El caos de Rodalies i l’èxit dels busos col·lapsen el metro de Fabra i Puig

BarcelonaPassen uns minuts de les 8 del matí i l'estació de metro de la L1 de Fabra i Puig està plena a vessar. Arriba el metro —que ja va prou ple— i amb prou feines absorbeix tots els passatgers que hi havia a l'andana, que ara queda neta. Però la imatge dura poc. Segons després, una nova onada de gent, pràcticament un centenar de persones, travessa els torns d'accés i baixa a l'andana. Al cap d'una estona, un altre grup s'hi afegeix. En qüestió de minuts, l'andana torna a estar al límit fins que passa un altre comboi. L'escena recorda la cadència de les cues d'un parc d'atraccions o els encreuaments impossibles de Tòquio i es repeteix, incansablement, cada 3 minuts. És a dir, el temps que triga a passar el metro en hora punta.

Fa setmanes que l'estació de Fabra i Puig viu així de saturada les primeres hores del matí. "És increïble. Hi ha dies que no s'hi cap a l'andana, imagina't com anem dins el metro", explica el Joan, que ve de fora de Barcelona a estudiar al centre de la ciutat. L'Alina, que també hi ve a treballar, intueix el problema: "Jo vinc del bus. Bé, jo i la majoria. Tots venim del bus", apunta. La resposta a aquesta saturació és, efectivament, a dalt: a la superfície. Just a sobre hi ha l'estació d'autobusos que porta el mateix nom. Hi ha busos per tot arreu, a dins i a fora de l'estació. I un pas de vianants enorme que travessa l'avinguda Meridiana i que és el que provoca les onades de gent cada pocs segons. Els usuaris baixen del bus, esperen el seu torn al semàfor del pas de vianants, creuen i baixen al metro.

Hi ha tres factors que han coincidit en el temps i han portat Fabra i Puig al límit de la seva capacitat. El primer és la crisi de Rodalies, que ha fet que més persones triïn l'autobús per desplaçar-se. Tant és així que moltes de les línies interurbanes, ara, funcionen amb reforços. Segons dades de Barcelona Serveis Municipals (BSM) actualment l'estació de busos de Fabra i Puig acull 12 línies interurbanes regulars. El segon motiu del col·lapse —però derivat del primer— és que l'estació també acull tots els busos que formen el pla alternatiu per carretera de les obres de la R3 i la R7 de Rodalies. Actualment, Renfe hi té 57 busos, que fan 270 circulacions al dia. I encara s'afegeix un tercer factor: la Meridiana està en obres per la reurbanització de La Sagrera i això fa que molts viatgers decideixin baixar del bus una parada abans del final, és a dir a Fabra i Puig, i entrar al metro per guanyar temps estalviant-se el tram d'obres en superfície. "És una parada molt tensionada", confirmen diverses fonts del sector.

Més zones tensionades

"Pot semblar una anècdota, però no ho és. El que passa a Fabra i Puig no és un cas aïllat", avança el president de la patronal d'autobusos Fecav, José Maria Chavarría. "La Diagonal també va molt tensionada, tenim busos parant cada dia en el primer i segon carril. I a la Gran Via passa igual; aparcar en segona fila és fins i tot un problema de seguretat. Tot això hauria d'estar soterrat, que estem a Europa!", lamenta.

En els últims quatre anys, les línies regulars d'autobusos de tot Catalunya han doblat passatgers, segons les dades de la patronal. Els factors són diversos: la crisi ferroviària, l'increment demogràfic, la crisi de l'habitatge que expulsa i obliga a desplaçar-se més, joves i nouvinguts que tendeixen a no treure's el carnet de conduir, i una política tarifària de bonificacions que ha promogut més l'ús del transport públic. Però els últims mesos la resposta és clara: "El que veiem és que estem absorbint els passatgers de Renfe", explica Chavarría.

La falta de model

El president de la Fecav i altres fonts del sector coincideixen també en el problema de fons: no hi ha un model clar d'estacions d'autobusos a Barcelona. La patronal ho evidencia amb números. Actualment, exposa Chavarría, cada dia entren a la capital catalana uns 4.200 autobusos. La majoria ho fan per la Meridiana (amb 624 entrades diàries), on hi ha Fabra i Puig. Fins a 483 més ho fan per la Diagonal, que és l'altre punt més tensionat i sense una infraestructura definida, i 194 ho fan per la Gran Via des del Llobregat i 235 més des de la zona Besòs. En total, són més de 1.500 busos interurbans al dia, als quals s'hi han de sumar 1.500 més de l'AMB, 226 del ministeri de Transports i 856 d'altres serveis. A banda, hi ha tots els busos de TMB propis de la ciutat.

Tots aquests autobusos es regulen actualment amb només tres grans infraestructures: l'estació del Nord, la de Fabra i Puig i la de Sants, que patirà canvis amb la remodelació de l'estació de trens. Fonts de Territori asseguren que treballen per "preservar" el bon funcionament d'aquestes estacions i apunten que hi ha previst millorar l'accés a la ciutat amb la instal·lació de més carrils bus-VAO. A més, subratllen que la futura estació de busos de La Sagrera, ja construïda, "està pendent que l'Ajuntament impulsi les actuacions d'arquitectura i instal·lacions per completar-la".

Territori recorda que també hi ha previst construir una quarta estació a plaça Espanya —per a la qual encara no hi ha ni pressupost ni projecte— i estudia fer-ne una altra a la Diagonal. "Hi ha un dèficit clar d'infraestructures, no s'han fet els deures", respon el president de la patronal, que continua: "Fa dècades que demanem estacions soterrades i en superfície, com tenen altres ciutats. I ¿quantes se n'han fet? Cap". "El que cal és un pacte polític de tots els partits que governen la ciutat, consensuat amb la Generalitat" per blindar un model per la ciutat, proposa Chavarria.

La possible estació de Diagonal n'és un clar exemple. Fa només unes setmanes l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, admetia que hi ha dues opcions sobre la taula, instal·lar-la a Francesc Macià o a Maria Cristina. "La que sigui ja serà millor que ocupar carrils en superfície —valora Chavarría—. Però, d'això, fa dues dècades que se'n parla, que les planifiquen i encara no existeixen", recorda. El president de la patronal conclou: "Hem de dignificar aquestes infraestructures amb polítiques clares, transversals i amb les llums posades a llarg termini".