Només es gestionen un terç de les 6.000 hectàrees forestals de Collserola

BarcelonaLa gestió forestal dels boscos del nostre país és un debat que està més viu que mai. El greu i voraç incendi de principis de juliol a Ponent va tenir característiques dels temuts focs de sisena generació. Amb condicions extremes, una petita guspira pot generar un gran incendi que ho arrasi tot en qüestió d’hores. I una de les zones més vulnerables és Collserola, declarada parc natural des del 2010. Es troba al bell mig de la densament poblada àrea metropolitana de Barcelona, rep prop de 5,2 milions de visitants cada any, ha viscut durant dècades l’abandonament dels seus boscos i ara pateix els efectes de la crisi climàtica. Unes característiques complexes que han convertit aquest pulmó verd en un polvorí. A més, el 60% del terreny és privat i el 40%, públic, fet que afegeix dificultat a l’hora de gestionar el parc.

La majoria del Parc de Collserola està format per boscos (60%) i per sotaboscos de matolls i prats (26%). A més, gairebé una desena part de l'extensió del parc són conreus i horts (7,4%), i un 4,8% és sòl urbanitzat. Tot i això, a l'interior del parc hi viuen prop de 16.000 persones, un nombre d'habitants que fa que el risc de patir danys materials i humans en cas d’incendi sigui més elevat.

A més, els antics terrenys agrícoles del massís van ser abandonats anys enrere. Això vol dir que en unes hectàrees que abans es gestionaven i on ara la vegetació ha crescut descontroladament, s'hi ha generat una gran massa forestal i molt sotabosc. L'ingredient final d'un còctel perillós l’ha aportat la històrica sequera dels últims anys, que ha provocat la mort de molts arbres, la majoria dels quals encara no han estat retirats. Tot plegat, suposa un combustible preocupant per alimentar un foc en cas que es declari.

En definitiva, Collserola té tots els ingredients per patir un gran incendi de sisena generació, i el temps per prevenir-lo corre. En els últims anys, s’han incrementat les accions i recursos per tal d’ampliar i millorar la gestió forestal, però encara queda molta feina per fer. El parc s'estén per més de 8.200 hectàrees, 6.000 de les quals són forestals. Però només prop de 2.000 estan sent efectivament gestionades, la gran majoria amb actuacions de les administracions públiques. Per tant, només un terç de la massa forestal de Collserola s’està intervenint per prevenir incendis. "Collserola ve d’una falta de planificació forestal", explica a l'ARA el director gerent del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola, Raimon Roda. "Estem fent un esforç per saber cap a on volem anar i planificar a 20 anys vista què s’haurà d’anar fent per mantenir i gestionar el terreny", afegeix.

Segons dades facilitades pel Consorci, part d’aquestes hectàrees gestionades són en el marc del perímetre de protecció prioritària (PPP) –el pla estratègic que determina les zones que requereixen intervencions forestals per tal d’impedir un gran incendi–, del projecte europeu Life Climark o de la retirada d’arbres morts. Però la majoria, unes 1.000, són del manteniment de les franges de prevenció que els municipis duen a terme en les seves urbanitzacions. "Les franges estan pensades per impedir que un incendi de poca volada entri o surti d’una urbanització; són necessàries, però no van ser concebudes per fer front a focs de sisena generació", avisa Roda. El Consorci també duu a terme moltes altres tasques a nivell mediambiental que ajuden a la prevenció d’incendis, com ara la vigilància, la retirada d’abocaments il·legals o la promoció de nous recursos d’aigua.

Molts actors per a un sol parc

La realitat de Collserola és complexa a nivell forestal, però ho és encara més pel que fa als actors que hi intervenen. Per una banda, hi ha la gestió pública del Consorci, integrat per la Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, l’Àrea Metropolitana de Barcelona i els nou municipis que tenen territori en el parc. A l’altra banda, hi trobem els prop de 1.000 propietaris forestals privats, els terrenys dels quals representen el 60% del massís. Molts implicats per a un parc relativament petit, fet que a vegadesalenteixalguns tràmits i implica que les dues parts (pública i privada) sovint no estiguin al dia de les accions que duu a terme l'altra.

