Els metges, a favor de limitar proves i tractaments

Barcelona.Les primeres nou recomanacions de pràctiques clíniques que segons l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries (AQuAS) s'haurien d'evitar, com radiografies i TACs per a persones amb lumbàlgia i mal de cap sense símptomes addicionals, són consells obvis, segons els metges. Però tot i així, valoren positivament que Salut vulgui evitar les pràctiques poc eficaces i demanen poder intervenir en futures recomanacions. "Estem d'acord a reduir la variabilitat de les pràctiques clíniques i l'objectiu el compartim, però demanem que es tinguin més en compte els professionals que ho han d'aplicar i que les decisions es prenguin de baix cap a dalt", assegura Jaume Padrós, metge de capçalera i vicepresident del Col·legi de Metges de Barcelona.

En cas contrari, diu Padrós, en lloc de recomanacions, "es poden interpretar com una imposició en un context de retallades". Els metges de capçalera estan a favor de reduir les proves i els tractaments que no aportin cap benefici per al pacient i que s'hagi demostrat que són ineficients. Des de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (Camfic) destaquen que és el projecte que més consens ha generat "en molt de temps".

De fet, són molts els professionals que apunten que aquesta és una iniciativa que s'hauria d'haver pres molt abans. "Hem defensat des de fa temps que si calia estalviar s'havia de fer millorant l'eficiència i deixant de fer coses que no aporten valor i que fins i tot poden ser perilloses", assenyala el metge de capçalera Albert Planes, que considera que abans de fer retallades "sense planificació" s'hauria d'haver començat a estalviar per aquí, que són "retallades beneficioses".

Invertir en proves necessàries

Les recomanacions de l'AQuAS, a les quals se n'aniran sumant més en el futur, també responen a un objectiu econòmic. Es calcula que si es deixés de receptar omeprazole a malalts polimedicats que no rebin tractament amb antiinflamatoris (llavors sí que està indicat), s'estalviarien 9 milions d'euros. En aquest sentit, el Fòrum Català de Pacients demana que els recursos que s'estalviïn o "que s'alliberin de proves que no són eficients o que han quedat obsoletes" s'inverteixin en altres proves "en què hi ha llista d'espera", diu el seu president, Albert Jovell. Jovell, que és metge de professió, també destaca que hi ha un fenomen cultural pel qual moltes proves es fan no tant per diagnòstic com "per descartar". "I s'ha de fer pedagogia, perquè les proves més invasives no estan exemptes de falsos positius o de riscos de radiació", explica. I posa l'exemple de les mamografies als 40 o 50 anys i els PSA (antigen prostàtic específic) als 50 anys. Aquest projecte, segons l'economista de la salut Anna Garcia-Altés està "molt allunyat de les retallades" i afegeix que "es tracta de deixar de fer coses que no serveixen i invertir els diners en les que sí que serveixen".

Metges de Catalunya apunta que s'hauria d'anar a "l'arrel del problema" i actuar sobre "el que motiva que un metge demani una prova innecessària". "I és l'excessiva pressió assistencial i el poc temps que el metge té per dedicar al pacient i convèncer-lo que la prova que demana no és necessària", opina el secretari general de Metges de Catalunya, Francesc Duch, que qualifica, però, la iniciativa de "seriosa i positiva".