TERRITORI
Comarques Gironines 24/11/2016

Els furtius de les pinyes, la misèria que empeny al risc

És el tercer producte en importància del bosc, després de la fusta i els bolets

Jordi Carreras
3 min
El furtius de les pinyes, la misèria que empeny al risc

GironaEls propietaris forestals reclamen al departament d’Agricultura que reprengui la regulació de l’extracció i comerç de pinyes. Joan Rovira, gerent del Consorci Forestal de Catalunya, demana al Govern que es reformi l’actual regulació per protegir els propietaris i endurir l’extracció i el comerç il·legal. “Hi havia converses obertes però la cosa va quedar aturada fa temps i encara ho està. Cal una regulació, com també caldria regular els bolets -diu-. No és una qüestió ideològica, el departament també entén que s’ha de regular perquè l’actual marc legal va quedar obsolet gairebé des del principi perquè mai s’ha portat a la pràctica”. Rovira opina que la nova normativa hauria de donar més suport al propietari del bosc: “Els propietaris veuen avui la pinya més com un problema que com una opció de futur i una oportunitat de negoci. Però si en treuen un rendiment, les coses es poden cuidar”. En aquest sentit, Rovira recorda que fa 50 o 60 anys, quan la recollida de la pinya era una activitat habitual, “els recol·lectors entraven als boscos amb permís del propietari i després li donaven una part dels beneficis”. Als anys 90, amb l’abandonament de terres de conreu, molts propietaris van plantar pi pinyoner, però la recollida de la pinya no va seguir com abans.

Activitat perillosa

Els últims anys, amb la crisi econòmica, la recollida de pinyes ha tornat a anar a l’alça en persones amb pocs recursos que hi veuen una manera de guanyar alguns diners. “Els furtius són immigrants i col·lectius en situació de marginalitat. Ara bé, hi ha uns intermediaris que els hi fan fer i després els paguen una misèria, però ells en treuen un benefici important -afirma el gerent del consorci-. La marginalitat dels uns dóna peu a la picaresca dels altres”. Als recol·lectors el quilo de pinya se’ls paga al voltant dels 0,25 cèntims d’euro, mentre que el pinyó es ven al supermercat a un preu entre els 30 i els 40 euros el quilo. A més, a vegades els recol·lectors es juguen el físic perquè s’enfilen als pins sense cap mesura de seguretat, o gairebé, cosa que converteix la recollida de pinyes en una activitat perillosa. Justament fa tres setmanes un home de 45 anys va resultar ferit greu a Santa Cristina d’Aro després de caure d’un pi quan recollia pinyes. “A més dels riscos que corren, aquestes persones entren en finques privades, i també es pot veure gent en camps de golf, enfilats als pins. El 99,9% de la recollida és il·legal”, afirma Rovira.

Més control dels pinyons

Un altre factor és que la majoria dels furtius no coneixen el món de les pinyes i de vegades en cullen que encara estan verdes. “Les pinyes triguen tres anys a madurar. Agafar-les de manera inapropiada pot afectar la producció d’anys posteriors”, explica Antoni Bombí, director del Parc del Montnegre i el Corredor, que també s’afegeix a la petició que hi hagi més regulació en el sector. “Cal saber on s’han recollit els pinyons que es posen a la venda. Hi hauria d’haver un control exhaustiu en el moment que es comencen a extreure i emmagatzemar els pinyons”, creu Bombí, que també considera que els furtius “sovint estan aixoplugats per empresaris”. “Tenim una finca al parc i anys enrere ho subhastàvem i un empresari ens donava un milió de pessetes per les pinyes. Avui, com a molt, ens arreglen un camí”, conclou.

Una IGP per revaloritzar el pinyó del país

El pinyó català és de molt bona qualitat i per això alguns propietaris estan intentant reflotar el negoci de la pinya, que és el tercer producte més rendible i important del bosc, després de la fusta i els bolets. “Hi ha gent amb visió de futur que està promovent una Indicació Geogràfica Protegida perquè el pinyó d’aquí, i en general de tota la conca mediterrània, té unes propietats organolèptiques excel·lents”, explica Rovira. “Des de fa un any s’està treballant en la creació d’una agrupació de productors, i estem mirant de treballar conjuntament amb la indústria”, afegeix el gerent del consorci forestal. La temporada de recollida de la pinya comença al novembre i arriba fins al març. A Catalunya hi ha unes 35.000 hectàrees de pi pinyoner, la majoria a les comarques de Girona. Actualment als supermercats catalans es troben principalment pinyons provinents de Turquia i en els últims anys també de la Xina.

stats