Laia Fàbregas: “Em pregunto si el professor de socials també sap ensenyar a escriure”

Objectiu final: fomentar l’escriptura. Sota aquesta premissa, l’escriptora i traductora Laia Fàbregas (Barcelona, 1973) inicia una ronda de xerrades per a docents de primària i secundària. Els explicarà quins dos mètodes d’escriptura fan servir els escriptors de contes i novel·les perquè se’ls facin seus.

Quins mètodes fan servir els escriptors a l’hora d’escriure?

Hi ha dos camins. El camí més racional consisteix a pensar la novel·la de principi a final abans de posar-se a escriure. L’altre mètode és l’intuïtiu, que consisteix a començar a escriure sense saber què vols escriure. Tenen una idea, un personatge o una intuïció i comencen a escriure sense saber cap on anirà la història. Els intuïtius ordenen després d’haver escrit molt.

Només es pot ser un tipus d’escriptor, doncs?

Aquests dos mètodes no són blanc i negre. També es pot navegar entre les dues opcions. Aquests mètodes es poden aplicar en tot tipus d’escrits, no només en la novel·la. Quan fas un mail estàs fent un procés creatiu d’escriure. Tenir-ho al cap no és el mateix que escriure-ho. Per tant, el procés de treure-ho i ordenar-ho pot ser tan intuïtiu com racional.

Quin mètode segueix, vostè?

Sóc intuïtiva. Això no vol dir que sigui caòtica, sinó tot el contrari. Sóc ordenada. Jo vaig començar a escriure un conte curt i em van dir: “Potser aquí hi ha una cosa més llarga”, i vaig seguir escrivint. Així vaig començar la meva primera novel·la.

Per què s’han de difondre aquests mètodes a les escoles?

Els llibres que t’ensenyen a escriure només et mostren la manera racional. No hi ha llibres que t’ensenyin a fer-ho de forma intuïtiva. Quan vam detectar aquesta situació, ens vam preguntar com devien ensenyar a escriure a les escoles. Llavors vam pensar que ens havíem de comunicar amb les escoles perquè els nens aprenguessin que cadascú pot seguir el seu propi camí.

Cada escola i cada mestre és un món. Com a norma general, però, ¿creu que als nens només se’ls ensenya a escriure amb el mètode racional?

Segur que hi ha professors que ensenyen moltes maneres d’escriure. En general, però, em recorda el concepte de Ken Robinson: les escoles són com fàbriques. Tots han de passar pel mateix tub i no s’ensenya a posar els pensaments en paper. Em pregunto fins a quin punt es para prou atenció a la capacitat d’expressar els pensaments dels alumnes. També si un professor de socials sap ensenyar a escriure o només sap socials. Els nens aprenen l’escriptura a tot arreu. També cal analitzar si a català es dóna prou importància a escriure o només a l’ortografia i a la gramàtica.

Què poden fer-hi, els mestres?

Des del Laboratori de Lletres estem intentant inventar maneres perquè els professors vegin quin alumne és més intuïtiu i quin és més racional a l’hora d’escriure.

Com es descobreix?

Provant. El mètode de tota la vida: prova i error. Veure si estàs còmode en un projecte que et fa pensar abans d’escriure o tot el contrari. És tan senzill com això. Hi ha molta gent que es bloqueja quan pensa l’índex i hi ha gent que s’hi sent segura.

Amb aquest mètode els nens estimaran més l’escriptura?

Sí. Quan un nen es frustra és perquè les eines que li han donat no li funcionen. Aquests mètodes poden ajudar alumnes que es bloquegen perquè la manera com se’ls ha ensenyat no correspon amb la seva forma de crear. Una directora d’una escola m’explicava una anècdota que ho resumia tot. Una nena feia un dibuix lliure i el seu pare li va preguntar: què dibuixes? Ella li va dir que no ho sabia, i la resposta del pare va ser que havia de pensar abans de dibuixar. El que s’ha de fer és tot el contrari! Si no, es perden moltes oportunitats creatives.

L’escriptura ocupa el paper que es mereix, a l’escola?

És el canal de comunicació. Avui en dia la gent escriu molt malament. Començant per les faltes i acabant per les maneres d’expressar-se. Abans no ho vèiem tant perquè no hi havia Facebook, però ara veus gent de 30 anys que escriu molt malament. És gent que s’ha escolaritzat en català. Amb això vull dir que potser no es posa prou atenció a l’escriptura o que no s’explica prou bé. També pot ser que a casa no se li doni prou importància. I si a casa no es fa pedagogia, és evident que no n’hi ha prou amb l’escola.

Com es pot transmetre l’amor per l’escriptura des de casa?

Tenint llibres. El que aprenen els nens són el que fan els pares. Si no t’han vist agafar un llibre o si no parles d’allò que has llegit, segurament als teus fills els costarà més apreciar l’escriptura. Des de petits ja se’ls hauria de comprar llibres, fins i tot de tela, perquè agafin l’hàbit.

I parlar bé.

Exacte. Usar bé la llengua. Els pronoms febles s’estan perdent. I els nens aprendran a parlar de la manera que ho fan els seus pares. Al cap i a la fi tot va lligat: llegir, parlar i escriure.