De Mart al pol Nord: la primera missió formada íntegrament per dones que arribarà a l’Àrtic

BarcelonaLa tercera tripulació d’Hypatia, una iniciativa catalana que fa recerca espacial i la divulga, ja està en marxa amb un objectiu molt clar: fer la primera expedició en una base d'investigació a l'Àrtic formada exclusivament per dones. L’estiu del 2027 deu científiques, entre les quals hi ha especialistes catalanes, aterraran a la Flashline Mars Arctic Research Station (fMARS), una estació analògica situada a l’illa de Devon, a l’arxipèlag àrtic canadenc, que simula reptes similars als que es trobarien les astronautes en un futur viatge a Mart.

A part dels projectes personals que desenvolupin cadascuna de les tripulants, Hypatia III contribuirà a la recerca científica a l’estació en col·laboració amb el govern regional de Nunavut i la seva població. L’objectiu és monitoritzar el permagel –és a dir, el terreny congelat des de fa almenys dos anys– i avaluar la qualitat de l’aigua per detectar possibles contaminacions procedents de l’aigua de desgel. A més, també s’estudiarà l’envelliment cel·lular, que a l’espai s’accentua més arran de la radiació. Per aquest motiu, les astronautes seguiran una dieta per millorar la seva resiliència biològica, i també per poder-ho aplicar a millorar l'esperança de vida a la Terra.

A diferència de les dues edicions anteriors, en què les astronautes havien anat a la Mars Desert Research Station (MDRS), al desert de Utah, aquest cop la missió evoluciona cap a una expedició d’exploració marciana en un lloc més remot i en unes condicions de fred extrem. Un fet que, segons ha explicat l’enginyera aeroespacial Estel Blay, comandant de l’expedició i participant també d’Hypatia II, suposa un repte més. “Afegim un punt més de complexitat, perquè, per exemple, l’hospital que hi ha més a prop és a quatre hores d’avió, i això suposa un grau d’aïllament molt més alt”, ha detallat.

A més de Blay, l’expedició la conformaran Laura González, Lucía Matamoros, Maria Lastra, Qi Gao, Anna Sabaté, Roser Bastida, Carlota Keimer, Andrea Jaime i Marta Milà. Totes elles hi duran a terme tasques i experiments per tal de contribuir a la recerca científica al voltant del Planeta Vermell. Les deu científiques seleccionades tenen entre 26 i 50 anys i cobreixen diversos perfils, des de comunicadores fins a enginyeres aeroespacials, nanotecnòlogues o biòlogues. Un exemple és el projecte que durà a terme la científica especialitzada en comunicació científica Roser Bastida, que treballarà en un poemari d’un futur distòpic en què uns animals s’han de moure de la Terra cap a Mart. “D’alguna manera, podré viure en primera persona el que protagonitzaran els animals del poemari”, ha apuntat Bastida.

Trencar prejudicis

Com en altres edicions, a més de Blay, dins de la tripulació també hi haurà astronautes més veteranes, com l’enginyera Laura González i la nanotecnòloga Lucía Matamoros, que es van quedar en reserva a Hypatia II. En el cas de González, la seva tasca s’enfocarà a reforçar les tasques de lideratge de Blay, així com en projectes amb impressores 3D. Matamoros, per la seva banda, se centrarà en el factor humà i, més concretament, en com reaccionen els cossos de les tripulants a situacions extremes d’estrès i confinament: “També em fixaré en com es poden relacionar amb la resiliència cognitiva i, al ser una tripulació femenina, com influeixen els cicles hormonals en totes aquestes anàlisis”. 

A partir d'ara, l'equip té un any i mig per preparar-se per a la missió. En aquest sentit, les membres de la tripulació veuen l’expedició com una oportunitat per trencar prejudicis. “Si algú tanca els ulls i s’imagina un astronauta, pensa en un rol molt específic, i això és el que volem canviar”, ha emfatitzat l’enginyera i integrant del grup Anna Sabaté.