La Llosa del Cavall torna a brollar vuit anys després amb una cascada de 112 metres

SolsonèsDijous el pantà de la Llosa del Cavall oferia una imatge insòlita: l'embassament va començar a alliberar l'aigua de manera natural pel sobreeixidor, formant una cascada contínua de 2.000 litres per segon des de 112 metres d'alçada. Una caiguda equivalent al 80% de l'alçada de la Sagrada Família o a un edifici de trenta plantes. Aquesta imatge, que es va prolongar durant tot el dia, va atreure veïns de la zona, que no presenciaven una escena similar des de feia vuit anys.

Tot i les bones xifres que presenten la resta d'embassaments del país, aquest fenomen només es pot observar en aquesta presa. Les úniques reserves que disposen de sobreeixidors de llavi fix –les obertures superiors que permeten evacuar l'aigua quan s'arriba al límit de capacitat– són la Llosa del Cavall, al Solsonès (que està al 100,7% de la seva capacitat); Riudecanyes, al Baix Camp (99,45%); Susqueda, a la Selva (94,45%); i Foix, a l'Alt Penedès (al 4,06%).

Quan l'embassament està ple, l'aigua sobrant cau de manera natural pel sobreeixidor, laminant així l'aigua que arriba des de la capçalera i generant un efecte visual d'una gran cascada. Ara bé, la singularitat d'aquest episodi es deu al moment de l'any en què s'ha produït: a l'hivern, abans del desglaç de la primavera, que és habitualment el període en què els rius aporten més cabal als embassaments. Des de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) preveuen que durant els pròxims dies es continuï alliberant aigua des del sobreeixidor.

La imatge contrasta amb la situació viscuda els últims anys. Des del 2021, Catalunya patia un període de sequera extrema que ha costat quatre anys revertir. La tardor de l'any 2023, els embassaments de les conques internes es trobaven al 18,89%, per sota del mínim històric registrat el 1989. Mesos més tard, el sistema Ter-Llobregat –del qual forma part la Llosa del Cavall– va desplomar-se fins al 16% de la seva capacitat, amb només 110 hm³ emmagatzemats. Avui, aquest pantà tot sol acumula 72,11 hm³, aproximadament un 65% d'aquell volum. Davant d'aquesta situació, l'1 de febrer del 2024 la Generalitat va declarar l'estat d'emergència per sequera, que no es va aixecar fins al maig de l'any passat, després d'un episodi de pluges abundants a la primavera.

L'escenari ha canviat completament. A les muntanyes que envolten aquesta comarca l'hivern està sent especialment generós en precipitacions i nevades. Per exemple, a l'estació d'esquí de Port del Comte el pas de diferents borrasques ha deixat acumulacions de neu de fins a 2,3 metres.

La gent de la zona és conscient del caràcter excepcional de la situació. Durant quatre anys han viscut la cara més dura de la sequera, amb el pantà sota mínims, cosa que va obligar a tancar durant dos estius les empreses de caiacs. Però ara la Llosa del Cavall torna a vessar i evidencia el canvi radical viscut: de patir una greu emergència per sequera a tenir abundància d'aigua.