La Sindicatura de Comptes detecta més de 167 milions pagats indegudament per prestacions de Drets Socials

BarcelonaEl departament de Drets Socials va pagar 167,56 milions d'euros indegudament a través de prestacions econòmiques durant el període 2016-2024. Així ho constata un informe de la Sindicatura de Comptes fet públic aquest dimecres en el qual s'apunta que aquests pagaments indeguts "no responen només a errors administratius", sinó a problemes "estructurals de transparència i governança". Part d'aquests pagaments, no reclamats i prescrits per la inacció de l'administració a l'hora de fer-ne un seguiment i control, han produït un "menyscabament efectiu a la hisenda" pública i, per tant, podrien donar lloc "a fets perseguibles administrativament i judicialment". En aquest cas, que afecta sobretot la renda garantida de ciutadania i les prestacions de dependència, la via judicial es podria obrir contra els responsables que van autoritzar indegudament aquests pagaments. D'altra banda, Drets Socials manté que 156 dels 167 milions ja han estat reclamats als beneficiaris d'aquestes ajudes.

Joves extutelats

Un dels punts clau on posa èmfasi la Sindicatura és en les ajudes als joves extutelats per part de la direcció general d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA). Segons les dades recollides per l'ens fiscalitzador, entre el setembre del 2019 i el desembre del 2022 es van pagar 4,7 milions de manera indeguda a aquests joves, cosa que representa l'11,8% dels pagaments ordenats durant aquest període en aquest tipus de prestacions.

És el cas que va denunciar l'ARA a principis d'any: el departament paga una prestació econòmica als joves que, d'altra banda, ja estan treballant. Com que ningú fa una supervisió del jove o l'entitat que s'encarrega de fer un seguiment de l'extutelat no ho comunica a la DGAIA, el jove percep un doble pagament: un com a renda de treball perquè ha entrat al mercat laboral i un altre de la prestació que li atorga la Generalitat. Dels 4,7 milions que ha detectat la Sindicatura, 804.384 euros tenen una antiguitat superior als 4 anys i 2,7 milions afectaven només l'any 2022 . "S’observa que la situació d’incompatibilitat és sostinguda en el temps, amb una tendència creixent en el període 2019-2022, sense que es produeixin mesures correctores", diu el text.

L'informe l'ha fet la síndica Maria Àngels Cabasés, que ha apuntat que el departament de Drets Socials i Inclusió no ha dut a terme "actuacions de supervisió sobre l'activitat que realitzen, o sobre el destí i la utilització dels fons públics autonòmics, i també europeus, que han rebut" les entitats sense ànim de lucre que col·laboren amb la conselleria per gestionar els recursos i els ajuts socials. Un dels exemples que cita l'informe és el de la unió temporal d'empreses (UTE) que van formar la Fundació Mercè Fontanilles i la Fundació Resilis, que s'encarreguen des del juliol del 2022 de fer el seguiment dels joves extutelats. Durant la fiscalització de la feina d'aquesta UTE, es va detectar una "situació sostinguda d'incompatibilitats que afecten el dret dels beneficiaris a percebre aquestes prestacions" i un "risc de conflicte d'interès".

Des del Parlament, la titular de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, ha admès que les conclusions de l'informe no han estat cap sorpresa i, prova d'això —ha replicat— és que el seu equip ja ha començat a modernitzar el sistema i els circuits d'aquestes prestacions amb la incorporació de la intel·ligència artificial tant per agilitzar els terminis de pagaments com per ajustar la informació. De fet, ha assegurat que el gruix de la quantitat indeguda que ha detectat la Sindicatura fa referència a la renda garantida, que ja es va detectar fa uns mesos i es va decidir amnistiar les famílies afectades.

Pel que fa a la prestació d'extutelats, la consellera ha rebutjat que hi hagi hagut malversació de la UTE Resilis i de la Fundació Mercè Fontanilles, que s'encarregaven fins ara de gestionar les ajudes en un servei que, a partir d'ara, tornarà a oferir-se des de la nova direcció general de Prevenció i Protecció de la Infància i l'Adolescència (DGPPIA).

Fora de Catalunya

Un dels punts que detalla la Sindicatura és que una gran quantitat de beneficiaris de la renda garantida que atorga Drets Socials tenien contractes a jornada completa, un fet incompatible si se superen els 60 dies de manera continuada. Entre el març del 2020 i el desembre del 2022 van cobrar aquesta prestació més de 75.000 persones a Catalunya i, d'aquestes, 10.285 també treballaven a jornada completa el mateix mes i gairebé en dos mil casos aquesta simultaneïtat es va donar durant més de 4 mesos consecutius. Així, només durant l'any 2022, 548 beneficiaris de la renda garantida van trobar feina fora de Catalunya, un fet que comportaria –si no es resideix al Principat– l'extinció de la prestació.

En l'informe també es posa de manifest que la quantia destinada a les prestacions econòmiques és insuficient i que el volum de recursos necessaris s'estima en prop del doble de l'assignat per donar resposta a la pobresa extrema que hi ha a Catalunya. A més, s'assenyala que l'administració triga molt temps a atorgar una prestació econòmica, amb el que això suposa per a la persona afectada: set mesos per a les pensions per invalidesa o gairebé onze mesos per a les prestacions a joves extutelats. Això sí, un cop hi ha resolució es fa el pagament dels mesos transcorreguts des de la petició. La lentitud en la resposta de l'administració és una de les mancances que admet la conselleria, però Martínez ha subratllat que la digitalització ja ha fet que, per exemple, la tramitació de les prestacions no contributives hagin passat de 400 dies a 18.

Places fantasmes

Fa uns mesos, aquest diari ja va explicar la denúncia de tres treballadores del sector. Una entitat de la província de Girona que tenia pisos mig buits destinats a joves vinculats a programes d'inserció laboral (PIL) cobrava com si els habitatges estiguessin totalment plens i d'aquesta manera percebia tots els diners que aporta l'administració catalana per a aquests nois i noies. És el que entre els mateixos treballadors del sector es coneix com a "places fantasma". Això es feia, segons els diferents testimonis, "falsificant firmes de joves" per confirmar que "continuaven al servei", és a dir, que encara vivien al pis i que l'entitat treballava estretament amb ells, tot i que no era cert.

Aquestes denúncies, que continua investigant l'Oficina Antifrau, juntament amb l'escàndol per l'explotació sexual durant mesos d'una menor sota protecció administrativa, van portar la Generalitat a reformular la DGAIA i crear un nou organisme, centrat més en la prevenció per evitar al màxim les retirades de tuteles dels menors. La nova DGPPIA va perdre poders, ja que no compta amb les competències econòmiques que tenia fins ara: la de contractar les places d'acollida als centres residencials on s'allotgen els menors separats de les seves famílies ni tampoc la de tramitar les prestacions que reben els joves tutelats. Aquestes ajudes econòmiques, que fins ara gestionaven a través d'un contracte entitats del tercer sector i que són les que apareixen a l'informe de la Sindicatura de Comptes, passaran a mans de l'administració.

Què passarà amb els pagaments indeguts? La consellera afirma que es decidirà en una nova fase que s'ha d'obrir a partir d'ara per estudiar els casos i ha plantejat que caldrà analitzar si l'amnistia dels afectats per la renda garantida és una bona resposta o no.