A més de la contaminació de l’aire, els investigadors han identificat un altre risc ambiental present en certes pràctiques amb medicines tradicionals presents a l’Àsia oriental, derivat de la inhalació. Amb tot, assenyalen que necessiten més dades per donar suport a aquesta hipòtesi. “Això planteja noves preocupacions sobre com els remeis tradicionals podrien augmentar voluntàriament el risc de càncer”, ha assenyalat Maria Teresa Landi, coautora sènior de l’estudi i epidemiòloga de la Divisió d’Epidemiologia i Genètica del Càncer de l'NCI. La investigadora també indica que això “representa una oportunitat de salut pública per a la prevenció del càncer i particularment a l’Àsia”.
Descobreixen el vincle entre la contaminació i el càncer de pulmó en persones que mai han fumat
Viure en zones amb alta pol·lució augmenta el risc de tenir mutacions similars a les del tabaquisme
BarcelonaUna quarta part dels casos de càncer de pulmó es donen en persones que no han fumat mai, i un estudi publicat aquest dimecres a Nature suggereix que l'augment global d'aquests tumors en aquest col·lectiu està estretament vinculat a la contaminació de l'aire i altres exposicions ambientals. La recerca, liderada per investigadors de la Universitat de Califòrnia a San Diego i l'Institut Nacional del Càncer dels Estats Units (NCI, per les sigles en anglès), ha analitzat els tumors de més de 870 persones no fumadores de diferents regions del món.
"La nostra recerca mostra que la contaminació de l'aire està fortament associada amb els mateixos tipus de mutacions en l'ADN que típicament s'associen al tabaquisme", exposa Ludmil Alexandrov, coautor de l'estudi, professor a la Universitat de Califòrnia i membre del Centre de Càncer Moores de la mateixa universitat de San Diego. De fet, és la primera vegada que es relaciona el càncer de pulmó amb el dany que provoca a l'ADN respirar aire contaminat.
Seqüenciant el genoma complet de 870 persones, els investigadors van identificar diferents patrons de mutacions de l'ADN o firmes mutacionals, que són empremtes moleculars d'exposicions ambientals passades. Combinant-ho amb estimacions de contaminació atmosfèrica, l'estudi conclou que aquells que mai han fumat però viuen en zones amb alta contaminació presenten un nombre més gran de mutacions en els tumors de pulmó, especialment aquelles que afavoreixen el desenvolupament del càncer i d'altres que reflecteixen exposicions prèvies a agents cancerígens.
En altres paraules: com més contaminació a la qual estava exposada una persona, més mutacions es van trobar en els seus tumors pulmonars. Això no vol dir, però, que la contaminació provoqui un senyal únic per se, sinó que augmenta el nombre total de mutacions, aclareix el nou cap del Grup de Genòmica Digital del Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques (CNIO), Marcos Díaz-Gay, exinvestigador postdoctoral al laboratori d'Alexandrov, en un comunicat del CNIO.
Mutacions pròpies en no fumadors
Joaquim Bosch Barrera, referent clínic de càncer de pulmó de l'ICO Girona, ha declarat per a SMC Espanya que "aquest estudi destaca la importància de controlar la contaminació de l'aire per prevenir malalties respiratòries". Però també ha subratllat que "fumar continua sent el factor de risc més important per al desenvolupament d'un càncer de pulmó".
En canvi, els investigadors no han trobat una relació forta entre tenir càncer de pulmó i ser fumador passiu. En les persones no fumadores exposades al fum aliè, els tumors només van mostrar un lleu augment de les mutacions i dels signes d'envelliment cel·lular, però no les alteracions genètiques típiques del desenvolupament del càncer. Tot i que ser fumador passiu continua sent un factor de risc, la investigació assenyala que el seu impacte és molt menor que el de la contaminació de l'aire.
Finalment, l'equip ha identificat un patró de mutacions que apareixen a la majoria dels càncers de no fumadors, però que no s'han detectat en fumadors. Se'n desconeix el motiu, ja que no té correlació amb la contaminació de l'aire ni amb cap exposició ambiental coneguda. "La veiem en la majoria dels casos en aquest estudi, però encara no sabem què la causa", ha declarat Alexandrov. Aquest nou interrogant obre una nova àrea d'investigació per al futur.
Recentment Díaz-Gay i Alexandrov van publicar també a Nature una altra anàlisi de l'empremta que deixen a l'ADN certs agents ambientals, i van relacionar així l'augment de càncer colorectal en joves amb l'exposició a una toxina bacteriana a la infància.