Per fer les paus o per reduir l'estrès: els goril·les també tenen sexe homosexual

BarcelonaEls humans no som, ni de bon tros, els únics animals que practiquem sexe només per plaer.Ni tampoc els que ens ho fem tant amb individus de l'altre sexe com del mateix. Ara com ara, de fet, hi ha documentades almenys 1.500 espècies animals amb conductes homosexuals. I en algunes, fins i tot, com és el cas de les girafes, els mascles copulen majoritàriament amb mascles. D’altres, com els albatros o els pingüins, tenen parelles estables homosexuals durant bona part de la seva vida.

Ara bé, tot i que el sexe recreatiu entre individus del mateix sexe està molt estès al regne animal, l’origen evolutiu d’aquest comportament es desconeix. Per intentar posar-hi una mica de llum, un equip de l’Imperial College de Londres s’ha centrat a estudiar els primats no humans, els nostres parents evolutius més propers. Ha analitzat prop de 500 espècies i ha identificat evidències de conductes homosexuals en 59, de les quals 23 tenien lloc de manera freqüent.

Val a dir que l'equip no ha fet treball de camp, sinó que s'han utilitzat recerques prèvies que recollien aquestes conductes –el que és una limitació del treball–, perquè durant molt de temps l’homosexualitat animal ha estat, lamentablement, un tabú en ciència.

Els autors d’aquesta anàlisi han investigat els aparellaments entre individus del mateix sexe en els diferents contextos en què es produeixen i han trobat que són més freqüents en espècies longeves, com ara els ximpanzés, i en aquelles amb diferències de mida entre els dos sexes, com passa amb els goril·les de muntanya, en què el mascle pesa gairebé el doble que la femella. També en les que tenen sistemes socials molt complexos i jerarquitzats, com és el cas dels babuïns.

Així mateix, i de manera interessant, veuen que les conductes de sexe recreatiu —el que no té per objectiu la reproducció— també apareixen amb constància més elevada quan els primats viuen en contextos complicats, com ara manca de recursos, risc elevat de depredadors i estrès ecològic, com per exemple en una sequera prolongada.

Les mil i una funcions del sexe

Per explicar aquesta relació, els autors del treball, que es publica a Nature Ecology & Evolution, apunten a les moltes funcions que compleix el sexe, com ara la d’estretir vincles, reforçar llaços entre individus, rebaixar tensions, cohesionar el grup o establir aliances.

En aquest sentit, “en situacions de pocs recursos alimentaris o d’estrès ecològic, per exemple, és més important la supervivència que la reproducció”, apunta Montserrat Colell, investigadora en etologia i primatologia de la Universitat de Barcelona —i deixeble del primatòleg Jordi Sabater i Pi, que no ha participat en aquest estudi.

Viure en un grup social complex durant molt de temps és potencialment estressant i pot comportar costos importants energètics i reproductius. En aquest sentit, comportaments que puguin fomentar, construir i mantenir relacions fortes entre individus podrien ser un avantatge, apunten els autors del treball com a potencial explicació.

El sexe recreatiu, recorda Colell, s’ha documentat que compleix una gran varietat de funcions, com ara facilitar la reconciliació entre individus després d’una baralla per tornar a un estat inicial de calma, tal com passa amb els bonobos, “que practiquen sexe generalitzat per tranquil·litzar el grup i tornar a l’estatus inicial”, però també és una estratègia efectiva per facilitar que un individu s’integri en un altre grup. Per evitar la consanguinitat, alguns primats en arribar a la pubertat marxen a un altre grup i per integrar-se més ràpidament s’ofereixen a tots els individus.

Un cas singular és el dels goril·les de muntanya, que estableixen grups on poden conviure diversos mascles, un dels quals el dominant. “Sol haver-hi molt comportament homosexual, com a forma de fomentar aliances, similar al grooming. També s’ha vist que les femelles mantenen sexe amb altres femelles, tot i que no queden clar els motius. Podria ser per plaer, pels jocs”, explica Colell.

Origen evolutiu del sexe homosexual

Tot i que l’anàlisi s’ha fet en primats no humans, les conclusions també tenen implicacions de cara a entendre millor l’origen evolutiu en els humans moderns, és a dir, nosaltres. Segurament, apunten els investigadors al treball, les espècies d’homínids prèvies als Homo sapiens també van experimentar les mateixes pressions ecològiques i socials que els primats actuals, com la manca de recursos, els depredadors o els reptes inherents al fet de formar part d’un grup gran, complex i jerarquitzat. Per això, proposen els autors, podria ser que aquests factors també haguessin contribuït a l’evolució de les conductes homosexuals en els nostres avantpassats. “Potser en el cas dels humans moderns no serien l’escassetat d’aliments o les jerarquies socials rígides les que explicarien aquestes conductes, sinó més aviat les pressions de la vida social moderna”, suggereixen.

L’estudi analitza el comportament sexual entre individus del mateix sexe en primats no humans i no aborda l’orientació sexual humana, la identitat ni l’experiència viscuda de les persones. "L’objectiu de la recerca és documentar els factors que expliquen la diversitat de comportaments en el món animal, no pas justificar ni explicar identitats humanes; els autors rebutgen explícitament qualsevol ús d’aquests resultats per legitimar la discriminació o minimitzar les experiències del col·lectiu LGTBIQ+", deixen clar els investigadors.