Mobilitat

L'ATM demana a l'Estat que augmenti "de manera notòria" les aportacions al transport públic

El Govern qualifica de "decepció" la proposta de llei de mobilitat espanyola i anuncia que hi presentarà al·legacions

Barcelona"Tot el que fem [en matèria de transport públic] va lligat als objectius que marca l'Estat i per tant trobem lògic que sigui l'administració que fixa els objectius la que faci més aportacions al sistema". Així de clar ha sigut el director general de l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM), Pere Torres, que ha reclamat aquest dimecres a l'Estat que augmenti "de manera notòria" les aportacions que fa al transport públic per poder afrontar el repte de la reducció d'emissions global. Els últims anys, les aportacions de diners estatals han anat baixant, mentre que les exigències en relació amb la descarbonització, la qualitat de l'aire i les zones de baixes emissions han augmentat, ha dit Torres, que ha explicat que per aconseguir millorar el transport públic caldran moltes "inversions puntuals i també recurrents" els pròxims anys.

"La reivindicació és clara. Evidentment, és una mala notícia que després dels 149 milions d'aportació que va fer l'Estat [a l'ATM] el 2019, aquest 2022 només hi hagi previstos 109 milions", ha concretat Torres, que ha afegit que l'Estat manté congelada la seva aportació als nivells del 2010. També ha recordat que precisament aquest dimecres s'acaba el termini per presentar aportacions a l'avantprojecte de la llei estatal de mobilitat sostenible i que l'ATM ja hi ha presentat al·legacions "per demanar més aportacions de l'Estat a tot el sistema de transport públic".

Cargando
No hay anuncios

El director de l'ATM ha fet aquestes declaracions en una trobada amb periodistes liderada per la conselleria de Vicepresidència, Polítiques Digitals i Territori. Al seu torn, el secretari general del departament, Ricard Font, ha qualificat la nova llei espanyola de mobilitat de "decepció" i ha anunciat que la Generalitat també hi ha presentat al·legacions. "Aquesta llei estatal que està ara en tramitació hauria de ser la resposta a les necessitats d'incrementar el transport públic per lluitar contra el canvi climàtic", ha argumentat Font. "En canvi, la llei diu que no hi haurà més aportacions a les grans ciutats, Barcelona i Madrid, que són els grans generadors de CO₂, i que ja tenen advertiments de sanció per contaminació per part de la Unió Europea", ha afegit. "Així, el que diem que cal fer i el que podem fer no quadra", ha resumit Font.

Torres també ha avisat que les millores en infraestructures requereixen inversió inicial i també un manteniment i que si no s'augmenta el preu de les tarifes als viatgers són les administracions les que ha de fer front a l'augment del cost. "Caldran tarifes, subvencions o fórmules miraculoses, però les aportacions hauran d'augmentar significativament", ha justificat.

Cargando
No hay anuncios
Objectiu: reduir un 25% el vehicle privat

El departament de Vicepresidència, Polítiques Digitals i Territori ha explicat que l'objectiu del Govern és eliminar un 25% dels vehicles privats que fan desplaçaments diàriament. Per aconseguir-ho tenen previst augmentar l'oferta de transport públic amb fins a 360 milions de desplaçaments més a l'any durant els pròxims 10 anys. La posada en funcionament del tram central de la L9 i la connexió de les línies de FGC del Vallès i del Llobregat-Anoia ja suposaran una nova oferta de fins a 260 milions de nous desplaçaments anuals al sistema. I a més d'aquests, el departament té previst un seguit d'actuacions viàries de millora dels carrils bus per reduir el temps dels trajectes i assolir una mobilitat cada vegada més descarbonitzada. El secretari general del departament, Ricard Font, també ha aprofitat la trobada d'aquest dimecres per reclamar una vegada més la gestió integral de la xarxa de Rodalies, els deutes pendents i les obres promeses i no executades.