Per què les dessalinitzadores funcionen al 50% si els embassaments ja estan plens?
El Govern engega la creació d'una llei hídrica i preveu que el 40% de l'aigua que es beu a l'àrea metropolitana provingui del Besòs en uns anys
BarcelonaLes dures imatges d'una Catalunya seca durant tres anys i mig per la falta de precipitacions i les altes temperatures han quedat substituïdes per les d'uns embassaments plens, que actualment superen el 92% de les reserves. Però la crisi hídrica va ser un toc d'atenció: ja no es pot viure pendent només de si plou o no, sinó que cal transformar les instal·lacions que gestionen i produeixen aigua, tant si ja existeixen com si encara s'han de construir o posar en marxa.
Segons fonts de la Generalitat, les dessalinitzadores han de funcionar tant com es pugui –encara treballen al 50% de la seva capacitat i no es preveu reduir-ne el ritme–, s'ha de generar més aigua i s'ha d'impulsar el manteniment de les xarxes de distribució per evitar fuites. Aquestes són les bases de la memòria preliminar de l'avantprojecte de llei de transició hídrica que el Govern ha aprovat aquest dimarts i que, sobre el paper, ha d'endreçar i establir calendaris per engegar els mecanismes de planificació i control hídrics.
El consell executiu ha donat llum verda a l'inici de la tramitació d'una normativa –a consulta pública durant dos mesos– amb la idea que pugui ser una realitat en aquesta legislatura, indiquen fonts del departament de Territori, Habitatge i Transició Hídrica. "L'horitzó fonamental és avançar cap a un model de seguretat hídrica", perquè "no es pot dependre de l'aigua de la pluja i s'ha de generar un marc normatiu per adaptar Catalunya a la nova realitat" del canvi climàtic de cara al 2050, ha afirmat la consellera i portaveu del Govern, Sílvia Paneque.
Aqüífers sobreexplotats
Si fins ara el 70% del recurs hídric que es consumeix al país prové d'embassaments, rius i aqüífers i el 30% de la regeneració, la dessalinització, la reutilització i la recàrrega d'aqüífers–, amb aquestes actuacions s'haurien de capgirar percentatges. "La llei ha de permetre dissenyar la Catalunya hídrica del 2050; com hauria de ser i què s'hauria de fer sabent que el clima per al qual les instal·lacions van ser creades ja no existeix", expliquen fonts governamentals.
Mentrestant, com es podria fer front a una nova sequera? Conscients que ara hi ha una "treva", les autoritats calculen que totes les fórmules mencionades permetran aportar prop de 300 hm³ d'aigua nova de cara al 2030. Per exemple, a hores d'ara, les dessalinitzadores treballen a un 50% de la seva capacitat, tot i que Catalunya s'ha enfortit hídricament amb les pluges dels últims mesos i malgrat que el consum energètic de dessalinitzar triplica el de potabilitzar.
Tot i que aquestes plantes han de ser un complement en cas d'emergència, fonts governamentals justifiquen mantenir aquesta potència d'ús amb el fet que alguns aqüífers com el del Llobregat –que poden funcionar com a bancs estratègics d'aigua– han estat sobreexplotats i el nivell de l'aigua subterrània respecte al mar va desplomar-se a una cota de -9; això vol dir que l'aigua salada entrava a dins. En casos d'intrusió salina, es pot optar per injectar-hi aigua i donar-los marge perquè es regenerin. Les mateixes fonts afegeixen que es plantegen incrementar el nombre de reserves injectades en un futur, sense concretar-ne quantes ni quan.
Impuls al Besòs
La futura llei haurà de desenvolupar de quina manera es pot fer possible dos elements molt reivindicats durant la sequera com són la recuperació dels aqüífers com a reservoris "fonamentals" d'aigua, amb recàrregues programades i aprofitant les avingudes dels rius, o el disseny urbanístic hidrosostenible –edificacions i vegetació–, i el fet de buscar una reducció en el consum que fa servir la indústria o l'agricultura. Però, subratlla fonts de l'executiu, la modificació no començarà de zero: el pla de sequera ja fixava les prioritats.
En aquesta memòria d'avantprojecte de llei de transició hídrica, s'inclouen infraestructures planificades, com les noves dessalinitzadores (Tordera II, Foix i Costa Brava), i nous projectes de reutilització al Besòs inspirats en el model del Llobregat. De fet, la futura norma persegueix l'objectiu d'elevar l'aigua reutilitzada fins a uns 245 hectòmetres cúbics anuals el 2040. Però, a més, la idea és fer que el Llobregat i el Besòs siguin les aixetes de l'àrea metropolitana: es preveu que el 60% de l'aigua que s'hi beu provingui del Llobregat i l'altre 40%, del Besòs. En aquest sentit, l'Estació de Tractament d'Aigua Potable (ETAP) Besòs preveu tractar a partir de finals d'any 800 litres per segon, multiplicant per quatre la capacitat actual (200 litres per segon).
"Tot plegat implica un canvi de model que només es pot fer amb una llei: passar de fer una gestió d'emergència a una gestió preventiva", argumenten les mateixes fonts.
El 10% d'actuacions a xarxes
Fonts de la Generalitat també subratllen la millora de l'eficiència a les xarxes de subministrament. Un 31% dels 130 milions d’euros en ajuts que va atorgar l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) als ajuntaments per reparar fuites i renovar canonades ja estan en execució. "El manteniment global està en el 73%, però encara hi ha llocs on per cada 100 litres, se n'aprofiten 40", afirmen. Amb les més de 1.100 actuacions subvencionades en municipis amb més de 5.000 abonats, el Govern espera reduir pèrdues. Per ara, només un 10% de les actuacions han finalitzat, si bé hi ha temps fins a la tardor.