El dilema de tancar tot un país pel vent: estava justificat?

BarcelonaEl color vermell i taronja ha tenyit aquest dijous el mapa de bona part de Catalunya per una forta ventada, i la Generalitat ha optat per posar el fre de mà i paralitzar el gruix de les activitats arreu del país. Les imatges d'arbres desarrelats i infraestructures caigudes al mig dels carrers, sostres enfonsats, talls de llum i paralització a carreteres, trens i avions s'han succeït des de la matinada, sobretot a l'àrea de Barcelona, i vist des de l'àmbit estrictament tècnic, l'alerta de màxims estava justificada, segons els experts consultats per l'ARA. Es tracta d'un episodi excepcional que afecta zones molt poblades i amb molta mobilitat d'entrada i sortida, i poc habituades al fort vent. Però no tot el territori s'ha vist afectat de la mateixa manera, i aquesta aparent divergència entre la predicció i la realitat ha detonat queixes del món local dels extrems del país, que han lamentat que l'activació no fos territorialitzada, com sí que va passar amb els últims temporals que van afectar les comarques gironines i l'Ebre.

La consellera d'Interior, Núria Parlon, s'ha mostrat convençuda que la suspensió d'escoles, universitats i atencions mèdiques no urgents, així com les recomanacions de limitar els desplaçaments durant el temporal de vent, han estat efectives per reduir accidents, si bé hi ha hagut una vuitantena de ferits de diversa consideració. El fet que superin els 100 km/h en zones urbanes densament poblades del litoral i prelitoral de Barcelona com ha passat avui no és gens habitual. Feia anys que no es registrava un temporal de vent tan fort en aquesta zona. En canvi, a gran part de les Terres de l'Ebre, del Camp de Tarragona i de la Costa Brava, més habituades a la força del mestral i la tramuntana, les ratxes finalment no han estat tan intenses. Ja ho deien les previsions: seria una ventada generalitzada, excepcional pel que fa a l'extensió i intensitat, però irregular pel que fa a les afectacions. Per tant, tenint en compte aquesta variabilitat, s'ha obert un dilema: calia aturar el conjunt del país?

"Quan s'aplica una mesura restrictiva per fortes ventades no es fa només perquè hi hagi un avís, sinó perquè hi ha una ciència al darrere, uns tècnics professionals, que constaten que la ciutadania està exposada de manera directa o indirecta al perill, com a l'augment de la sinistralitat en desplaçaments. No es fa de manera aleatòria ni per si de cas, sinó perquè implica un risc real, i els líders polítics han de confiar en els tècnics", explica la directora de l'Escola de Prevenció i Seguretat Integral de la UAB, Montserrat Iglesias Lucía.

En l'àmbit de la protecció civil, la base de les actuacions és prevenir i minimitzar els riscos que poden causar danys personals i materials, però també protegir infraestructures, i els experts consultats consideren que els antecedents a Catalunya pel que fa a les inclemències meteorològiques, com ara les pluges extremes a Tarragona del desembre passat o la borrasca Harry –que va negar l'Empordà–, havien afeblit vegetació, mobiliari i instal·lacions. "La prevenció, si funciona, serà invisible", indica la doctora.

Si ara fos estiu o arrosseguéssim mesos de sequera, exemplifiquen els experts, amb la mateixa predicció de vent la preocupació serien els incendis, però molt probablement també haurien calgut mesures. "S'avisa la gent en funció de criteris preventius, que és el que pot fer l'administració: assegurar-se que dins les seves responsabilitats es minimitza el risc d'accidents i emergències", valora l'exdirector general de Protecció Civil a Catalunya, dels Bombers de Barcelona i del Servei de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments, Manel Pardo.

Això no vol dir que no hi hagi un grau d'incertesa en les prediccions; mai són del tot exactes, però sí que han millorat els últims vint anys. "Potser no pots determinar de manera exacta quina és la ràfega que farà a les 14 hores en un lloc concret, però com a administració sí que pots veure quina és la tendència i quines situacions s'han d'intentar evitar. Per exemple, si les infraestructures no estan preparades per resistir inclemències més elevades", afirma Pardo. A parer seu, s'ha fet un missatge general atenent la predicció meteorològica i s'ha fet una bona gestió, entesa com una crida a la implicació de tota la ciutadania.

La síndrome postdana

Des de la tràgica dana de València l'octubre del 2024, la Generalitat ha actuat de forma contundent davant d'emergències o meteorologia adversa. El tancament d'escoles, per exemple, s'ha ordenat almenys en tres ocasions: el novembre del 2024 –unes setmanes després de la tragèdia al País Valencià– al sud de Catalunya per pluges; l'octubre del 2025, també per inundacions a l'Ebre, i aquest gener a les comarques gironines més orientals. Fins ara, però, no s'havia respost amb tanta rotunditat al conjunt del país.

