demanava el grup ultracatòlic. Tot i això, la decisió de la justícia europea no era imprescindible per tirar endavant la mort assistida perquè l'aval judicial a l'eutanàsia de la Noelia ja era ferm i la noia també compta amb el vistiplau mèdic de tots els professionals que l'han tractat. La resposta del TEDH, això sí, implica que no cal esperar la resolució final del tribunal per tirar endavant amb la mort assistida de la jove, que va quedar paraplègica arran d'un intent de suïcidi.

Abans d'arribar a Estrasburg, els intents d'aturar la mort assistida de la Noèlia ja havien topat amb el no del Tribunal Suprem i el Constitucional, a més del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i del jutjat de Barcelona que es va fer càrrec del cas inicialment. El cop de porta del Constitucional va suposar tancar l'últim intent que Advocats Cristians tenia dins la jurisdicció espanyola per aturar l'eutanàsia de la Noelia. El debat jurídic de fons que aquest cas ha posat sobre la taula, i que també planteja el cas del Francesc, de 54 anys, és si els familiars d'un pacient adult i en plenes facultats poden intervenir judicialment per aturar un procediment d'eutanàsia que ja compta amb l'aval mèdic.

La Generalitat té clara la resposta i s'ha posat al costat de la Noelia. En declaracions a Catalunya Ràdio aquest dimecres, la consellera de Salut, Olga Pané, lamentava que durant gairebé 20 mesos s'hagi "prioritzat la voluntat de familiars davant de l'afectada" i que, a conseqüència d'un sistema judicial que busca ser "garantista", s'hagi "allargat el patiment" de la jove. "Allargar així el patiment d'aquesta persona em sembla poc sensat", va afirmar la consellera.

Dues causes obertes més

Advocats Cristians, a qui aquest dimecres un jutjat de Barcelona va denegar el darrer intent de mesures cautelaríssimes per aturar l'eutanàsia, assegura que continuarà el procediment de la Noelia davant la justícia europea per intentar que reconegui una suposada vulneració del dret a la tutela judicial efectiva del pare. De fet, el TEDH no valora en la seva resolució els arguments de fons del cas, sinó que ho farà més endavant. Fonts jurídiques apunten que la mort de l'afectada no farà acabar el procediment, sinó que el tribunal es pronunciarà igualment –encara que pugui trigar– per determinar si hi ha hagut alguna vulneració de drets humans com esgrimeix el grup ultracatòlic.

Amb tot, el grup ultracatòlic manté oberts dos procediments més contra l'eutanàsia de la Noelia. D'una banda, s'ha querellat contra el metge i el forense que van fingir desacord per forçar la intervenció del ple de la Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya perquè decidís amb més garanties sobre la petició d'eutanàsia de la noia. En paral·lel, el grup d'advocats ha denunciat diversos membres d'aquesta Comissió i també l'exconseller de Salut Josep Maria Argimon, als quals atribueix un presumpte delicte de prevaricació per suposadament tenir "vincles incompatibles amb la imparcialitat exigible" per formar part d'aquesta comissió. En concret, diuen, "estar relacionats amb entitats activistes pro eutanàsia o amb organismes interessats en l'obtenció d'òrgans".