Fer-se gran a la presó: "Amb una condemna llarga, saps que et pots morir aquí"

BarcelonaDe la mateixa manera que ha envellit la societat, també hi ha cada vegada més persones grans entre reixes, fet que provoca que la mitjana d'edat dels presos cada cop sigui més alta. Només un 1% de les persones que estan empresonades tenen més de 70 anys, però són el doble que ara fa quinze anys. En canvi, al llarg d'aquest temps, el nombre total de presos ha baixat. Entre els qui encaren aquesta etapa de la vida dins de presó hi ha tant interns amb condemnes molt llargues com d'altres que han encadenat penes més petites o que han delinquit sent ja grans. A la presó conflueixen diferents factors de risc que avancen l'envelliment, i per això els especialistes consideren que a la presó una persona és gran molt abans que en llibertat.

Fonts penitenciàries descriuen que l'envelliment prematur entre les persones preses s'explica per diferents motius. D'una banda, l'estrès associat a la reclusió pot provocar canvis neuropsicològics que afectin la memòria o la conducta i, d'altra banda, també mencionen el malestar, la desesperança i el risc de conductes suïcides. Entre els interns també és més freqüent que entre la població general que hi hagi trajectòries d'exclusió social, historials de consum de tòxics i que hagin patit violència.

Majoritàriament, els presos més grans continuen fent vida en un mòdul ordinari –com el Benjamín, que té seixanta anys i està intern a Brians 2– o bé en mòduls de règim obert, com la Mari Carmen i l'Esperanza, que prefereix fer servir un pseudònim. Totes dues dormen cada nit a la presó de dones de Barcelona Wad-Ras, però passen el dia fora. Com el 35% de presos majors de seixanta anys, estan en semillibertat. La proporció d'interns en tercer grau arriba fins al 40% a partir dels vuitanta anys, el doble que entre el total de presos a Catalunya.

En canvi, quan hi ha una complicació de salut o de mobilitat reduïda que impedeix fer vida a un mòdul ordinari, els interns acaben vivint al mòdul d'infermeria, com el Víctor, que també fa servir un àlies i està pres a Brians 2. "Entrar a la presó és un dol, perquè ets conscient que has perdut alguna cosa", diu aquest cubà de 59 anys, que en porta nou empresonat i acabarà de complir condemna el 2033. "Jo estic al lloc on més presos moren. Amb una condemna llarga, saps que et pots morir aquí dins, que t'hi faràs gran". A la infermeria de Brians 2 diu que va coincidir amb Fèlix Millet, i ara es planteja si José Luis Ábalos es farà gran a la presó. Diu que escolta molt la ràdio i cada dia va a la biblioteca per llegir o fer servir els ordinadors i consultar els diaris.

Una malaltia medul·lar i un càncer de pàncrees van canviar molt la seva autonomia quan ja estava pres, i diu que si quan surti en llibertat encara li queden alguns anys de vida voldria passar-los en algun lloc aïllat, com una illa o una cabanya, "com un ermità". "Jo no tinc aspiracions quan surti com altres. Intento ser realista. Hi ha una etapa de la meva vida en societat que l'he cremat, com el nen que s'ha saltat etapes i no ha tingut infantesa", explica.

Ara per ara, els presos majors de 60 anys són el 5% del total, i fa 15 anys eren el 2,9%. L'últim dia del 2025 a Catalunya hi havia 9.159 presos, i 479 superaven la seixantena. L'any 2010 hi havia més persones preses en total –10.532– però n'hi havia menys que ara que superessin els seixanta: n'eren 304.

L'envelliment de la població penitenciària també té impacte en l'atenció sanitària que es fa necessària a les presons. Un estudi fet entre interns de les nou presons de Catalunya va constatar les "diferències significatives" en l'envelliment de la població penitenciària en comparació a la població en llibertat.

Els autors de l'estudi, que es va publicar el 2023 i va liderar el doctor Andrés Marco, ho atribuïen principalment a una càrrega més gran de factors de risc i a patologies cròniques que apareixen més aviat. Entre altres, van constatar que entre les persones preses hi ha factors de risc cardiovascular a edats molt més joves que entre la població general. En el grup de 4.300 presos que van estudiar, el 40% de dones d'entre 20 i 24 anys i el 30% d'homes en aquesta franja d'edat tenien algun factor de risc cardiovascular, mentre que la mitjana entre la població en llibertat és del 20%.

També hi ha més tabaquisme a la presó –tres de cada quatre interns fumen– i el mateix estudi indica que el fet d'estar reclòs empitjora el sedentarisme i la taxa d'obesitat. Entre les persones privades de llibertat el VIH és sis vegades més freqüent que entre la població en llibertat i també hi ha més incidència de trastorns psiquiàtrics. A més, la majoria provenen de contextos amb un nivell socioeconòmic baix i ja presenten una incidència més gran de malalties des d'abans d'entrar a la presó.

L'Esperanza, presa en semillibertat a Wad-Ras, assegura que el mal d'esquena cada vegada li fa més feixuc anar i tornar de la presó. Fins i tot més que quan estava tancada tot el dia. "Els anys pesen. Ara em fa mal el cos, però em feia més mal l'ànima quan tenia fills petits i no podia sortir", relata. Va tenir la seva filla petita estant empresonada i diu que a les internes més joves, quan estava a Brians i convivien tot el dia, les tractava com les seves filles.

A la secció oberta de la presó de dones de Barcelona també hi dorm cada nit la Mari Carmen, que abans havia estat a Brians i diu que va ser "l'ovella negra d'una família d'infermeres i advocades", però que es va espavilar ràpidament. "Et veuen gran, t'intenten fer xantatge amb el tabac, però t'espaviles. Es pensen que poden humiliar-te... Si et deixes, clar. Jo no m'he deixat", diu. Fa 26 mesos que surt de presó cada dia a les 9 i torna a entrar-hi cada vespre. Està a les portes d'aconseguir la llibertat condicional i acaba de trobar una feina.

19 presos superen els 80 anys

Ara mateix només hi ha 19 presos a Catalunya que superin els 80 anys. També n'hi ha 101 que estan a la setantena i 368 que tenen entre 61 i 70 anys. La persona més gran empresonada a Catalunya és a la infermeria de Brians 2, on també viuen vuit persones entorn de 50 anys, set que en tenen entre 61 i 70, i quatre que superen els 70. També hi ha una persona que supera els setanta anys internada a l'hospital penitenciari de Terrassa.

Fonts penitenciàries expliquen que els interns solen ser els primers interessats en mantenir un dia a dia actiu seguint diferents activitats a la presó. Hi ha activitats esportives dirigides a gent gran, o també poden anar a tallers ocupacionals, tallers artístics o a la biblioteca, un lloc tranquil molt freqüentat pels presos més grans.

Pel que fa als motius que els han portat a la presó, els més comuns entre els majors de 60 anys són els delictes contra la llibertat sexual. Les agressions sexuals són el delicte principal pel qual estan condemnats el 24% de presos que superen la seixantena, mentre que entre els interns de totes les edats aquests delictes són el 9,5%.

En canvi, els delictes contra el patrimoni són molt menys presents entre les condemnes als presos més grans (20%), la meitat del que representen entre la població penitenciària general. Les drogues són darrere del 15% de les penes entre els majors de 60, amb una representació molt similar a la que té entre el total d'interns. En canvi, els homicidis estan més representats entre els majors de 60 anys (15,5%) que entre el total d'interns (10,6%), ja que comporten condemnes més llargues.