"Ara mateix hi ha un abans i un després de la desastrosa gestió de l'emergència de la dana a València, o més aviat de la irresponsabilitat de la gestió de qui l'havia de fer. I sembla que, si l'alternativa a fer curt és passar-se de frenada, es fa", planteja l'exdirector de Mossos, Trànsit, Bombers i Protecció Civil, Joan Delort. Sobre les crítiques d'alcaldes de les comarques gironines i el sud del país, que consideraven innecessari aturar-hi activitats, Iglesias Lucía respon: "Fins i tot allà on el risc no era vermell, sinó taronja, hi havia un risc. Si passa una desgràcia per la ventada, no es poden exigir responsabilitats perquè bufi el vent, però sí per la gestió que s'ha fet, o si les mesures són insuficients amb base a les dades científiques".

També Delort subratlla que la gestió de les emergències no és una ciència exacta. "Hi ha plans, protocols, però finalment hi ha algú que ha de prendre la decisió com a resultat de la informació tècnica que rep", recorda, i afegeix: "No és només el context o la predicció, es requereix un molt bon ofici; la gestió d'emergències és tot un art". El debat sobre si cal paralitzar el país pel temps advers no és nou. El 14 d’abril del 2001, una nevada inesperada va col·lapsar bona part del país en un moment en què la Generalitat encara no disposava d’una Direcció General de Protecció Civil ni de plans específics com el Neucat. Llavors la predicció va fer curt i Catalunya va quedar completament penjada per la neu. Els anys següents es va tendir a actuar amb més anticipació, fins i tot a risc de semblar excessius –com les crides a evitar desplaçaments al Pirineu o la restricció de vehicles pesants el 2018–, que van generar crítiques per resoldre's com a sobredimensionats.

En el desplegament de restriccions per emergències climàtiques –i qualsevol amenaça civil–, cal tenir en compte que hi conviuen les recomanacions i dades tècniques i els lideratges, estils i maneres de fer. "Dins d'aquests dilemes sobre decidir quines accions imperatives es fan, un dels factors és la territorialització del risc, i avui és veritat que no tot el mapa estava vermell. Però hi ha molta mobilitat de persones, de béns, de serveis, i no és tan senzill traçar límits d'una comarca a una altra. Sovint no hi ha una manera més selectiva d'actuar", planteja Delort. "Després de la gran desgràcia a València, hi ha un augment, encara embrionari, de la sensibilització i la responsabilitat de la ciutadania i les administracions. Però tenim la sort de tenir un sistema de Protecció Civil molt consolidat i professional, que recomana prendre decisions no només per criteris quantitatius, sinó qualitatius", afegeix Iglesias Lucía.

Exigència de responsabilitats

Segons Pardo, abans la gestió de les emergències es deixava en mans del ciutadà, que tenia menys l'administració al costat. "D'aquí que tothom digui que als pobles i municipis petits la gent s'espavila més que a les ciutats", puntualitza. Però ara tothom demana més protecció, més avisos, per part dels governs. I tot forma part d'una mena de síndrome postdana. "Fins ara, en general, no ens havíem preocupat. Però els extrems dels fenòmens climàtics a què ens enfrontem ens porten a situacions de risc i hem de ser més conscients que mai", afirma Pardo.

Amb tot, els experts recorden que com menys ES-Alerts s'enviïn, millor, per evitar que es perverteixi el seu significat; és a dir, que la població ho llegeixi com un missatge d'emergència. "Com a Govern, sempre pots actuar per excés o per defecte, però sempre basant-te en una decisió tècnica. El que hem d'evitar la resta és posar en tela de judici aquells criteris tècnics", defensa Pardo. I Iglesias Lucía afegeix: "Això no va de seguir només recomanacions, sinó adoptar mesures d'autoseguretat. Això ens donarà més eines per reduir exposició i ser corresponsables amb les mesures de l'administració".

Delort també és clar amb el fet que, en els últims temps, s'hagin enllaçat diferents emergències en què la resposta del Govern hagi estat la interrupció de serveis o els tancaments d'activitats: "Això és un instrument amb què s'ha d'anar molt amb compte, perquè després s'ha de poder acreditar. Hi ha coses que són difícils de gestionar, o que no és tan evident anticipar-ne el resultat. En el cas de les ventades, amb les imatges d'aquest dijous, no sembla forassenyat".

L'ús de determinats mecanismes a l'abast de l'administració en casos d'emergència, sigui de manera anticipada, com l'ES-Alert, o de manera imperativa, com les restriccions, s'han d'utilitzar de manera molt justificada. "Jo crec que fins al dia d'avui tot el conjunt de la gestió de les emergències s'està adequant a aquestes noves eines i a aquestes noves situacions, que són cada vegada més recurrents", admet Delort.