Una Amazònia amb menys pluja i més calor a causa de la deforestació

BarcelonaLa tala imparable del bosc i la crisi climàtica amenacen el gran pulmó verd que encara és la selva de l'Amazònia i la porten al temible punt de no retorn en la recuperació i l'empenyen cap a la sabanització. És a dir, que hi ha el perill que la rica diversitat de vegetació i clima de la regió americana passi a convertir-se en una enorme extensió de terrenys semiàrids plens de matolls. En un nou estudi que publica aquest dimarts la revista Nature Communication, un equip internacional d'investigadors constaten que hi ha un altre valor a tenir en compte a l'hora d'afegir més preocupació sobre el futur de l'Amazònia: la pluja.

A partir de l'observació i l'anàlisi de 35 anys (entre el 1985 i el 2020) del comportament climàtic de la regió administrativa de l'Amazònia brasilera (que ocupa un 60% de la superfície del país), els investigadors revelen que a les àrees on la desforestació és més intensiva plou menys que a les zones més ben conservades. La situació és especialment acusada durant l'estació seca, quan la tala indiscriminada i extensiva d'arbres fa reduir fins a un 74% les precipitacions, cosa que equival a uns 15,8 mm menys en aquests mesos secs. Per contra, la temperatura màxima en el mateix període estudiat s'ha enfilat un 16,5%, i ja s'ha incrementat al voltant de 2 °C l'última dècada.

Les precipitacions es redueixen, segons la investigació, perquè la desforestació "interromp la modulació natural dels cicles de l'aigua i l'energia", alhora que s'eleven les temperatures superficials. L'equació de menys arbres, menys pluja i més calor dona com a resultat un catastròfic augment de la presència de gasos d'efecte hivernacle, que estan alterant tant la vida dels sistemes amazònics i de la població de la regió com la de tot el planeta.

Tot i que els investigadors són prudents a l'hora de dictar una sentència de mort per a l'Amazònia, sí que insisteixen que amb les tendències actuals la regió té tots els números de perdre el bosc selvàtic per apropar-se al clima més sec, similar al del Cerrado o fins i tot la regió semiàrida de la Caatinga. De fet, apunten que si continuen les taxes de desforestació existents, en deu anys la regió experimentarà un augment de la temperatura de 2,64 ºC i una reducció de les precipitacions de 28,3 mil·límetres per temporada seca en comparació amb el 1985.

Conservar la selva

Aquesta conversió comportaria la destrucció de la fauna, la vegetació i la manera de viure de la regió. La solució, segons apunten els investigadors, implica acabar urgentment amb les tales d'arbres i preservar la cobertura forestal que encara es pot salvar de la indústria extractiva. En aquest sentit, afirmen que la degradació climàtica més severa es produeix en les primeres fases de la desforestació, quan es perd "entre un 10% i un 40% dels boscos".

Amb una superfície de cinc milions de quilòmetres quadrats (la meitat de la superfície europea) que abasten diversos països, l'Amazònia és la selva més gran de la Terra, i que estigui perdent la capacitat d'oxigenar per la constant pèrdua d'arbres dilueix així el gran pulmó verd del planeta.