Les pluges, el combustible que pot complicar els incendis aquest estiu

BarcelonaLes pluges d'aquesta primavera han permès recuperar la verdor i l'aigua a tot el país, posant punt final a la històrica sequera dels últims tres anys i mig. Així, seria fàcil pensar que, amb aquestes condicions, aquest estiu no es patirà tant pels incendis. Però no hi ha res més lluny de la realitat. La pluja ha fet créixer el sotabosc com feia temps que no passava, alhora que els boscos compten amb milers d'arbres morts que no han suportat la falta d'aigua durant tants anys. Tot plegat es converteix en combustible per als focs, sobretot a mesura que l'estiu i la calor avancin i el terreny es vagi assecant de forma natural.

"Les pluges no ens han de portar a l'engany d'un estiu tranquil", ha alertat aquest divendres la consellera d'Interior, Núria Parlon, en la presentació de la campanya forestal per al 2025 des de l'aeroport de Sabadell. Les herbes i els matolls han crescut significativament als camps i boscos d'arreu de Catalunya, i ara, per un procés natural del clima, s'assecaran amb la calor de l'estiu.

Aquest procés d'assecament de la vegetació és totalment normal al Mediterrani durant els mesos de calor. El problema és que aquest any també hi ha l'agreujant que prop del 28% dels arbres han mort durant la sequera, i en cas d'incendi també serien un combustible important a l'hora de propagar les flames.

Aquest context, segons Parlon, pot "complicar" la campanya forestal d'aquest any. La consellera ha demanat "màxima prudència" i no pensar que les pluges primaverals facin preveure un estiu "fàcil". De fet, el departament d'Interior preveu que la situació es pugui complicar especialment al juliol, el mes habitualment més sec i càlid.

En aquest sentit, els experts apunten a l'ARA que l'única solució per fer front a aquest escenari és la prevenció i la gestió dels boscos. "Tots aquests elements s'han de tenir en compte a l'hora de dur a terme la gestió forestal per tal de no tenir incendis desmesurats", explica Francisco Lloret, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i investigador del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF).

L'expert matisa que el sotabosc crescut gràcies a les pluges de la primavera no és el que més preocupa, sinó els arbres secs que hi ha als boscos d'arreu del país. "La propagació de les flames pot ser més acusada aquest any, però el sotabosc és el d'un any normal, i aquests tipus d'herbes cremen ràpidament i no provoquen per si mateixes grans incendis; el problema són els troncs acumulats, molts a causa de la sequera, que són un combustible més important per als focs'', assegura Lloret.

Un estiu "clàssic"

Tot i que el conjunt del país ha patit el dur impacte d'aquesta sequera, hi ha comarques on els efectes han estat especialment greus i la vulnerabilitat dels seus boscos és més elevada en cas d'incendi. És el cas de zones del litoral i prelitoral, com ara el Garraf i el Penedès, o del sud del país, on destaquen el Priorat o les Garrigues.

Amb tot, Interior treballa amb l'escenari que tinguem un estiu "clàssic" a Catalunya, segons Parlon. És a dir, amb uns valors meteorològics semblants als habituals o lleugerament superiors. Malgrat la calorada extraordinària i primerenca d'aquests últims dies i la previsió que el juny podria ser més càlid del normal, tot apunta que no s'han de produir llargs períodes de calor extrema.

Amb els mapes actuals a llarg termini, la resta de l'estiu es presenta amb la calor habitual o una mica per sobre de la mitjana. Pel que fa a les precipitacions, els models indiquen que serien escasses, tenint en compte que aquesta és una època de l'any seca a casa nostra. La tardor podria ser novament més plujosa.

Cap a un clima més àrid

Després de tanta sequera, aquest any l'estiu arriba per fi amb garanties tant pel que fa a l'aigua–els embassaments de les conques internes estan al 80%– com pel que fa a la hidratació dels boscos. Però totes les previsions apunten que sequeres tan llargues i extremes com aquesta última es repetiran aviat. "Els incendis formen part dels nostres ecosistemes i boscos; el problema és que a conseqüència de les noves condicions climàtiques el risc de focs serà més elevat per la falta de pluja i l'augment de les temperatures'', apunta Lloret.

En aquest context, els experts asseguren que el clima de Catalunya està en un procés d'aridificació. "El fet que aquesta primavera hagi plogut no ens salva d'un futur que tot apunta que serà més àrid", explica l'investigador. Un bon exemple d'aquest procés que s'ha iniciat és la gran quantitat d'arbres que han mort, molts dels quals ja no seran substituïts per nous exemplars.

Però hi ha un altre factor que dona fe d'aquesta aridificació, i és el dèficit hídric que encara s'arrossega i que difícilment es recuperarà al 100%. "Quan un territori entra en una dinàmica de períodes secs recurrents, en cada sequera es perd un llençol, i això és el que està passant a Catalunya'', explica Vicent Altava, tècnic de recerca aplicada i modelització del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC).

Ell posa d'exemple el Montseny, que durant els tres anys de sequera va deixar de rebre 1.400 l/m² de pluja, i assegura que la pròxima sequera arribarà sense haver compensat aquest dèficit hídric. "En alguns punts encara no s'ha revertit la sequera perquè encara falta aigua per compensar tants anys secs, i tot indica que aquest dèficit no el recuperarem abans que arribi la pròxima'', afirma l'expert. Una situació que provocarà la mort de més vegetació autòctona, molta de la qual ja no es podrà recuperar.

Un 20% menys de pluja a finals de segle

Les projeccions climàtiques amb què treballa actualment l'SMC és que a finals de segle Catalunya tingui un 20% menys de pluja anual de mitjana. "Serà un procés lent, però aquesta és una dada molt bèstia; s'imaginen que el PIB caigués un 20%? Seria una catàstrofe", assegura Altava.

Aquestes mateixes previsions apunten que a finals de segle hi haurà llocs del país on la temperatura mitjana serà de més de 5 o 6 graus per sobre de la mitjana, molt superior a l'escalfament previst en el conjunt del planeta. De fet, els últims anys ja hi ha hagut proves d'aquest escenari, ja que el 2023 (el pitjor any de la sequera) va ploure un 40% menys del normal, i els últims tres anys la temperatura anual va quedar més de 2 °C per sobre de la mitjana a Catalunya. Per tant, un terreny més àrid fa que els termòmetres es disparin amb més facilitat.

Davant d'aquests efectes de la crisi climàtica, el missatge és clar: cal preparar-se. "Ara toca fer gestió del territori per estar millor preparats per a quan arribi la pròxima sequera", conclou Altava. En la mateixa línia s'expressa Lloret: "Hem de mantenir aquesta sequera en la memòria i projectar-la cap al futur, perquè les temperatures continuaran augmentant i tornarem a tenir sequeres''. I avisa: "Amb aquestes pluges hem guanyat un any més per implementar polítiques de gestió de boscos i de l'aigua; l'hem d'aprofitar".