Una ziga-zaga per esquivar Glòries: l'enèsima polèmica del tramvia per la Diagonal

BarcelonaEls avanços del tramvia per la Diagonal de Barcelona no deixen de generar noves polèmiques. L'última ha estat la decisió final sobre quin serà el traçat de les vies a l'altura de Glòries, en el que serà el recorregut definitiu quan acabin les obres; en lloc d'anar rectes, les vies i els combois aniran fent una ziga-zaga entre carrers, amb un doble revolt per esquivar la plaça de les Glòries, reconvertida en un parc. Això és el que es va aprovar a finals de gener el ple municipal, amb els vots a favor del PSC i els comuns, l'abstenció d'ERC i el PP i el vot en contra de Junts i Vox.

El govern de Jaume Collboni tanca, així, un debat que fa anys que dura i que, encara ara, manté dividits tècnics, enginyers, urbanistes i polítics. "Han fet un traçat estrambòtic", s'avança a dir Ricard Riol, vocal de l'associació Promoció del Transport Públic (PTP) i expert en sistemes ferroviaris. "És un mal disseny amb una solució que penalitza la viabilitat del tramvia i el transport públic", afegeix.

En canvi, l'Ajuntament defensa que, tal com està dissenyat i aprovat des de fa anys l'urbanisme de les Glòries, la variant que han trobat és "la millor solució possible" en un entorn de molta complexitat pel que fa al trànsit i els semàfors. "S'ha optat per treure la bifurcació del tramvia del punt de màxima complexitat", respon el director de Mobilitat, Adrià Gomila. "D'aquesta manera vianants i tramvia no competiran en els semàfors perquè compartiran la mateixa estona en verd", detalla.

Però, ¿quines opcions hi havia sobre la taula? La primera [vegeu el mapa] era fer circular el tramvia per la Diagonal des del Besòs fins al centre de la ciutat, seguint la línia recta que dibuixa la mateixa avinguda. La línia T4 (que va per la Diagonal) i les línies T5 i T6 (que van de la Meridiana a la Gran Via) es trobarien formant una gran X al centre del parc de les Glòries. Aquesta era l'opció inicial guanyadora per a la PTP, perquè és la que representa un temps de viatge més curt. El problema és que, quan van dissenyar la nova plaça de les Glòries, els urbanistes ni tan sols es van plantejar fer-hi passar el Tram pel mig.

La segona opció era deixar el recorregut el més similar possible a l'actual, és a dir, amb el traçat provisional per les obres: la T4 recorre la Diagonal, però esquiva la plaça de les Glòries resseguint-ne la panxa per la banda mar, on la T5 i la T6 conflueixen amb la T4.

Finalment, la tercera opció —l'escollida ara pel consistori— força les línies T5 i T6 a fer un doble revolt abans d'arribar a Glòries: una ziga-zaga que primer farà girar el Tram des de la Gran Via fins al carrer Ciutat de Granada per després fer un segon gir de Ciutat de Granada cap a la Diagonal. Aquí compartiran trajecte totes tres línies abans de tornar-se a separar.

"És un disbarat", conclou la vicepresidenta de la PTP i experta en mobilitat sostenible, Mercedes Vidal. "Si fa 20 anys que estem batallant pel tramvia per la Diagonal no és per gust, sinó perquè és la línia recta unint els dos extrems de Barcelona: el Besòs i el Llobregat", explica. Segons els càlculs de l'associació, el recorregut en ziga-zaga implica un cost de 32 milions d'euros i que els usuaris perdin 145.500 hores anuals perquè els combois hauran de fer els revolts molt lentament, a una velocitat inferior als 7 km/hora durant 700 metres.

"Són més de cinc illes de l'Eixample circulant a la velocitat d'una persona caminant de pressa", argumenten des de la PTP, que alerten de risc de caos semafòric perquè, amb tant de trànsit, les "finestres de verd" seran molt petites.

Glòries: un disseny urbanístic inamovible

"A Espanya hi ha una fòbia absoluta a les infraestructures ferroviàries. En moltes altres ciutats d'Europa estan perfectament integrades –assegura la vicepresidenta de la PTP, que manté que fer passar el tram pel mig de la zona verda no suposava cap problema–. A Budapest circula per davant de la plaça i del monument principal en una zona per als vianants; i a Viena els trens passen per davant de la porta de l'òpera", exemplifica. Vidal argumenta que el tram podia passar pel mig del parc de les Glòries de forma integrada, i amb reducció de velocitat, perquè és el traçat òptim. Tant ella com Riol consideren que la decisió final anteposa el disseny “estètic" a la funcionalitat. "És un menysteniment total per al transport públic i per als seus usuaris", denuncien.

"Si la plaça fos diferent, donaríem una solució diferent –admet el director de Mobilitat de l'Ajuntament de Barcelona–. La plaça s'ha construït així perquè, primer, permet fer l'intercanviador just a sobre del metro i, en segon lloc, deixa un espai central molt adequat per fer-hi un parc. Per contra, el traçat del tramvia és més forçat. I sí, és cert que d'aquesta manera el ramal de la Gran Via a Glòries és uns 100 metres més llarg i hi ha revolts, però pensem que els beneficis superen els problemes", assegura.

Els experts de la PTP discrepen i són rotunds. "No hi havia cap solució màgica, totes eren complexes; però aquesta és la pitjor per al transport públic", insisteix Vidal, que assegura que el traçat generarà "un coll d'ampolla" ingovernable. Segons les estimacions de demanda que tindrà la unió del Tram, Vidal assegura que a la llarga "caldran més freqüències" i que amb aquest traçat "serà inviable". Riol afegeix que el bus més sol·licitat de la zona, l'H12, també necessitarà més unitats per absorbir el flux de passatgers i la gestió dels semàfors al punt d'encreuament serà pràcticament impossible. "S'estan llençant diners públics perquè és molt probable que tot s'hagi de refer", avisa Vidal.

Prioritzar l'eix per als vianants

Un altre dels arguments que esgrimeix l'Ajuntament haver escollit el traçat en ziga-zaga és que permet deixar un eix verd per als vianants des de la Diagonal (venint del Besòs) fins al centre del parc de les Glòries. "Farem un gran passeig per a l'espai públic que ara queda trossejat pel tramvia", explica Gomila. Aquest factor és un punt favorable segons el consistori i un problema segons la PTP.

"En el moment en què es va decidir fer el passeig central, [el transport públic] queda sentenciat –lamenta Vidal–. En altres punts de la Diagonal també hi ha un passeig central, com ara entre la rambla Catalunya i el passeig de Gràcia, i allà s'hi accedeix pels laterals sense problemes", s'hi afegeix Riol. Sigui com sigui, els anys de debat, no han fet canviar d'intenció el consistori. "Estem molt decebuts perquè pensàvem que avisant amb cinc anys d'antelació arribaríem a temps, però es veu que no", conclou l'expert.