La temptació de l’aigua: reforcen les mesures per evitar l'espoli als canals de Lleida

LleidaL’aigua serà el bé més preuat d’aquest estiu i també una font potencial de conflictes. El canal d’Urgell s’ha quedat sense reserves i a partir de dimarts tanca les comportes principals. Prop de 50.000 hectàrees de finques agrícoles, majoritàriament amb cultius de cereals i alfals, no continuaran regant, mentre que els arbres fruiters sols podran utilitzar l’aigua per garantir-ne la supervivència. Si no plou, totes les collites es perdran.

La poca aigua que queda als embassaments d’Oliana i de Rialb sols es destina ara a l’abastament de la població (prop de 80.000 persones repartides en 121 municipis) i unes 2.000 granges. Com fa històricament durant els mesos d’hivern, la comunitat de regants obrirà el canal només un cop cada tres setmanes perquè els ajuntaments i les explotacions ramaderes omplin dipòsits i basses, amb el temor que el consum (tant de persones com d’animals) sigui probablement més elevat a causa de la calor de l’estiu. Ajuntaments i ramaders, que calculen que el consum s’arribarà a triplicar per les elevades temperatures, vaticinen una assiduïtat més gran en l’accés a l’aigua per garantir l’abastament. Però, en tot cas, tant la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) com la mateixa comunitat de regants demanen conscienciació, un ús racional de l’aigua i, si cal, més polítiques de restriccions.

Durant els pròxims mesos molts pagesos sofriran la paradoxa de veure l’aigua córrer pel canal i molts dipòsits plens, mentre que les seves finques s’estaran morint de set. “La temptació serà força gran”, reconeix el director general del canal d’Urgell, Xavier Díaz.

Totes les comunitats de regants disposen d’un jurat de regs, que s'encarrega d’atendre les denúncies que es puguin presentar per infracció de les ordenances, entre elles l’apropiació indeguda de l’aigua. En aquest cas, està prevista la celebració de judicis interns i, si escau, dictar sentències. Segons el president del jurat del canal d’Urgell, Abel Gallart, “estan previstes multes que van dels 10.000 als 30.000 euros, en funció de la gravetat de l’acte”, tot i que també es poden derivar els casos als jutjats competents si les infraccions constitueixen delictes de caràcter penal. “Serem vigilants i molt estrictes i potser haurem de treure la pols del reglament”, reconeix Díaz.

Les comportes principals del canal d’Urgell s’accionen telemàticament i disposen de videovigilància, mentre que els accessos als dipòsits d’emmagatzematge estan tots tancats i segellats. Els més grans disposen d’un edifici d’accés, amb dispositius electrònics de seguretat; els més petits, simplement d’un cadenat. “Algú pot tenir un moment de desesperació puntual, però estic convençut que al final tant grangers com la població en general no patirem de subministrament aquest estiu”, opina Jordi Armengol, responsable del sector ramader a Unió de Pagesos i vicepresident d’una cooperativa de 160 ramaders del Pla d’Urgell i les Garrigues.

Més vigilància

Els regants del canal d’Urgell compten amb una plantilla d’una vintena de vigilants repartits entre les diferents col·lectivitats. Són els encarregats de vehicular les denúncies cap al jurat de regs. La seva junta de govern no considera necessari intensificar la feina. “Si algun pagès rega sense permís serà ben fàcil identificar-lo”, conclou Díaz, en referència al rastre visible que deixa l’aigua sobre una finca.

Qui sí que ha incrementat la vigilància és la comunitat de regants de Pinyana. El seu canal, que capta de l’embassament de Santa Anna, té previsiblement garantida la campanya fins al setembre per regar les seves més de 13.000 hectàrees de cereals i fruiters. Això sí, “mesurant molt el consum d’aigua els mesos vinents”, avisa el president de la comunitat, Ramon Piqué. Recorda que molts dels seus regants han fet un gran esforç de sembrar només cereals d’hivern i descartar el blat de moro, per estalviar aigua.

La comunitat de Pinyana disposa de cinc vigilants per a tot el canal, que ara fan rotacions tant de dia com de nit. De moment, tothom està complint les ordres de reg, però Piqué adverteix: “Hem extremat la vigilància, hem incrementat el control de les pales i tenim prohibit el reg a la nit”. Al mes de març, tot just començada la campanya, la comunitat va ordenar la instal·lació de cadenats a les comportes de reg per evitar el malbaratament d’aigua, els descuits, el descontrol o qualsevol temptació. Cada gota d’aigua s’ho val.

Crida a la modernització

El canal d’Urgell, igual que uns altres canals històrics com el de l’Aragó-Catalunya i el de Pinyana, rega majoritàriament a manta (per gravetat) i això fa que el consum sigui alt durant la campanya de reg d’estiu (uns 450 hectòmetres cúbics amb dotació plena). Per aquest motiu, canals ja modernitzats demanen a les administracions que ho tinguin en compte a l’hora d’aplicar restriccions. El president del canal Segarra-Garrigues (13.500 hectàrees), que també capta una bona part de l’aigua de Rialb, demana a la CHE que permeti el consum d’aigua dels seus pagesos fins al juny per continuar regant els cereals. “Disposem de reg pressuritzat”, justifica.

Una reivindicació semblant ve d’altres infraestructures com la del canal Garrigues Sud, un reg de suport que prové del pantà de Flix par abastir més de 10.000 hectàrees. “Amb un consum anual de sols dotze hectòmetres cúbics obtenim una gran producció i tots els regants respecten escrupolosament els torns”, assegura un dels seus treballadors, Víctor Sas. Malauradament, reconeix que els tècnics “estem patint una gran tensió al nostre entorn” davant la inseguretat que està causant la sequera.