Només el 23% dels joves extutelats reben prestació econòmica
La síndica de greuges reclama flexibilitzar els criteris perquè el col·lectiu pugui tenir més suport per a la vida adulta
BarcelonaPoc abans de fer els 18 anys, el Nico (un pseudònim) va demanar la prestació per a l’emancipació a què els joves extutelats tenen dret quan fan la majoria d'edat per tal de facilitar-los l’aterratge a l’edat adulta, tenint en compte que la majoria no tenen el suport emocional ni econòmic de les famílies. El tràmit es va allargar més d’un any, fins al punt que, sense cap altra font d’ingressos, va haver d’aparcar els estudis i posar-se a treballar.
El d’aquest noi no és un cas extrem sinó la realitat que es troba la major part del col·lectiu. La meitat dels nois no demanen ni tan sols percebre la prestació, sigui perquè "desconeixen la seva existència" o perquè "no compleixen els requisits". El cas és que el 2024 només el 23% dels que van fer els 18 anys rebien l'ajuda econòmica, que avui en dia suposa 778,46 euros mensuals com a màxim, segons revela un informe que el Síndic de Greuges ha fet públic aquest divendres sobre com funcionen els programes de suport al col·lectiu. El 80% restant, per tant, queda descobert de l'acompanyament, cosa que desmenteix l'imaginari popular que els nois viuen dels ajuts públics. A més, només un 20% dels extutelats viuen en un habitatge compartit sufragat per la Generalitat.
En una roda de premsa, la síndica Esther Giménez-Salinas i l'adjunta per infància, Aïda Rodríguez, han coincidit a reclamar més flexibilització en els criteris per respondre a l'especial vulnerabilitat i inestabilitat que té el col·lectiu quan deixa d'estar sota la custòdia de l'administració. També han apuntat que cal més celeritat a l'hora de tramitar les altes i les baixes dels ajuts quan el jove trobi una feina per evitar que posteriorment hagi de fer front a quantitats molt elevades en la tributació fiscal o sumi pagaments indeguts de més de 10.000 euros, com els que reclama la Generalitat. La síndica ha insistit en la necessitat que es condoni el deute, una solució que també ha apuntat la consellera de Drets Socials, Mònica Martínez-Bravo.
Aquesta tardança a rebre les ajudes obliga els nois a congelar els seus plans vitals i, com en el cas del Nico, han de buscar-se una feina i un habitatge tot just fets els 18 anys, mentre que la mitjana d'emancipació dels joves catalans se situa al voltant dels 30 anys. La mitjana de resolució per rebre aquesta prestació (un màxim de 778,49 euros mensuals) és d’una mica més de 10 mesos, segons les dades de la síndica, però un de cada quatre ha d'esperar més de 12 mesos. Totes aquestes traves i dificultats "impacten en les oportunitats de formació i en la cobertura de les necessitats bàsiques" d'aquests joves, ha advertit Giménez-Salinas.
Irregularitats i errors
Després de parlar i rebre queixes de professionals, la síndica constata irregularitats i errors en el sistema, bàsicament perquè no hi ha prou personal per gestionar el volum de joves extutelats, que en una dècada s'han multiplicat per cinc. La síndica apunta que no hi ha hagut un increment de plantilles, cosa que ha comportat la sobrecàrrega dels professionals, que de mitjana han de fer-se càrrec d’uns 80 expedients.
L'increment de nois extutelats va fer decidir el 2023 l'anterior Govern a externalitzar els pagaments de les prestacions en un servei adjudicat conjuntament a Resilis i la Fundació Mercès Fontanilles, que s’encarrega del seguiment i de la valoració d’aquestes ajudes. Tot i que Giménez-Salinas apunta que a partir de llavors els terminis en el tràmit s'han reduït, retreu que, per contra, hi ha una "descoordinació" entre serveis i s'ha deixat de comprovar durant massa temps si els nois compleixen els requisits per continuar formant part d'un programa d'acompanyament o no s'ha detectat que alguns dels nois no abonaven part del cost de l'habitatge tutelat, així com l'existència de places buides assignades a un jove que ja no hi viu perquè ha trobat una feina temporal fora del municipi, però que, segons la síndica, sí que està sota la supervisió i acompanyament de l'entitat.
En sintonia amb la voluntat del departament de Drets Socials de transformar l'antiga DGAIA en la DGPPIA, la síndica ha apostat per emfatitzar la prevenció per evitar la retirada de les tuteles dels menors i la separació de les famílies, però ha alertat que els professionals del sector li han fet arribar la seva preocupació que, amb el nou model que es vol imposar a finals d'any, els equips psicoeducatius que acompanyen aquests nois un cop han fet la majoria d'edat perdin pes en favor d'una gestió més administrativa.