L'aire de Barcelona: les emissions contaminants cauen però encara superen l'objectiu de la UE per al 2030
Els nivells de NO2 es redueixen fins a un 14% als diferents punts de la ciutat en el primer semestre de l'any
BarcelonaBarcelona tanca el primer semestre de l'any ben encaminada en termes de contaminació atmosfèrica: els nivells de diòxid de nitrogen (NO2) es mantenen a la baixa després d'un 2024 on es van assolir mínims històrics i es confirma la bona tendència dels darrers anys. De fet, s'observa una davallada d'entre un 2 i un 14% a les estacions de vigilància repartides a diferents punts de la ciutat respecte als valors de fa un any. La tinenta d'alcaldia, Laia Bonet, ha celebrat aquest dilluns aquestes "bones notícies", i ha assegurat que són "fruit del treball i les polítiques que s'han implementat a la ciutat en els darrers temps".
"Si l'actualització de gener del 2025 confirmava que la ciutat tenia la millor qualitat d'aire de la seva història, ara podem afirmar que a totes les estacions s'han reduït els nivells de NO2 —un contaminant molt influenciat per les emissions locals de trànsit— i es mantenen dins dels límits", ha afirmat Bonet durant la presentació de l'informe de qualitat de l'aire de l'Agència Catalana de Salut Pública de Barcelona (ASPB).
Bonet també ha destacat el cas de l'estació de l'Eixample, una de les que històricament han registrat més contaminació i en la qual les emissions mitjanes de NO2 han estat de 30 µg/m³, deu punts per sota del llindar actual de la Unió Europea i un 29% per sota del que es registrava el 2022. Malgrat l'evolució positiva, encara hi ha feina per fer perquè els nivells de contaminació superen els límits que ha fixat la UE per al 2030. En aquest horitzó, les emissions de NO2 no podran superar els 20 µg/m³.
Els altres contaminats, les partícules PM10 i PM2,5, també es mantenen en nivells estables des del 2013. I, tot i que estan per sota dels límits legals actuals que estableix la UE (igual que l'NO2), Bonet ha explicat que l'objectiu es continuar treballant per acostar-los als valors fixats per al 2030. "És important que l'agenda verda europea no perdi força", ha assenyalat. En aquest sentit, també ha recalcat que la directiva europea aprovada recentment busca homologar-se amb l'Organització Mundial de la Salut (OMS), que té llindars molt més exigents (entre 5 i 10 µg/m³ segons el contaminant), un escenari pel qual també es volen preparar.
Impacte en la salut
La contaminació és perjudicial per a la salut humana perquè augmenta el risc de patologies respiratòries i cardiovasculars. A més, un estudi recent de Nature conclou que viure en zones amb alta pol·lució augmenta el risc de tenir mutacions similars a les del tabaquisme. La regidora de Salut, Marta Villanueva, ha explicat que la millora de la qualitat de l'aire registrada ha impactat positivament en la salut dels barcelonins.
Concretament, s'ha reduït en un 32% la mortalitat atribuïda entre els períodes 2020-2024 i 2018-2019. L'informe també recull que, en els darrers sis anys, hi ha hagut una davallada del 5% en els nous casos anuals de càncer de pulmó, i del 15% pel que fa als d'asma infantil. Bonet ha comentat que tots els resultats indiquen que la zona de baixes emissions (ZBE) "funciona", i ha reiterat el compromís del consistori per "augmentar en 40 hectàrees de verd" la ciutat de cara a final de mandat.
Avís de Brussel·les
Ara bé, la Comissió Europea ha tornat a estirar les orelles a Espanya, més concretament a Barcelona i Madrid, per l'aplicació de mesures que redueixin la contaminació de l'aire. Brussel·les reconeix en un informe publicat aquest dilluns que les autoritats estan adoptant "noves mesures" per reduir les emissions dels cotxes, si bé ja avisa que aquestes s'han "d'aplicar amb rigor".
En l'informe sobre el compliment de la política mediambiental de la UE, l'executiu comunitari també reclama a Espanya un augment dels impostos mediambientals aquest 2025 per complir amb els objectius europeus. La Comissió Europea estima que la bretxa d'inversió per complir els objectius mediambientals, més enllà del canvi climàtic, és de 10.700 milions d'euros anuals, al voltant del 0,81% del seu PIB.
Aquesta necessitat d'inversió addicional està prop de la mitjana de la UE (0,77% del PIB), però els impostos mediambientals a Espanya estan per sota de la mitjana del bloc europeu, puntualitza l'executiu comunitari. Tot i que s'han introduït nous impostos als plàstics d'un sol ús i a la gestió dels residus, Brussel·les veu "prioritari" que Espanya els augmenti i redueixi les subvencions "perjudicials per al medi ambient" amb l'objectiu de tancar la bretxa d'inversió.