Incendis i plagues amenacen el 90% dels boscos mediterranis

BarcelonaEls anys compresos entre el 2001 i el 2020 han estat un període intens pel que fa als incendis, les plagues forestals o les ventades. Abans d'acabar el segle XXI, però, aquestes pertorbacions mediambientals podrien duplicar-se a Europa, alerta un estudi liderat per investigadors de la Universitat Tècnica de Múnic, i publicat per la revista Science. Amb la participació d'organitzacions catalanes, entre les quals hi ha el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) i la Universitat de Girona, la recerca ha determinat que aquest és el futur que espera al continent europeu si no es redueixen significativament les emissions de gasos d'efecte hivernacle.

"La duplicació de les taxes de pertorbació correspon al pitjor escenari, és a dir, si no es fa res per aturar aquestes emissions", explica l'investigador del CREAF i coautor de l'estudi Josep Maria Espelta, que afegeix que, si es limiten, "l'augment de les pertorbacions es podria limitar al 20%". La investigació indica que les pertorbacions que més creixeran són els incendis forestals i les plagues d'insectes, mentre que les ventades ho faran més lleugerament. "Fenòmens com incendis i plagues són determinats per causes similars, com és l'increment de la temperatura i, per tant, molt lligats al canvi climàtic", assenyala Espelta. En aquest sentit, l'estudi especifica que la superfície cremada anual al continent europeu podria triplicar-se a finals de segle, fins a convertir en habituals alguns episodis que ara es consideren extrems.

Per la seva banda, els insectes que es preveu que augmentin més la seva presència són els escarabats xilòfags, que es mengen la fusta. "Amb temperatures més altes s'escurcen els seus cicles biològics fins a poder-ne fer més d'un a l'any, i a més també els permet arribar a llocs que fins ara eren més freds", concreta l'expert. Un seguit d'increments que fa el fenomen més inquietant si es té en compte que es prové d'un període en què el nombre de pertorbacions ja ha sigut elevat. "Ho estem comparant amb dades d'un ritme molt alt i això ho fa relativament més preocupant", adverteix Espelta.

Joventut forestal

La recerca ha treballat amb els tres escenaris climàtics determinats pel Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC) i ha projectat l'evolució dels boscos des del 2020 fins al 2100. D'acord amb les dades, la regió mediterrània –que inclou Catalunya– se situa entre les zones més vulnerables, en la mesura que prop del 90% dels seus boscos podrien veure's afectats amb més incendis i plagues per episodis d'escalfament elevat. Les altes temperatures, tal com detalla l'estudi, debiliten els arbres mediterranis i afavoreixen que plagues com les dels escarabats barrinadors de l'escorça destrueixin la fusta de l'arbre "fins al punt que pot morir".

A escala europea, incendis i plagues poden comportar una reducció dels boscos vells, que ja són escassos –representen un 3% del total de la superfície al Vell Continent–, alhora que augmenten els boscos joves, que tenen menys capacitat per absorbir CO₂. "És un mecanisme que accelera tot aquest procés i això també és un canvi a tots els nivells del paisatge d'Europa", exposa Espelta.

Els resultats s’han obtingut assumint una gestió forestal continuista. En canvi, els investigadors asseguren que si s’hi afegeixen solucions adaptades al canvi climàtic augmentarà la resiliència dels boscos: "Cal descarbonitzar la societat i això vol dir ser menys dependents dels combustibles fòssils i més de les energies netes". A més, Espelta també posa sobre la taula la importància de gestionar els paisatges i fomentar els mosaics agroforestals. "Hem de prendre consciència d'aquests nous escenaris i augmentar les mesures d'autoprotecció", conclou l'investigador del CREAF.