"Hauríem d’anar tots a l'una i crear un pla estratègic a Collserola amb tots els actors implicats, cosa que avui no existeix", assegura Manel Ferrer, president de l’associació de propietaris agroforestals Collserola Iniciatives. "No sabem gaire amb quins recursos tècnics i econòmics comptarem l’any que ve", explica Ferrer, que demana que els propietaris puguin estar en els òrgans de decisió del Consorci. El factor econòmic és el principal motiu pel qual hi ha molt poques hectàrees privades intervingudes, ja que es calcula que la gestió d’una sola hectàrea té un cost mitjà de 2.500 €. "No es pot pretendre que el propietari assumeixi aquest cost, falten recursos", afirma.

Tot i això, hi ha bons exemples de col·laboracions público-privades al parc. Actualment, hi ha en marxa el Projecte Forestal de Mitigació i Adaptació al Canvi Climàtic (PROMACC) en un terreny de 56 hectàrees de Sant Cugat del Vallès. Collserola Iniciatives ha impulsat aquest projecte de la mà de Nactiva, empresa social que ha fet de frontissa entre l’entitat, el Consorci i empreses privades que inverteixen en el projecte.

S’integra en el sistema de Crèdits Climàtics Forestals de la Generalitat, que permet certificar els impactes positius de la gestió forestal sobre el carboni, l’aigua i la biodiversitat. La mesura permetrà fins a l’any que ve intervenir a fons aquesta zona boscosa per tal de reduir la massa forestal i el risc de propagació d’incendis. "El principal objectiu és, a través de col·laboracions público-privades, generar ecosistemes més adaptats als efectes del canvi climàtic", explica Álvaro Poo, especialista en boscos, de Nactiva. Els pròxims mesos es posarà en marxa un altre PROMACC en més de 50 hectàrees entre Molins de Rei i Sant Feliu de Llobregat.

Paisatge mosaic i noves inversions

Una de les solucions davant de tanta massa forestal és potenciar el paisatge mosaic. Consisteix a generar zones lliures d’arbres al mig del bosc com a tallafocs, majoritàriament nous terrenys agrícoles. "Si generem aquests espais oberts, faria possible que en cas d’incendi les flames s’aturessin un mica quan arribessin en aquestes zones, fet que donaria avantatge als Bombers", explica la professora de geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Anna Badia.

Precisament, el Consorci anuncia que l'any que ve té previst multiplicar per 16 la inversió en gestió estrictament forestal, passant dels 30.000€ actuals als 500.000€. Això permetrà arribar a unes 200 hectàrees noves, on es duran a terme tasques com ara desbrossar i talar arbres, retirar exemplars morts o generar aquests espais oberts. L'anunci va en la línia de l’aposta recent que ha promès el Govern d'augmentar els paisatges mosaics als boscos d’arreu del país.

Aquest sistema pot generar nova economia agrícola i ramadera a Collserola. Actualment, hi ha unes 25 empreses d’aquest sector al parc natural, així com ramats d’ovelles que pasturen per netejar els boscos de forma natural. També hi ha projectes de recuperació d’antics camps d’oliveres abandonats que podrien derivar en la producció d’oli. El parc també té en marxa el projecte Alimentem Collserola amb l’objectiu de promoure sistemes alimentaris locals i sostenibles i de reactivar l’activitat agrària a la zona.

Saber actuar en cas d’incendi

Ferrer assegura que alguns veïns d’urbanitzacions del parc tenen "por" pel risc d’incendi cada cop més elevat. Un dels focs més grans va tenir lloc el 1994, amb unes 135 hectàrees arrasades. I cada estiu es generen alguns incendis, la majoria dels quals són petits. Xifres poc destacades, tenint en compte el gran potencial que té Collserola.

En aquest sentit, la geògrafa de la UAB fa una crida a "la corresponsabilitat entre administracions i ciutadania" per tal de saber com actuar en cas d’incendi. "S’ha de fer una transferència de coneixement de la cultura del risc a la població; entendre la fragilitat del nostre entorn i ser conscients que estem exposats al risc si vivim al bosc –assegura Badia–. Si un Bomber et diu que t’has de confinar o marxar, has de saber fer-li cas; són situacions tenses per a les quals hem d’estar ben preparats", conclou.