Societat16/06/2022

L'Estat duplica les concessions d'asil el 2021, però es queden en el 10,5% del total

La Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat demana aprendre de les experiències de l'Afganistan i Ucraïna per millorar l'acollida

MadridL'estat espanyol continua lluny de la mitjana europea en matèria de concessions d'asil. L'any 2021 va resoldre favorablement el 10,5% de les peticions, el doble que el 2020, per bé que és una xifra notablement inferior al 35% de la mitjana europea, tal com apunta la Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat (CEAR) en el seu informe anual que ha presentat aquest dijous al Congrés de Diputats. 65.404 persones van demanar protecció a Espanya al llarg del 2021, en un any marcat per grans èxodes que han fet que s'arribés als 85,5 milions de persones desplaçades al món. A aquestes altures del 2022, i a conseqüència de la guerra d'Ucraïna, ja es calcula que s'ha arribat als 100 milions.

Especialment destacat va ser el cas de l'Afganistan pel retorn dels talibans al poder. "És un clar exemple que quan hi ha voluntat política es pot donar bona resposta", ha destacat la directora general de l'organització, Estrella Galán. Precisament a l'acte hi ha assistit Malalai Joya, activista feminista i exdiputada al Parlament de l'Afganistan que va haver de sortir del país i està refugiada a Catalunya. En una intervenció molt contundent contra el paper de l'OTAN i contra el règim talibà, ha denunciat que continuen les vulneracions de drets fonamentals al país amb desplaçaments, pobresa extrema, bombardejos, expulsions de nenes de les escoles, tortures, genocidi de minories ètniques i desaparicions de periodistes. "Necessitem més solidaritat amb els moviments progressistes que es donen al nostre país", ha reclamat.

Cargando
No hay anuncios

Tot i que Galán ha advertit que els estats membres han de continuar donant resposta als milions d'afganesos que es troben en països limítrofs, també ha enaltit l'Operació Antígona mitjançant la qual Espanya va liderar l'evacuació europea de l'estiu passat per ser "àgil i eficaç". En la mateixa línia, la CEAR també ha subratllat que l'acollida per la invasió d'Ucraïna està sent exemplar per la posada en marxa dels Centres de Recepció, Atenció i Derivació (CREADE). "S'ha aconseguit que amb un termini de 24 hores els sol·licitants surtin amb tota la documentació. No hi ha excusa, es pot. S'ha d'adaptar, ampliar i estendre a totes les persones que arriben demanant protecció internacional", ha afegit.

Traves i mercat negre

I és que per a moltes persones que sol·liciten l'asil, el tràmit és una odissea. La CEAR calcula que es triga entre sis i vuit mesos a formalitzar el procés, en part per la falta de mitjans del ministeri de l'Interior. La directora general de Polítiques i Campanyes, Paloma Favieres, ha posat de manifest les dificultats informàtiques perquè es concedeixin cites i ha denunciat que això deixa persones als "llimbs" durant molt temps. Això fins i tot provoca un mercat negre de compravenda de cites, tal com critiquen des de l'organització. També representen obstacles els criteris dispars en els requisits d'accés a la formalització de la petició segons en quina província es faci, afegeixen. També n'hi ha d'externs, com és el fet que es mantingui la necessitat de visats de trànsit a persones que provenen de països en conflicte com Síria, Palestina o el Iemen. Hi va haver 71.830 resolucions, de les quals 7.371 van ser favorables, i encara queden 104.010 expedients oberts. Colòmbia i Veneçuela es mantenen com les primeres nacionalitats en nombre de sol·licituds, però augmenten les africanes, especialment del Marroc, Mali i el Senegal.

Cargando
No hay anuncios

Si les experiències de l'Afganistan i Ucraïna són la cara, la creu és la gestió de l'arribada massiva de migrants a Ceuta el maig del 2021 per la permissivitat del Marroc. Es van produir faltes d'identificació de persones en situació de vulnerabilitat i devolucions sense seguir els procediments establerts. De fet, les fronteres terrestres i aquàtiques són, segons Galán, "punts de la vergonya" en matèria d'immigració, i ha advertit que hi ha 2.000 morts comptabilitzats a les fronteres marítimes europees, sense tenir en compte els desapareguts que no s'han pogut registrar.

Per acabar, el CEAR també alerta que la ruta canària no ha afluixat i que l'arxipèlag espera solidaritat per part de la resta de comunitats autònomes. La implementació de grans campaments ha de servir per donar una resposta d'"emergència", sostenen des de l'organització, però adverteixen que s'estan "cronificant".