L'última estratègia del Govern contra la plaga de conills decep els pagesos de Lleida: "No serveix"

Verdú (Urgell)Vols de drons amb càmeres tèrmiques i zenitals, l'ús de tecnologies d'anàlisi d'imatges a través de la intel·ligència artificial i pilots experimentats dels Agents Rurals. Aquestes són algunes de les sofisticades eines que la Generalitat ha presentat aquest dijous per perseguir els conills salvatges que amenacen els conreus del pla de Lleida fins als seus caus. Autoritats locals, representants de la Generalitat i Agents Rurals –amb l'equipament tècnic necessari per fer una demostració del funcionament de l'estratègia– han explicat els detalls del pla en una finca agrícola de Verdú (Urgell), un dels municipis més afectats per la superpoblació d'aquests mamífers. De pagesos, però, n'hi havia molt pocs.

“No ens hi han convidat”, lamenta Ramon Boleda, un veí de Verdú i membre del col·lectiu Pagesos o Conills, que ha fet palès el seu escepticisme davant d'aquest projecte innovador del Govern. La població de conills ha augmentat progressivament en totes les comarques que tenen activada l'emergència cinegètica, és a dir, perquè l'equilibri s'ha trencat i hi ha massa representació d'exemplars. Aquestes comarques són l'Urgell, el Pla d'Urgell, el Segrià, la Segarra, la Noguera i les Garrigues, que fa temps que denuncien pèrdues de collites.

L'últim cens (de l'octubre passat) fixa una densitat mitjana de 190 conills per quilòmetre quadrat, una xifra que supera amb escreix el llindar a partir del qual es poden declarar les mesures d'emergència (50). Per això, segons els pagesos, i malgrat l'espectacularitat de les imatges, l'anunci de la Generalitat queda curt. "No serveix per eliminar la plaga que estem sofrint els pagesos", insisteix Boleda, que també és productor de vinya. "No cal que es gastin tants recursos en identificar els caus, tots els pagesos ja sabem on estan amagats els conills, sols volem que els eliminin ja", reivindica.

El departament d'Agricultura admet que amb la caça no n'hi ha hagut prou i, per això, reivindica la utilització d'altra mena de mecanismes que afrontin aquest greu problema. “Amb la intel·ligència artificial i amb tota l'expertesa de l'equip dels Agents Rurals podem ser més eficients i aportar solucions més immediates”, ha defensat la directora general dels Agents Rurals, Elisenda Pérez. “És important abordar el problema des de diferents perspectives, i també des de la més innovadora”, ha afegit el secretari general de Telecomunicacions i Transformació Digital, Albert Tort.

Sense concrecions

Els drons s'enlairen entre el vespre i la nit, ja que és el moment del dia en què els conills es deixen veure més fora dels caus. El pla pilot de Verdú ja ha fet un primer recorregut de més de 900 imatges que serviran per alimentar un algoritme i millorar la capacitat de detecció de l'animal. “És importantíssim donar-hi continuïtat”, demana Tort.

Ara bé, a la presentació no s'ha parlat de com eliminar els conills, la gran preocupació dels pagesos. No han aclarit si augmentaran encara més les batudes ni si demanaran la legalització dels biocides a discreció ni, òbviament, introduir virus i malalties entre la fauna, tal com plantegen alguns agricultors. “No necessitem tècniques per localitzar els conills, sinó per eliminar-los definitivament”, insisteix Jaume Perera, portaveu del grup Manifest del Gran Urgell, un col·lectiu de pagesos que donen suport a les reivindicacions contra la superpoblació de la fauna.

Des que es va declarar l'emergència cinegètica a Lleida el març del 2023, pagesos, caçadors i Agents Rurals han capturat fins a 232.000 conills a la plana de Lleida i s'han entregat 589.250 cartutxos. Però la població no ha parat d'augmentar: el ritme anual és de mig centenar de conills més per quilòmetre quadrat. “Si aquests drons fossin capaços d'entrar als caus o disparar als conills des de l'aire, aquest pla ens semblaria molt millor”, diuen fent broma els pagesos.