Un banc no va avisar durant anys de l'ingrés d'efectiu del narcotràfic

BadalonaUn banc rebia uns ingressos de 12.000 euros en monedes i bitllets de quantitats baixes. Els diners venien del narcotràfic perquè les persones que els ingressaven formaven part d'una organització dedicada a la venda de cocaïna. Però l'entitat bancària [que els Mossos no han concretat quina és] no va alertar en cap moment la policia. "No hi va haver cap avís", ha explicat el cap de la Divisió d'Investigació Criminal (DIC) dels Mossos d'Esquadra, l'intendent Toni Rodríguez, que ha recordat que "no només la policia" ha d'actuar contra el blanqueig de capitals, un banc "també ha de fer-ne prevenció". "Ens resulta vergonyós que no s'hagi advertit l'autoritat", ha assegurat Rodríguez. De fet, aquest incompliment ara pot tenir un recorregut en la investigació contra l'organització desarticulada fa una setmana a Badalona que estava formada per un clan familiar que feia uns 40 anys que es dedicava al tràfic de drogues.

Segons la policia, que el banc no alertés dels ingressos en efectiu ha provocat que s'hagi trigat a "desactivar" aquest grup. El cap de la comissaria dels Mossos a Badalona, l'intendent Alfons Sarrias, ha afegit que fins ara havien fet intervencions contra els punts de venda de l'organització però, en canvi, no havien abordat la seva estructura logística ni econòmica. En el dispositiu de fa una setmana es van detenir 28 persones, 11 de les quals han entrat a presó. Rodríguez, que ha valorat que "és impossible" que els membres del grup que estan en llibertat puguin tornar a operar com ho feien al barri de Sant Roc de Badalona, ha apuntat que l'organització s'havia enfortit els últims mesos pels operatius contra el tràfic de drogues a Barcelona.

El grup funcionava les 24 hores al dia "com una fàbrica o una oficina", segons Rodríguez: es repartien en tres torns d'unes vuit hores amb horaris d'entrada i sortida "molt fixos". Els pagaven uns 10 euros l'hora, de manera que el sou mensual se situava entre els 2.500 i els 3.000 euros. Els diners els blanquejaven amb la compra d'immobles i terrenys, fins i tot als seus països d'origen. Algunes propietats són d'alt estànding ubicades a València i Mallorca. La majoria dels membres de l'organització són d'origen espanyol i la resta de països de Sud-amèrica. La cocaïna es venia en dos formats: paperines de 0,2 grams a 10 euros o de mig gram a 25 euros, amb un percentatge de puresa del 75%. "La puresa és elevada i el preu barat. D'aquí l'èxit", ha considerat Rodríguez. Els dies de més venda ingressaven entre 13.000 i 15.000 euros. El cap de la DIC dels Mossos ha dit que les xifres constaten la "potència" de l'organització, "una de les primeres" del Barcelonès nord en volum de negoci.

Comunicació sense telèfons

El principal punt de venda del grup estava situat al carrer Còrdova de Badalona, al barri de Sant Roc. L'organització s'havia instal·lat des de feia temps en un mateix edifici tot i que els pisos on venien la droga havien canviat per alguns operatius de la policia. Tenien altres punts de venda, a Badalona i també a Sant Adrià de Besòs, encara que "la central" s'ubicava al carrer Còrdova. Allà hi havia una estructura de vigilància amb "dos filtres": una al carrer per assegurar la seguretat i una dins l'edifici. Els membres del grup evitaven fer servir telèfons i un dels seus codis, "Ir a ver al chavalote", implicava "el moviment de diferents persones: es deixava la substància en una paperera i sense l'ús de mòbils asseguraven que la droga es recollia per al punt de venda", ha explicat Rodríguez.

La part logística de l'organització se situava a Santa Coloma de Gramenet, amb "guarderies" on tenien emmagatzemada la cocaïna i guardaven els diners que guanyaven. La reposició del material i l'extracció dels diners suposaven "activitats de risc", segons el cap de la DIC dels Mossos, que anaven a càrrec d'altres persones que no tenien cap vincle amb els venedors i els vigilants que treballaven als punts de venda. Rodríguez ha apuntat que el líder tenia una doble comptabilitat, una que controlaven els venedors i una altra els vigilants, "perquè ningú li fes el salt". El líder del grup, un home de més de 50 anys, portava quatre dècades dedicant-se a aquest negoci al barri de Sant Roc però vivia a Viladecans i no tenia antecedents policials des de feia anys, cosa que indica el seu "perfeccionament". La part directiva de l'organització estava formada pel clan familiar.

Ús social dels immobles embargats

Rodríguez ha explicat que 14 immobles del grup han quedat embargats i la intenció és que, a part que no es tornin a fer servir per a activitats delictives, es dediquin a un ús social. El mateix es vol fer amb una finca de l'organització a Alella, que es pretén destinar als entrenaments policials. Alguns membres de l'organització també es dedicaven a la usurpació d'immobles i al relloguer fraudulent. En aquest punt, l'intendent dels Mossos ha retret als grans propietaris i als fons inversors que hagin "caigut" en l'extorsió del grup "pactant un preu", en lloc de denunciar-ho, a canvi que abandonessin els immobles.

En el macrooperatiu de fa una setmana es van requisar 1,4 milions d'euros en efectiu, 59 quilos de cocaïna així com 121 plantes i 17 quilos de marihuana, perquè l'organització havia reinvertit guanys en el tràfic de marihuana. En la trentena d'escorcolls es van confiscar més de 20 armes que el grup, que també hi traficava, "necessitava" per "protegir-se", segons Rodríguez. L'intendent ha conclòs que, després de la pressió policial a Badalona, s'haurà de veure "on es desvia" la venda de drogues. "No s'allunyarà gaire", ha pronosticat.