Societat 03/07/2021

Un periodista marroquí denuncia l’intent dels Mossos de captar-lo com a informador

Ali Lmrabet està indignat amb el tracte de la policia catalana, que ha insistit malgrat al seva negativa

4 min
El periodista marroquí establert a Barcelona Ali Lmrabet

BarcelonaEl setembre de l'any passat, el prestigiós periodista marroquí Ali Lmrabet va rebre una trucada d'un desconegut: algú que s'identificava com un agent dels serveis d'informació dels Mossos d'Esquadra li demanava reunir-s'hi. L'interès de l'equip d'intel·ligència de la policia catalana per Lmrabet és lògic: exdiplomàtic, exprofessor, escriptor i periodista conegut i repetidament premiat per la seva defensa de la llibertat de premsa al Marroc, és un gran coneixedor del país i del seu règim. Però Lmrabet està indignat pel tracte que ha rebut de la policia catalana i sobretot pel fet que, havent deixat clar que ell es dedica al periodisme i que no vol parlar amb els serveis d'informació de cap país, ha continuat rebent trucades del mateix agent fins a una dotzena de vegades, l'última fa només unes setmanes. Mentrestant, el periodista continua fent la seva feina: fa poques setmanes un dels principals setmanaris marroquins va publicar la seva fotografia amb una diana, amenaçant-lo per haver publicat que l’autor de la denúncia que va portar el líder del Front Polisario, Brahim Ghali, als tribunals el mes passat havia sigut agent de la DGET, els serveis d’intel·ligència marroquins.

"M'indigna que la policia pretengui que un exprofessor ajudant de la Sorbona, exdiplomàtic, col·laborador de diversos mitjans internacionals i amb una vintena de premis internacionals de periodisme es converteixi en un vulgar xivato", lamenta a l'ARA Lmrabet.

Explica que les trucades de Mossos van començar unes setmanes després que el periodista tingués un problema de convivència amb un veí seu, a qui va denunciar per una agressió racista, en un cas que està als tribunals. De fet, quan el periodista va rebre la primera trucada del servei d’informació es va pensar que els Mossos el contactaven per aquest tema: “Jo m’havia queixat del tracte rebut per un sergent dels Mossos i em vaig pensar que trucaven per això, però de seguida la veu a l’altra banda em va dir que la trucada venia dels serveis d’informació, que havien vist la meva denúncia però em trucaven per una altra cosa”, recorda.

“Em va dir que havia assistit a una conferència meva el gener, però jo he fet centenars de conferències, a més d’intervencions a la televisió i la ràdio i mai ningú de la policia m’havia trucat. Jo li insistia que em digués per què volia parlar amb mi i, en un moment de la conversa, potser per impressionar-me, em va dir el nom de la meva dona. Em va dir que volia que ens trobéssim”. El periodista s’hi va negar, insistint que ell no parlava amb serveis d’espionatge i que si el que volien era informació general podien llegir els seus articles o convidar-lo a fer una classe a l’escola dels Mossos: “Si no em podien pagar ho faria igualment per respecte a aquest país, però sempre en públic, no en un despatx”.

No és el primer cop que els serveis secrets intenten contactar amb Lmrabet. Segons el periodista, el 2007 dues agents del Centro Nacional de Inteligencia (CNI) el van visitar a l’hotel de Saragossa on preparava una conferència i també va declinar la proposta.

Lmrabet va rebre més trucades, sempre del mateix interlocutor, que va decidir enregistrar i finalment va accedir a la trobada. “Volia saber si realment eren Mossos i quan em van tornar a trucar els vaig proposar de trobar-nos en una cafeteria de la plaça de Catalunya. Un cop allà els vaig convidar a casa meva”. Hi van acudir dos agents que es van identificar amb les seves plaques. “Em va sorprendre que un d’ells em va saludar amb l’expressió salam alaikum, que en el món francòfon en què jo em moc no es fa servir gaire”, recorda. Els agents van evocar les denúncies creuades d’agressió amb el veí, per les quals Lmrabet havia presentat una denúncia per delicte d’odi i també una queixa contra un sergent de Mossos que es va presentar a casa seva el dia dels fets. Durant la conversa, els agents li van fer preguntes sobre la comunitat rifenya a Catalunya i el periodista es va sorprendre que aparentment els agents no entenguessin "l’abisme que hi ha entre la primera onada d’immigració vinguda del Rif i les següents”.

Un portaveu de Mossos confirma a l’ARA que la trobada es va produir i que després hi va haver més contactes telefònics amb Lmrabet però que en cap cas pretenien fitxar-lo com a confident, sinó que la reunió es va produir en el marc dels contactes amb experts per tenir informació més precisa sobre la situació al Rif, on el 2017 hi va haver una revolta per reivindicar millores en les condicions de vida que l’any següent va ser durament reprimida. Segons la seva versió, volien conèixer detalls davant del perill que el conflicte tingués algun impacte a Catalunya. Qualifiquen la trobada de “productiva”, però diuen que la relació va quedar aquí, i que les trucades posteriors només van ser per fer seguiment del seu conflicte veïnal. A més subratllen que els serveis d’informació del cos no recorren mai a periodistes per actuar com a informadors.

A Lmrabet li va fer la impressió que “no estaven interessats en les meves conferències”. El periodista, que el 2003 va ser guardonat amb el premi Solidaritat de l’Institut Català de Drets Humans, lamenta que “algú que no té cap antecedent de violència en cap dels països en què ha viscut ni al Magreb, ni a Europa ni a l’Amèrica Llatina, i que al Marroc va ser estretament vigilat i perseguit, es converteixi, quan ja ha passat els 60 anys, en un pinxo de barri per als Mossos”.

stats