Els lladres troben un filó d'or als boscos de Catalunya

GironaA Catalunya, la gran majoria dels boscos tenen propietari. Un amo, amb nom i cognoms, que sovint es dedica a treballar i gestionar els recursos forestals de la seva finca per mantenir-la neta, en bon estat i treure'n un rèdit econòmic. Com que es troben en mig de la natura, aquestes hectàrees de terreny arbrat, cuidades i productives, normalment no estan tancades i s'hi pot accedir sense problema. I d'això se n'aprofiten il·lícitament molts lladres i recol·lectors clandestins, que entren d'amagat en els boscos privats i roben carregaments de plantes silvestres per fer negoci. Per exemple, de llentiscle, teix i bruc.

Són grups organitzats, que arriben en furgonetes o camions per camins rurals, i, en un sol dia, s'enduen de manera massiva una estassada de plantes o fruits sense permís. Sobretot espolien feixos de llentiscle, teix i bruc, però també cabassos de pinyes, pinyons, bolets o, durant la temporada nadalenca, manats de vesc, boix grèvol, molsa o galzeran. Llavors, venen la recol·lecta a empreses del món de la jardineria, la cosmètica o els perfums, tant de Catalunya com de l'estranger, per la via de l'economia submergida, molt difícil de rastrejar.

Els Agents Rurals tenen detectada aquesta problemàtica i alerten que, en l'últim any, les extraccions furtives de llentiscle, teix i bruc, concentrades a les comarques gironines i la Catalunya central, no han parat de créixer. L'any passat el cos català va fer 222 inspeccions de llentiscle i 7 de bruc, quasi el doble que el 2023. Pel que fa a les espècies típiques de l'ornamentació nadalenca, en canvi, ja fa temps que els furts han disminuït moltíssim, fruit de la conscienciació ciutadana i el cultiu en vivers autoritzats.

Falta de normativa

“Cada any, quan fem una intervenció per netejar els nostres boscos, poc després venen màfies de recol·lecta organitzades i ens pelen tots els arbres”, denuncia Rosendo Castelló, que té diverses finques forestals al Maresme, al peu del Montnegre. Castelló també és el president del Consorci Forestal de Catalunya, que aglutina prop de 1.500 socis d'arreu del país, i, en nom de l'agrupació, defensa la necessitat d'una normativa específica que reguli les extraccions.

Els propietaris demanen a la Generalitat que s'instauri un carnet i un cens dels recol·lectors, per tal que es legalitzi l'activitat, es paguin les compensacions pertinents i se sancioni tothom que incompleixi els permisos. El sindicat Unió de Pagesos també se suma a aquesta mateixa reclamació, i el departament d'Agricultura assegura que ja està tramitant la nova normativa.

A l'espera de la reforma legal, els propietaris se senten desprotegits, sense cap empara que els permeti evitar els perjudicis econòmics i els danys en el terreny dels espolis massius. Sovint es troben amb la destrossa ja feta després del pillatge o, si enxampen els lladres furtius in fraganti, aquests marxen corrents i quan arriben els Agents Rurals ja han fugit. Enfrontar-se per la força amb els infractors tampoc és bona solució. I, un cop interposen les denúncies, la via judicial tampoc és garantia de res perquè, com que el valor del producte robat és difícil de quantificar i penalment es tracta d'un furt, poques vegades té recorregut.

Els recol·lectors, vulnerables i explotats

Els Agents Rurals també es mostren favorables a la instauració d'una normativa que els permeti actuar amb més contundència. “La gran majoria d'extraccions es fan sense autorització del propietari i ara mateix l'únic que podem fer és el decomís i prou, necessitem una normativa sòlida per regular tant la recollida com la comercialització i l'exportació”, defensa el cap de l'Àrea Regional dels Agents Rurals de Girona, Ignasi de Dalmases.

D'altra banda, més que en les finques privades, Agents Rurals i Mossos d'Esquadra prioritzen les actuacions en els magatzems on es distribueix i es ven el llentiscle o el bruc furtat; ja que qui capitalitza el benefici són els caps del negoci il·lícit, no els recol·lectors sobre el terreny, que sovint són persones sense recursos ni papers, vulnerables, en situació molt precària, que treballen sense contracte. “Més enllà de la qüestió ambiental, també hi ha un problema social i humà al darrere, la persona que enxampem no és el principal responsable, per això ens concentrem en la destinació i demanem una normativa que obligui les empreses a declarar la procedència dels productes", conclou Dalmases.

Estelles perilloses i terrenys malmesos

En general, el llentiscle és amb diferència l'espècie que registra més denúncies i actuacions, però, al sud de les comarques gironines, a segona línia de mar, en zones àrides de sol i poca pluja, també es produeixen força robatoris de bruc. Sempre es registren en finques treballades, després que s'hagi fet una poda, quan l'arbust és jove, tendre i comença a rebrotar.

Quan la planta encara no té molta altura, les batudes clandestines pentinen tota una hectàrea arrencant les branques amb les mans. Llavors les venen a empreses de jardineria que es dediquen a fer les típiques tanques marronoses de bruc sec per als jardins. "Com que trenquen les branques amb la mà, ens deixen una estella de dos pams o fins a l'altura de la cintura, de manera que no podem ni caminar pel bosc, és realment perillós, tant per a nosaltres com per als ramats que venen a pasturar o els gossos", lamenta Rosendo Castelló, afectat per robatoris de bruc.

Més enllà del perill i el perjudici econòmic, l'espoli d'aquest arbust també deixa els boscos en molt mal estat: "El bruc ajuda a la fixació de carboni i la retenció d'humitat, així que, si l'arrasen sense deixar matèria orgànica a terra, la radiació solar penetra directament al terreny i la primera pluja l'erosiona tot", acaba.