Mobilitat
Mobilitat09/02/2023

Més de la meitat dels viatgers han canviat d’hàbits per aprofitar els descomptes del transport públic

Les rebaixes dels bitllets a Catalunya costen 70 milions d’euros a les administracions

BarcelonaLes rebaixes al transport públic, amb els descomptes en els bitllets més utilitzats i la gratuïtat de Renfe, han provocat que des del setembre passat el 52,6% dels usuaris hagin fet canvis en la seva manera de desplaçar-se per tal d'estalviar: el 35% ha canviat de títol, el 28,4% utilitza més el transport públic, i el 21,7% ha optat per canviar de tipus de transport. Són dades de l'enquesta feta per l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM), que assegura que entre els mesos d'octubre i desembre, el 95% dels usuaris del transport públic eren coneixedors dels descomptes.

L'ATM també ha constatat que el 6,1% dels nous usuaris abans es desplaçaven en vehicle privat; és a dir, que les rebaixes han generat "un efecte crida" cap al transport públic. De fet, el 75% d'aquests nous usuaris que abans anaven en cotxe, moto o altres sistemes de desplaçament privat manifesten la intenció de mantenir aquest canvi d'hàbit encara que es retorni a les tarifes normals. "És un transvasament d'usuaris molt interessant, però no representa un canvi estructural", ha matisat el director general de l'ATM, Pere Torres, que considera que "només a base de descomptes" no s'arribarà al gruix d'usuaris que es plantegen com a objectiu les autoritats estatals.

Cargando
No hay anuncios

"El que sí que és cert és que ja estàvem en un procés de recuperació de la demanda i ara, amb els descomptes, aquesta recuperació s'ha accelerat més del previst", ha admès Torres, que ha afegit que caldrà esperar per veure si les dades es consoliden. De moment, entre setembre i desembre la demanda al transport públic va augmentar un 20% de mitjana. "És una estratègia interessant, però pensem que s'hauria de fer de manera més consensuada i dialogada", ha afirmat el secretari de Mobilitat de la Generalitat, Marc Sanglas. "El que aportaria realment més gent al sistema és que sigui fiable; que el ciutadà senti que el transport públic li garanteix arribar a l'hora prevista i bé, i no que està jugant a la ruleta russa", ha reblat el secretari, en una al·lusió directa al funcionament de Rodalies a Catalunya.

Renfe, la més beneficiada

Les dades facilitades avui per l'ATM també constaten que, des que es va posar en marxa la gratuïtat de Renfe, Rodalies ha estat el servei més beneficiat a Catalunya pel que fa a l'augment en el nombre d'usuaris. "Mentre que de mitjana el sistema creix un 19% en validacions respecte a l'any 2021, Renfe augmenta un 27%", ha detallat Torres. A més, de les validacions registrades a Rodalies més de la meitat corresponen precisament a l'abonament gratuït. Sanglas també ha remarcat que aquest transvasament d'usuaris cap a Renfe ha perjudicat especialment algunes línies de bus que tenien un recorregut semblant al del tren.

Cargando
No hay anuncios

Per títols, els descomptes han fet que l'ús de la T-Usual (antiga T-Mes) s'hagi més que doblat (157% més de validacions) i que la T-Jove hagi augmentat un 30% respecte al 2019. Les dues targetes estan a meitat de preu. La T-Casual (menys bonificada) va registrar més d'un 50% menys de validacions.

Més usuaris i validacions però menys ingressos

L'altre costat de la balança d'aquestes dades, i el que més preocupa a les administracions catalanes, és que tot i que hi ha més usuaris i també més validacions de tiquets, els ingressos no pugen. De fet, els últims mesos del 2022, just quan es van aplicar els descomptes, trenquen la tendència habitual d'ingressos que s'havia consolidat els anys anteriors. L'ATM calcula que les rebaixes impulsades pel govern espanyol al transport públic han tingut un cost de 70 milions d'euros per a les administracions (la majoria, uns 50 milions, es cobriran amb les compensacions de l'Estat).

Cargando
No hay anuncios

A aquest forat, a més, s'hi ha d'afegir l'escapçada no prevista als comptes que ha provocat la crisi energètica que ha duplicat els costos respecte a l'any anterior. A l'octubre, el Govern va xifrar aquest "forat" en 180 milions.