Marian Muro: “No hi ha res pitjor que tenir normatives que no s’apliquen”

BarcelonaLa Generalitat es mira el problema de la Barceloneta amb preocupació. Manté que el model turístic és un èxit i que no cal canviar-lo, i que els problemes se solucionen amb més mà dura i aplicant la normativa. El Govern recorda, però, que ja ho fa a tot Catalunya, però que a Barcelona la responsabilitat és de l’Ajuntament.

¿El conflicte de la Barceloneta pot fer mal, a curt o a mitjà termini, a la marca Barcelona?

Si es tornen a veure aquesta mena de conductes i realment veiem que es produeixen més situacions d’incivisme, lògicament sí. Això no és bo per a cap destinació i tampoc per a la nostra. Jo espero que realment s’hagi reconduït la situació.

¿El problema és l’incivisme o el dels apartaments turístics?

A la Barceloneta hi ha oferta il·legal, és veritat. Catalunya va iniciar el 2012 un procés de regularització d’habitatges d’us turístic i des del primer moment es va dir que era complicat i que no seria d’avui a demà. Una altra cosa és l’incivisme, que no necessàriament ha d’estar lligat a la primera qüestió. El que cal és aplicar la normativa amb els pisos il·legals.

Però segueix havent-hi molts pisos sense regular.

Li puc dir que quan fa quatre anys vaig arribar a la direcció general de Turisme, no sabíem quants habitatges d’ús turístics hi havia a Catalunya. No és un tema fàcil i hem sigut la primera regió del sud d’Europa que ha afrontat aquest problema. I les altres autonomies ens demanen consell i ens copien la normativa. Ara bé, s’ha d’aplicar, perquè no hi ha res pitjor que tenir normatives que no s’apliquen. El 50% de l’oferta està regularitzada, i hem de continuar, i amb contundència.

El problema és que fins que els veïns no han sortit a protestar al carrer no han aplicat del tot la llei.

No s’ha d’arribar a aquesta situació. L’administració ha d’actuar d’ofici, és la nostra obligació. Garantir el compliment de la normativa i, òbviament, el civisme. Però també he de dir que s’ha actuat. Millor o pitjor, però l’Ajuntament de Barcelona ha fet actuacions. La política turística no és només fer promoció, que és el que s’ha fet durant molts anys. És ordenació, control, mobilitat, inspecció, regulació... Anem amb retard, i durant molts anys aquesta situació tots la coneixíem i mai es van adoptar les mesures per posar-hi fi.

Què li sembla la proposta del líder del PSC a Barcelona, Jaume Collboni, de limitar les estades en pisos a un mínim de 15 dies?

És un disbarat. ¿Volem contribuir a fer aflorar l’economia submergida o posem mesures perquè encara n’hi hagi més? El que s’ha de buscar són mesures que es puguin controlar. I control, control, control... i contundència. Li puc dir que la Generalitat, des del novembre del 2012, ha regularitzat 35.000 unitats, que representen 225.000 habitatges, tots fora de Barcelona. Amb l’Ajuntament tenim un protocol de col·laboració, però és l’Ajuntament el que realment assumeix la inspecció i el control dels allotjaments.

Si els legalitzem tots tindrem un problema de massificació.

El límit l’han de posar els ajuntaments a través del seu pla d’usos.

¿Ens hem equivocat amb el model turístic?

Tenim un model molt bo, amb una gran marca internacional reconeguda. I ha sigut un model fruit del treball col·lectiu durant molt de temps. El problema que tenim, i que tenen gairebé totes les ciutats que juguen en aquesta lliga, són problemes de mobilitat, d’oferta il·legal, de saturació, de densitat. I el que s’ha de fer és ajustar realment el nostre model a les circumstàncies que van canviant. I això crec que s’està fent. Ara bé, tenim molts visitants, i, òbviament, en poden venir alguns que facin actes d’incivisme, que molestin els veïns. I amb això s’ha de ser inflexible per mitjà de multes al primer acte incívic.

El Gremi d’Hotelers creu que ara hi ha 7,5 milions de visitants anuals i que pensen que es pot arribar als 10. Barcelona els pot absorbir?

La solució no és que deixin de venir més turistes. Barcelona té un problema, que és la concentració dels atractius i de l’activitat turística en una àrea molt reduïda. S’ha de començar a obrir tota la ciutat al turisme. I no és fàcil, perquè no li pots dir al turista que vagi a un lloc. Anirà on vulgui anar. També hem d’exportar els turistes de Barcelona a la resta de Catalunya. I aquí encara no hem fet els deures.