“És una llàstima que deixem perdre un animal que ha fet tant per Catalunya”

Barcelona"Ja no és que estigui en perill d'extinció. Jo encara aniria més enllà: està sota mínims". Joan Gassó és president de l'Associació per al Foment de la Raça Asinina Catalana (AFRAC) i duu tota una vida dedicada a l'animal més emblemàtic del país: el burro català. Ara, però, lamenta l'oblit institucional que viuen i diu que els que se'n cuiden "fan el que poden" mentre ningú els fa cas. El resultat? Cada cop n'hi ha menys. De fet, l'AFRAC assegura tenir-ne 348 comptabilitzats, si bé reconeixen que n'hi pot haver alguns més que no estiguin controlats per l'associació. "Només resistim quatre romàntics", assegura.

Les causes que han arraconat a poc a poc l'existència dels burros catalans han estat múltiples. Una de les principals, però, és que no es tracta d'un animal productiu, fet que el converteix en un mal aliat en termes econòmics. Així, a diferència d'altres animals de granja, la raça asinina catalana "no ofereix un rendiment alt". Per exemple, una burra tan sols és capaç de produir un litre de llet al dia, mentre que una vaca en pot treure fins a trenta cada jornada. Això sí, segons Gassó no hi ha punt de comparació: "La llet de burra és molt més rica que la de qualsevol altre animal".

Tampoc és senzilla la reproducció de l'espècie. Les femelles tenen un cicle reproductiu "molt llarg", explica el president d'AFRAC. En concret, tarden fins a dotze mesos a donar a llum i tan sols deixen una o dues cries. Aquesta baixa natalitat complica encara més la recuperació de la població. També ho ha fet, últimament, el dràstic augment de preu del pinso, que ha disparat els costos de manteniment. "Al final, sembla que tot ens vagi en contra nostre", lamenta.

Un altre dels obstacles que identifica Gassó és la burocràcia i la manca de suport institucional. El pagès, que fa uns anys va intentar engegar un projecte de sabons i cosmètics de llet de burra, va veure com un cop ho tenia tot lligat les autoritats li van exigir utilitzar una munyidora automàtica per poder-ho comercialitzar: “No tenia cap sentit: una burra no és com una vaca, no treu prou llet”. A banda, tot i que existeixen ajudes públiques, aquestes són “molt limitades” i "insuficients": "Si continuem així no podrem preservar la raça".

Sense relleu generacional

Davant d'aquest cúmul d'entrebancs, Gassó lamenta el moment crític de l'espècie: “És una llàstima que deixem perdre una raça que ha fet tant per Catalunya”. “Ens preocupem molt per les races d’arreu del món i no ens preocupem per les d’aquí. És vergonyós”. En aquesta línia, el ramader, que té una cinquantena de burros catalans, reflexiona sobre com pot ser que existeixi una indiferència davant aquesta situació mentre ens amoïnem per espècies exòtiques de l'altra punta del món: “Protegim balenes, dofins i àguiles, però ningú s'ocupa del burro català”.

En els anys vinents els burros catalans, de caràcter dòcil i noble, hauran de superar un nou escull. Tots els "romàntics" que fa anys que se'n cuiden cada vegada són més grans i, tal com constaten des d'AFRAC, no hi ha relleu generacional. "Si no arriba gent jove, tot el nostre esforç haurà estat en va", diu Gassó. Per fer l'espècie més atractiva, de moment, ja se li han assignat tasques que puguin anar convertint-los en més econòmicament sostenibles, com ara la neteja del sotabosc per reduir els riscos d'incendis forestals.