Miquel Canals: “No és necessari que l’humà hagi arribat a tots els fons marins per haver-los danyat”

BarcelonaAl sud-oest de Pilos, a Grècia, es troba el punt més profund del mar Mediterrani, a l’anomenada fossa Calypso. Concretament, són 5.267 metres que separen la superfície del punt més profund. El paisatge d’un desert inhòspit enfonsat en la foscor del mar seria l’escenari més previsible, però l’equip de l’investigador Miquel Canals ha comprovat que hi ha presència humana fins i tot al punt més profund del Mediterrani. Restes de bosses d’escombraries, llaunes i ampolles de plàstic són alguns dels rastres que ha identificat un submarí tripulat que ha baixat a la fossa amb l’ajuda d’una tecnologia pionera.

Les imatges de les escombraries a la fossa més profunda del Mediterrani són impactants, però quina rellevància té aquests resultats dins del món científic?

— En primer lloc, ens mostra que la nostra petjada, les nostres deixalles, arriben a llocs, en principi, inimaginables. Aquesta és la fossa més profunda de la Mediterrània, més de 5.100 metres, però també sabem que hi ha altres fosses que estan a profunditats molt més grans en altres oceans i que també s'ha pogut comprovar que hi ha deixalles.

Heu pogut determinar quins tipus de deixalles heu trobat?

— Sí, tot i que no hem fet un estudi de la composició dels polímers. Del total, el 88% eren plàstics sobretot, polipropilè i poliestirè. És a dir, són les ampolles que fem servir per a begudes lleugeres, per a aigua, bosses de plàstic, sacs d’escombraries, etc.

Quin recorregut poden haver fet les escombraries?

— Algunes bosses d’escombraries grans fan pensar que s’han llançat des d’un vaixell, i que al portar elements més pesants a l’interior, la bossa s’ha anat enfonsant fins al punt més profund del mar. És una pràctica que està prohibida, però que o bé seguim pagant per accions fetes de fa anys o bé se segueix fent. Per altra banda, les ampolles de plàstic són un tipus d’escombraries particularment “interessant”, perquè solen contenir informació llegible sobre la marca, el fabricant, la data, el lloc on s’ha fabricat... Aquesta informació et permet traçar el seu origen i any. Principalment les ampolles són provinents de Grècia, d’Itàlia i dels països més pròxims a aquesta fossa Calypso.

Quant de temps pot passar des que un plàstic és consumit fins que acaba al fons marí?

— En les mostres d'aquesta investigació encara no ho hem determinat, però en altres treballs que hem fet hem trobat des d'ampolles que tenien una setmana de vida fins a ampolles que arribaven a tenir quinze anys.

Les primeres evidències de la presència de deixalles als fons marins del planeta es remunten al 1975. Com han canviat les deixalles d’abans i d’ara?

— Per respondre aquesta pregunta tenim un gravíssim problema. Les primeres immersions a les zones profundes de l'oceà, en aquest cas a més de 200 metres de fondària, es van fer l'any 1958. Des d'aleshores se n'han fet unes 44.000. Això pot semblar moltíssim, però amb tot aquest esforç només s'ha pogut observar directament el 0,001% de l'oceà profund. Si hi ha llocs que als anys 80 ja es va veure que hi havia una determinada quantitat de deixalles i després s'hi ha tornat, pot ser que s'hagi vist que està més o menys igual o també pot ser que hi hagi llocs en els quals hi hagi moltes deixalles. Però la veritat és que som conscients que qualsevol projecció que puguem fer pot estar molt equivocada.

No es pot saber el nivell de degradació perquè no hi ha prou material per comparar.

— Clar. La pregunta és: “Tot això que hem observat és representatiu?” Perquè és una part molt petita. Com a mínim alguna cosa indica, i qualsevol projecció sobre quantes deixalles hi ha al fons del mar amb les dades d’ara podria fer, fàcilment, que ens quedéssim molt curts. Cada vegada que arribem a llocs que abans mai havien estat visitats trobes llocs i dius: "Ostres, no em pensava que això també estaria danyat per l’humà". No és necessari haver-hi arribat perquè hi hagi presència humana. Abans es tenia el costum de llençar tot el que era vell als barrancs, que van a parar al mar, i quan hi ha un episodi fort de pluges, tot això va a parar directament al fons i a les fosses, on s’estabilitza.

Una de les particularitats de l'estudi és que les imatges han estat enregistrades per un equip tripulat. Com es va dur a terme la construcció d'aquest vehicle?

— La construcció va ser tota una epopeia, hi va haver moments de tota mena, però finalment es va acabar construint per ser la peça central del projecte Five Deep Expeditions. Aquest nom, l'expedició de les cinc fosses, feia referència a les cinc fosses més profundes de cadascun dels grans cinc oceans que hi ha al món. Això vol dir que el vehicle autònom havia d'estar certificat per poder baixar fins a 11.000 metres o més, perquè la més profunda, que és la fossa del Challenger al Pacífic, són 10.950 metres de profunditat.

Aquests vehicles no destaquen per ser gaire espaiosos.

— I tant que no. Malgrat que l’esfera que aguanta la pressió és de tan sols 90 mil·límetres de gruix, només hi caben dos passatgers, perquè només té un diàmetre interior d’un metre i mig. Espaiós precisament no ho és. L’altre factor és el temps: el vehicle té una autonomia de 16 hores i per baixar fins a 11.000 metres en calen unes tres. Gastes sis hores entre pujar i baixar et queden unes poques hores per navegar. També preveu el fet que hi hagi alguna incidència greu, en aquest mode tens 96 hores de supervivència. Si no, alea iacta est.

A totes les operacions van viatjar les mateixes dues persones?

— No, han baixat diferents persones. Potser la persona que ha fet més baixades és el mateix Víctor Vescovo, que és qui va posar els diners per fer la investigació. Però també hi ha hagut des de científics fins a persones que tenien un interès per motius de divulgació, de periodisme fins a compromisos de diferents tipus.

Què vol dir compromisos?

— Fins i tot han baixat polítics. Hi ha països que, si vols anar allà a fer una immersió i vens d'Amèrica, et diuen, "escolta, el fill del rei ha de baixar". Doncs bé, baixa el fill del rei. És a dir, és tota una gamma de persones i personatges molt diverses. Entre elles persones que podríem dir de la jet set o del món dels famosos.