L'èxit dels busos per la crisi a Rodalies també desborda la Gran Via

BarcelonaJa fa més d'una setmana que la parada de busos interurbans de la Gran Via, situada entre els carrers d'Aribau i Muntaner, bull. A partir de les sis de la tarda es va convertint, de forma imparable, en un formiguer de persones, autobusos en doble fila, cops de clàxon i corredisses dels passatgers que pleguen de treballar i intenten tornar cap casa, en diferents localitats del Garraf, que és on es dirigeixen aquests busos. Allà on fins ara paraven tres vehicles, des de fa uns dies en paren fins a sis, el doble. El motiu? De nou la crisi i les obres de Rodalies.

Tal com va explicar l'ARA la setmana passada amb el col·lapse de Fabra i Puig, aquí a la Gran Via ha passat un efecte molt semblant. Les obres ferroviàries als túnels del Garraf han reduït molt el servei de trens i han abocat molts passatgers al bus, fet que ha obligat la Generalitat a reforçar el servei, és a dir a oferir més seients (i, per tant, més autobusos) en cada trajecte. Això ha provocat que aquesta parada, en una de les principals artèries barcelonines, hagi quedat clarament petita, convertint aquest tram en un nou punt calent de la mobilitat a la capital catalana.

"Els busos fan cua literalment per poder arribar a la parada i obrir portes. Hi ha vegades que els passatgers de dins es posen tan nerviosos que alguns conductors han obert portes fora de la parada o en doble fila, fet que suposa un perill evident enmig de la Gran Via", explica l'Isidre, un usuari habitual de la línia que va fins a Vilanova i que, tot i que fa mesos que va decidir renunciar a viatjar (gratuïtament) en Rodalies, en torna a patir les conseqüències, ara al bus.

Hi ha problemes a la via, que està saturada d'autocars, però també a la vorera. "Ens toca esperar en fila al lloc on se suposa que obren les portes, però si el conductor decideix obrir portes mentre està en cua, abans d'arribar al punt de parada, aleshores hi ha corredisses per no perdre el bus i per trobar seient", explica l'Isidre que assegura que ha presenciat escenes en les quals fins i tot els conductors de la mateixa companyia s'increpen entre ells per la manca d'espai.

Els usuaris afectats per aquest col·lapse són principalment els de les línies E14, E15 i E16, que van a Vilanova i la Geltrú, Sitges i Sant Pere de Ribes. Segons la patronal dels operadors d'autobusos Fecav, pel corredor sud de la Gran Via hi entren cada dia uns 200 autobusos dels 4.200 que accedeixen en total a Barcelona. No són tants com els que entren per la Meridiana, però sí prou per evidenciar, una vegada més, que falten infraestructures per a aquests tipus de transport, així com un model d'estacions "ben planificat", assegura el president de la patronal, José María Chavarría.

Actualment, aquests més de quatre milers d'autobusos interurbans –als quals se sumen 1.500 busos més de l'AMB, 226 del ministeri i gairebé un altre miler d'altres serveis– es regulen amb només tres grans infraestructures: l'estació del Nord, la de Fabra i Puig i la de Sants, que patirà canvis amb la remodelació de l'estació de trens. 

El grup Plana, que opera la línia Bus Garraf, també constata amb xifres el que qualifica d'"augment espectacular". "Abans de tota la crisi de Rodalies transportàvem uns 10.000 viatgers diaris. Algun dia que hi havia alguna problemàtica puntual augmentaven a 12.000 o 13.000. Ara en portem uns 18.000 i alguns dies 20.000. Per tant, transportem, en el millor dels casos, un 50% més de passatgers com a mínim. I de vegades més", detalla Josep Albert Vallcorba, gerent del grup Plana, que afegeix que si tenen un 50% més de demanda cal mobilitzar un 50% més d'autocars. "El lloc esclar que es tensiona, estava estudiat per a molts menys busos", justifica. "Ens omplim la boca de demanar que deixin el cotxe, però aleshores hem de facilitar que el transport públic pugui passar, parar i treballar", remata.

El metro, l'embut que no para d'absorbir

Fonts de TMB confirmen que el coll d'ampolla a la Gran Via també es deixa notar a la parada de metro Espanya, que funciona com a embut natural d'alguns d'aquests passatgers. Entre dilluns i dimecres de la setmana passada, la companyia va registrar un increment del 10% en les validacions respecte d'altres setmanes anteriors. Cal tenir en compte, però, que a banda de la problemàtica del Garraf també va coincidir-hi el Saló de l'Ensenyament. En el cas de Fabra i Puig, el metro també ha acabat sent l'aixopluc de la majoria dels viatgers, i també s'hi han registrat increments del 10% (mentre que la pujada mitjana ronda el 3%).

Fonts de la companyia assenyalen que “l'increment de passatge a metro i autobusos és una bona notícia perquè és símptoma de creixement econòmic i de la confiança de la ciutadania en el transport públic”, tot i que admeten que ja treballen per absorbir aquest augment amb mesures com l'increment de freqüències en hora punta.

Per la seva banda, el sector de les operadores d'autobusos reclama una planificació a llarg termini que vagi "més enllà de solucions provisionals". La saturació actual, adverteixen des de la Fecav, és el resultat d'anys d'actuacions parcials que no han resolt el problema de base. Des del grup Plana reclamen tant actuacions urgents i puntuals per resoldre el problema d'espai que s'ha generat amb els plans alternatius de les obres del Garraf, com ara repensar l'espai urbà, retallar els arbustos de la Gran Via per deixar espai perquè baixin els passatgers o millorar les distàncies de la parada anterior, la de plaça Espanya; com també mesures a més mitjà i llarg termini, com proporcionar més carrils Bus-VAO o fer "un gran pla de país" per determinar quin model d'estacions de busos cal instaurar a Barcelona.

"Sort del civisme espectacular que tenen els passatgers en aquests punts més problemàtics, malgrat l'aglomeració. Chapeau per a l'usuari, perquè si no això seria un daltabaix", resumeix el gerent del grup Plana.