Alarma per l’augment de menors de 25 anys que dormen al carrer

L’Ajuntament subratlla que la pressió migratòria eleva del 3% al 10% el nombre de joves sense llar

Les arribades de menors estrangers no acompanyats dels últims tres anys a Catalunya han tingut un impacte directe sobre els serveis socials municipals de Barcelona. Així de clar va ser ahir el govern municipal d’Ada Colau, que va fer evident que, “tot i no tenir competències en matèria de tutela a la infància” -la competència recau sobre la Generalitat-, els serveis socials de l’Ajuntament han vist com en poc temps canviava tant el tipus d’ajuda que havien d’oferir com la radiografia de persones sense llar a les quals atenen a la ciutat.

Una de les dades que més “alarma” el consistori és que actualment gairebé el 10% de les persones que l’Ajuntament ha detectat dormint al carrer aquest 2019 són joves menors de 25 anys. Es tracta d’un increment de la proporció de joves desemparats de sis punts percentuals en menys de tres anys: un creixement que fonts municipals van qualificar ahir de “preocupant”.

Així, el 2016 els menors de 25 anys -que en la majoria de casos ja son majors d’edat- representaven menys del 4% del total de persones que estaven vivint al carrer contactades pel servei municipal SIS Medi Obert, que s’encarrega d’aquesta tasca. L’any passat, el 2018, aquest percentatge ja va superar el 6% i ara, fins al setembre d’aquest any, el 9,22% dels atesos al carrer són menors de 25 anys (vegeu el gràfic).

Per què ara hi ha més joves al carrer que fa tres anys? L’Ajuntament apunta que hi ha diversos factors, però destaca la pressió migratòria, els joves que arriben d’altres comunitats, la dificultat d’accedir a l’habitatge i, sobretot, els menors estrangers sols que fan 18 anys i queden fora del sistema de protecció de la Generalitat. “Les dades facilitades pels equips de carrer alerten que un dels principals factors que expliquen aquest increment és la situació de desemparament dels extutelats i dels joves sense cap referent adult que arriben a Catalunya sent menors d’edat o amb edats pròximes als 18 anys”, apunten des de la tinença d’alcaldia d’Afers Socials. De fet, segons dades de la Generalitat recollides per l’Ajuntament, el 44% dels joves acollits al sistema de protecció (estrangers o no) tenen actualment 17 anys, és a dir, que estan a punt d’arribar a la majoria d’edat. “Si no fem una bona previsió de sortida del sistema de protecció, els joves que facin 18 i que no tinguin un servei d’acompanyament o de pisos tutelats es quedaran possiblement en una situació de carrer”, advertia ahir la comissionada d’Acció Social de l’Ajuntament, Sònia Fuertes.

Segons l’Ajuntament, el fet que aquests nois acabin al carrer no només augmenta el risc de sensellarisme entre aquest col·lectiu, sinó que també ha fet augmentar el seu pes en els recursos municipals destinats a les persones sense llar, com ara els centres de dia, els menjadors socials o els centres d’acollida. El 2015 el pes dels joves en els recursos era del 7,5% i ara supera el 22%.

“S’han donat derivacions directes de nois del sistema de protecció als centres per a persones sense llar”, asseguren fonts municipals, que també acusen la Generalitat de donar “instruccions escrites” en les quals indica als seus professionals que, davant la manca de solucions d’habitatge, enviïn els nois majors d’edat als centres de gestió municipal. Una solució que, segons Fuertes, no els ajuda: “No són recursos pensats per a joves, ni són el millor espai per acompanyar-los i atendre’ls”.

Més pisos i menys burocràcia

La Generalitat ja té un programa d’acompanyament a la vida adulta amb pisos per a joves d’entre 18 i 21 anys. L’Ajuntament, però, va reclamar ahir més places i més recursos tant de l’Estat com de la Generalitat. El consistori també va reclamar agilitzar els tràmits burocràtics per aconseguir regularitzar les situacions d’alguns nois i, a llarg termini, un canvi normatiu que faciliti els permisos de residència i de treball per als joves migrants.

Més continguts de