Autobusos plens com a alternativa a Rodalies: "Més peces per al puzle de cada dia"

MartorellBaixa de l'autobús per agafar-ne un altre i encara li faltarà un petit tram en tren per arribar a destinació. De la UAB a Vilafranca “compta-hi dues hores i mitja si tot va bé”, respon resignada Paula Pàmies quan ja torna a casa. Un mes abans, el viatge amb la R4 i la R8, amb transbord a Martorell, durava "una hora" i admet estar "farta d'esperes i d'anar corrents per a res".

Des de l'accident mortal d'un tren de Rodalies a Gelida, el 21 de gener, la xarxa ferroviària de Catalunya està al límit. La vida de viatgers com aquesta universitària ha hagut de reajustar-se als horaris dels combois. "Passen quan volen i quan no passen ningú informa", denuncien els usuaris habituals. Però a aquests retards cal sumar que als trams en què la via ha hagut de tallar-se mentre es fan les obres de rehabilitació dels desperfectes detectats, Renfe ha hagut d'improvisar autobusos com a alternativa per fer el servei per carretera. “Més problemes i més peces per al puzle de cada dia”, il·lustra el Gerard, veí d'una urbanització de Sant Sadurní i usuari de la R4, tallada fins a Martorell.

A Martorell coincideixen els autobusos que cobreixen el tram afectat per l'accident i els que fan el trajecte fins a Granollers resseguint l'itinerari de la R8, l'única via de Rodalies que no travessa Barcelona i també l'única totalment tallada, malgrat que el punt en reparació és el túnel de Rubí. A l'altra punta de la línia, abans Roger Cumeras agafava cada dia el tren per anar a treballar i en 21 minuts feia el trajecte Granollers-Sant Cugat. Sense trens el viatge ha passat a durar una hora i mitja (tres hores diàries), cosa que li ha trastocat la seva rutina familiar perquè l'obliga a llevar-se molt més d'hora, tot i que arriba més tard que abans i ha de córrer per tornar a la vida familiar.

Cumeras parla de “calvari” i “situacions desesperants” perquè en aquestes tres setmanes amb autobús alternatiu ha patit retards ja que “no trobaven el conductor” (que dormia a l'interior del vehicle) o perquè sense previ avís es va traslladar la parada a un carrer més avall i ningú va informar els usuaris que feia una hora que s'esperaven. Finalment, el conductor d'un autobús de la mateixa empresa els va advertir que feia unes hores –a mig matí– van haver de canviar d'emplaçament a instàncies dels Mossos d'Esquadra.

En el cas dels autobusos alternatius contractats per Renfe de la R4 i la R8, els usuaris no es queixen que vagin massa plens i, és més, asseguren que en horaris de poca afluència viatgen “quatre o cinc persones”, perquè la gent s'ha “afanyat a buscar-se alternatives a les alternatives”, apunta la Montse. Viu al Vendrell i per evitar aquest tram de carretera “de moment” agafa el cotxe particular i l'aparca a Martorell per continuar el viatge a Barcelona en tren. “He descobert els FGC, són més cars, però arribo abans”, diu satisfeta de poder fer-li el salt a Rodalies.

Parades sense informació

Els usuaris es queixen de la falta d'informació, de les incidències de trànsit i de retards. “Pitjor que al tren”, exclama la Montse. El malestar s'estén entre els viatgers de la R2 Sud, com l'Isidre, que des que hi ha problemes ha hagut de recórrer al teletreball que li permet fer l'empresa per evitar maldecaps. Fa temps que va deixar el tren per l'autobús interurbà per cobrir el trajecte Vilanova i la Geltrú-Barcelona. La cosa li anava bé fins que molts viatgers, cansats del desgavell de Rodalies, han fet el pas cap al servei de carretera. Ara els vehicles s'omplen i, en conseqüència, els viatgers s'allarguen en les operacions de pujar i baixar i també fins i tot a l'hora de pagar perquè només s'accepta el bitllet integrat o l'efectiu. "Són autobusos pensats en mentalitat de cotxes de línia del segle XX", assenyala, i subratlla que ni l'increment de freqüències és suficient per absorbir tants usuaris que volen evitar el tren. A les parades, es queixa aquest viatger, no hi ha plafons informatius ni una aplicació com sí que tenen els trens per als incidents.

La Sílvia viatja de Ripollet a Barcelona i també ha notat com els autobusos s'han omplert de desencantats de la R4. Reconeix que de tant en tant li dona una "oportunitat" però es torna a adonar que s'ha equivocat, perquè "sempre hi ha alguna cosa que va malament". En el seu cas, l'autobús és molt millor, encara que sovint hagi d'anar dreta per l'autopista. Diu que "no és només temps, sinó l'estalvi del malestar, la ràbia i l'estrès" que li provoca Rodalies. Un altre usuari satisfet amb l'autobús és el Pere, afectat pel tall de la R3 pel desdoblament de la via –que estava planificat abans de l'accident de Gelida—. Arriba puntual i directe des de Vic, sigui amb autobusos interurbans de línia o els habilitats mentre durin les obres.

El mal del sud

A Tarragona el caos ferroviari el passen sense autobusos. "Renfe només els posa d'alternativa on no hi ha tren, malgrat que el servei no funciona", es queixa Ana Gómez, usuària de l'Avant Tarragona-Barcelona i presidenta de la Plataforma Dignitat a les Vies, que reclama "valentia" als alcaldes "per plantar-se" i exigir un transport útil per als seus ciutadans, com ha fet l'Ajuntament de Falset, que subvenciona una línia d'autobús. Els retards i incidències ferroviàries han fet que el trajecte dobli la durada com a mínim, però de vegades el viatge suposa "mitja jornada laboral".

La plataforma va convocar amb l'associació Promoció del Transport Públic (PTP) la manifestació de dissabte per les millores del tren. El seu president, Adrià Ramírez, resumeix la situació com a "crítica", i adverteix que "funcionen millor les línies d'autobús ja existents que les alternatives" i es pregunta si l'administració serà capaç de recuperar el bon servei i "la confiança" dels viatgers que ara reneguen del tren.