Tots els embassaments menys un ronden el 90% de capacitat

BarcelonaL’aixeta del cel s’ha obert i ara no hi ha manera de tancar-la. Des del març de l’any passat, les pluges han anat caient a Catalunya, i aquest hivern està sent extraordinàriament plujós, amb unes precipitacions continuades i abundants que no donen treva. Una situació poc habitual, ja que aquesta època acostuma a ser seca a casa nostra. Tot plegat ha disparat els embassaments de les conques internes per sobre del 92% de la seva capacitat, pràcticament plens.

Aquestes xifres no es veien des del temporal Gloria del gener del 2020. Això fa que les reserves d’aigua estiguin garantides per tot aquest any i fins a principis del 2027, segons han confirmat a l’ARA fonts de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). Una situació impensable fa tot just un any, quan encara ens trobàvem enmig de la històrica sequera que va durar més de tres anys.

“El clima mediterrani presenta aquesta dualitat entre sequeres i episodis de pluges torrencials, però amb els efectes del canvi climàtic aquests dos extrems s’estan accentuant i constatem que en èpoques com l’hivern, que acostumen a ser seques, aquest any hem registrat dos episodis de llevantada”, expliquen fonts de l’ACA, que recorden que aquests episodis de pluges abundants són més habituals a la primavera o a la tardor.

En poc temps hem passat de necessitar aigua a alliberar-ne, ja que no hi ha cap mecanisme per poder-ne emmagatzemar més. Una alternativa que l’ACA no es planteja, ja que l’aposta és continuar amb pas ferm cap a l’augment de la producció d’aigua per tal de no dependre de la pluja en un futur. La recent sequera i l’anterior –dels anys 2007 i 2008– han donat una lliçó clara: els episodis secs seran cada cop més freqüents i llargs a causa de la crisi climàtica, i cal preparar-se bé per afrontar-los amb garanties.

Per tant, tot i el bon moment que vivim, no val a badar i cal continuar amb les inversions i projectes previstos en aquest sentit. En els pròxims cinc anys, la previsió de l’ACA és disposar de fins a 280 hm³ d'aigua de nou recurs a través de la dessalinització i la regeneració, l’eficiència de les xarxes i un major aprofitament de la conca del riu Besòs. Amb aquests nous recursos es preveu que el 70% de les demandes de consum –aigua de boca, usos industrials i activitats econòmiques– es puguin garantir amb aquestes noves infraestructures.

De fet, aquest any ja es preveu que es vagin activant noves actuacions, com l’ampliació de la potabilitzadora de Trinitat Besòs, la potabilitzadora de l’Estrella i l’Estació de Regeneració d’Aigua de Sant Feliu de Llobregat, entre d’altres. L’ACA destaca que la ciutadania ha tingut un “comportament exemplar” durant la sequera i que ha “interioritzat” el consum responsable d’aigua, però avisa que, tot i la bona situació que vivim, “hem de seguir fent un consum responsable i equilibrat”.

L'hivern més plujós en 30 anys

Hi ha zones del país on entre desembre i gener han caigut més de 200, 300 o 400 l/m², xifres extraordinàries facilitades pel Meteocat. De fet, l’estació oficial ubicada a Granollers (Vallès Oriental) ha registrat aquests dos mesos gairebé 308 l/m², un 239% més de l’habitual i rècord de pluja en aquest període en 76 anys de dades. També Palafrugell (Baix Empordà) ha registrat el seu període hivernal més plujós des que hi ha dades, amb 368 l/m² els últims dos mesos. La ciutat de Girona i Cabanes (Alt Empordà) han registrat 442 i 411 l/m², respectivament, i han viscut el segon període de desembre-gener més plujós des del 1950.

Altres estacions arreu del territori també viuen un dels hiverns més plujosos de la seva història, sobretot gràcies a les llevantades de Nadal i de mitjans de gener. En el conjunt de Catalunya, aquest ja és l'hivern més plujós des del 1995-1996, i en alguns casos des del 1950. En el cas de l’Observatori Fabra de Barcelona, feia gairebé 30 anys que no hi plovia tant a l'hivern. Entre desembre i gener s’hi han acumulat 230 l/m², gairebé el triple que la mitjana d’aquests dos mesos junts. En alguns punts les xifres s'acosten a les de l'hivern del Gloria. La diferència és que aquest any la pluja ha anat caient durant gairebé dos mesos i aquell temporal es va concentrar en només cinc dies.

Tot això fa que la majoria d’embassaments de les conques internes estiguin per sobre del 90%, i molts d’ells ja fa dies que desembassen aigua. Els embassaments sempre alliberen una mica d’aigua de forma constant per donar continuïtat fluvial al riu i garantir el cabal ecològic. Però amb les reserves fregant el ple, aquesta sortida d’aigua s’ha incrementat clarament.

Amb dades de divendres, el gran embassament de Susqueda –que està al 96%– està alliberant 32 m³/s, mentre que el seu germà petit, el pantà de Sau, que està al 89%, n’allibera entre 50 i 60 m³/s. Unes xifres molt per sobre de les habituals. Fa uns dies, just després de les pluges abundants provocades per la llevantada, els dos embassaments alliberaven més de 150 m³/s d’aigua. L'altre gran embassament de les conques internes és la Baells, que està al 95%.

Per la seva banda, Darnius-Boadella –al 94%– ja ha reduït la sortida d’aigua i ha passat dels 17 m³/s als 2 m³/s. El de Riudecanyes està totalment ple i els últims dies ha incrementat intermitentment l’alliberament d’aigua fins als 25 m³/s, mentre que el pantà de Foix deixa anar 1 m³/s. L’excepció és l’embassament de Siurana, que tot i pujar clarament continua molt més baix que la resta, al 44%. Per la seva banda, els embassaments catalans de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) estan per sobre del 79%.

Tot plegat fa que els cabals siguin més alts del que és habitual en els trams baixos de rius com el Ter o la Muga, però l’ACA assegura que “no haurien de suposar cap risc”. La resta d’embassaments alliberen el volum d’aigua habitual.

Molta neu al Pirineu

El Pirineu té un gruix de neu excepcional i està sent una temporada històrica, amb rècords en alguns punts. Per exemple, la vall de Núria va registrar el 26 de gener 144 cm de gruix a la cota 1.964, rècord en 26 anys de dades.

Les cotes altes de tota la serralada compten amb entre dos i tres metres de neu de mitjana, cosa que feia molts anys que no passava. De fet, una estació d’esquí catalana s’ha posicionat com la quarta amb més neu de tot el món actualment, concretament Port Ainé, al Pallars Sobirà, on s’acumulen més de tres metres de neu. Una gran quantitat de neu que, de cara al desgel de la primavera, aportarà molta aigua a uns embassaments ja de per si plens.