Els primers límits al carboni arriben entre retrets dels assessors del Govern: "Els falta ambició"

BarcelonaAquest dijous serà un dia clau perquè Catalunya faci passos endavant cap a la mitigació de l'emergència climàtica. Amb cinc anys de retard, el Parlament de Catalunya portarà a votació els primers pressupostos de carboni, que estableixen la quantitat de gasos d'efecte hivernacle que cada sector econòmic podrà emetre en els pròxims anys. La portaveu del Govern, Sílvia Paneque, ha explicat en el ple monogràfic sobre aquesta qüestió que el 2023 Catalunya va emetre 38,36 milions de tones de diòxid de carboni equivalent (Mt CO₂) i es va situar per primer cop en més de 30 anys per sota dels nivells del 1990. Tot i valorar positivament la dada, ha subratllat que el repte és ben viu i que cal fixar "rumbs clars" fins al 2030. Ara bé, i malgrat l'avanç que pot suposar aquesta fita, el document que arribarà al ple està lluny d'assemblar-se a l'estudi redactat pel Comitè d'Experts del Canvi Climàtic (CECC), els membres del qual afirmen que això suposa vulnerar el criteri científic.

"Encara tenim el repte d'accelerar el ritme de reducció per assolir els objectius internacionals i europeus", ha admès en la seva intervenció la portaveu, que ha assegurat que la "prioritat" del Govern és que la transició ecològica sigui "justa i, sobretot, pròspera". “És una llàstima que el document que ha arribat al Parlament no segueixi el criteri científic”, afirma el membre del Grup sobre el Governament pel Canvi Climàtic (GGCC) de la UPC Manel Balfegó. L'expert assegura que el document de la Generalitat ha retallat els objectius de reducció de contaminació, ha escurçat el termini de planificació –no inclou cap mesura més enllà del 2030– i no ha tingut en compte el rol clau de la gestió dels usos del sòl, com són les zones forestals, agrícoles i aiguamolls, com a element beneficiós per a la captació de CO₂.

En canvi, segons el Govern, la proposta científica “planteja un nivell d’ambició significativament superior per a determinats sectors”, com l’industrial, l’energètic i el de transports, si bé els documents aportats encara els donen un marge substancialment superior per continuar contaminant en comparació al que han recomanat els experts. La llei catalana del canvi climàtic preveu que el Govern hagi de prendre com a base els paràmetres plantejats pel comitè científic, però la justificació de la manca de seguiment del criteri científic no queda detallada en el document que es portarà a votació, segons el GGCC, el grup de recerca que ha treballat per a l'elaboració dels pressupostos de carboni i ha assistit tècnicament el mateix comitè.

En concret, la proposta de la Generalitat ha fixat l'emissió de 161,6 Mt CO₂ per al període 2026-2030, que representa una reducció del 31% de les emissions respecte al 1990 sense tenir en compte les emissions mitigades pel sòl i la massa forestal. Per sectors, l'energètic podrà emetre 17.400 tones; la indústria, 54.700; l'agricultura i la ramaderia, 20.500, i el transport, 50.000. En el cas dels residus, se'n permeten 6.500, i en el sector residencial, 7.800. La xifra total és un 20,9% més elevada que les emissions límit marcades pel comitè d'experts, que va fixar les emissions per a aquest període en 133,6 Mt CO₂. 

“Malgrat que estem descontents de com s'ha materialitzat la proposta, prioritzem que s'aprovi. Bàsicament perquè el retard de cinc anys en l'aprovació de la llei dels pressupostos de carboni ha fet que Catalunya hagi continuat emetent gasos d'efecte hivernacle sense cap planificació, augmentant la vulnerabilitat del territori a causa de la crisi climàtica, com ja hem vist de primera mà en els últims anys”, exposa Balfegó.

Una proposta massa ambiciosa?

Segons l'IPCC, que és l'òrgan de referència de la crisi climàtica en l'àmbit global, si cada país del món tingués el mateix objectiu, Catalunya hauria de reduir un 36% les emissions el 2030 respecte al 1990 per complir l'Acord de París, que fixa l'objectiu de les emissions zero l'any 2050. “La xifra del 36% que planteja l'IPCC es marca tenint en compte que tots els països són iguals, i és evident que, per exemple, l'estat insular de la Polinèsia de Tuvalu no té ni la mateixa responsabilitat històrica ni la mateixa capacitat econòmica que Catalunya”, rebla l'expert.

A l'estiu, però, Paneque va defensar que el Comitè s'anticipava 10 anys en l'assoliment de la neutralitat climàtica respecte al termini que fixa la UE i inclou en el seu pla la compensació de justícia climàtica, que interpreta que els països més desenvolupats han de fer un esforç més gran pels països que no emeten tants gasos. Atenent les directives europees, aquest concepte no es té en compte.

Per a Balfegó, “en cap cas és massa ambiciosa” la reducció presentada pels experts, que marca una disminució de les emissions del 42% de cara al 2030, ja que segueixen els barems de la institució internacional de crisi climàtica de referència, a més de tenir en compte la capacitat econòmica de Catalunya i la responsabilitat històrica. “No entenem per què s'esgrimeix la no aplicació de la proposta del comitè científic per motius econòmics quan, de fet, la no reducció de les emissions genera pèrdues milionàries cada any a Catalunya”, etziba l'expert, que assenyala la vinculació de la pujada del nivell del mar, els fenòmens meteorològics extrems, les pèrdues agràries i l'augment de temperatura amb la manca d'acció climàtica.

Els grups parlamentaris de Junts, ERC, Comuns i la CUP també han retret al Govern que la seva proposta de pressupostos de carboni sigui "menys ambiciosa" que la del comitè d'experts, i que el pla sigui només per a 5 anys i no per a 10. Vox i PPC han manifestat el seu rebuig a les quotes, mentre que Aliança Catalana ja ha avançat que s'abstindrà en la votació perquè considera que no s'ha escoltat prou el sector. 

Des del GGCC també assenyalen que a la proposta que van presentar els experts no s'inclouen les emissions del transport aeri i marítim, ja que es considera de tipus internacional, malgrat produir-se, en gran part, en territori nacional. “No s'ha pogut incloure en l'informe perquè ni la llei de canvi climàtic ni els inventaris nacionals ho tenen en compte, i sabem que si ho poguéssim comptabilitzar les xifres de reducció encara haurien de ser més elevades. Tant de bo el Parlament instés el Govern a incloure-ho, com al Regne Unit”, diu Balfegó, que ha volgut posar en relleu la tasca que ha dut a terme en els últims anys el CECC en la redacció dels primers pressupostos de carboni de Catalunya.

A més, Balfegó conclou amb el que considera una necessitat de primer ordre: “No ha estat una tasca senzilla, però per continuar el camí dels països europeus en matèria de descarbonització és imprescindible blindar el comitè d'experts perquè continuï assessorant el Govern amb un tema cabdal per al futur del país”.