Societat 23/10/2021

Rafael Vilasanjuan, director d’anàlisi i desenvolupament d’ISGlobal: "Una persona vacunada està 90 vegades més protegida que una de no vacunada"

7 min

Llum al final del túnel, per fi.

— És un fenomen occidental, passa a tots els països amb un percentatge de vacunació elevat, però no és un fenomen global i, per tant, és clar que pot arribar una sisena onada. Hi ha uns 40 països on gairebé no s’ha vacunat ningú, a Àfrica sobretot, a Àsia i a Amèrica Llatina. Són la clau de la pandèmia. Cal evitar que es creïn noves resistències o variants, que farien créixer el risc aquí. Fa poc vaig ser a la reunió mundial del consell del comitè de direcció de la vacuna i una de les pautes que tenim és fer arribar, com sigui i abans de final d’any, 1.500 milions de dosis als 92 països de renda baixa perquè per ara n’hi han arribat 300 milions.

I això qui ho paga?

— Bàsicament, els Estats Units, la Gran Bretanya i la Unió Europea, que han donat més de 7.000 milions dels 10.000 recaptats per pagar aquestes dosis. Però no és fàcil, perquè els productors no tenen cap interès a vendre vacunes a un preu més baix, sobretot perquè aquí ja estem posant la tercera dosi. I ens equivoquem si pensem que estem protegint més la gent aquí, posant la tercera dosi, que portant dosis allà per incrementar el percentatge de vacunació.

La gent d’aquí estarà més protegida amb la tercera dosi, no?

— No. D’això no hi ha cap evidència, el que sí que tindran seran més anticossos. Als immunodeprimits i persones de més risc els augmenta la protecció, però no a la resta de la població. I abans de terceres dosis hem de tractar els que pensen que com que ja estem a més del 80% de vacunació, ja no es vacunen. A aquests apàtics els hem de convèncer amb campanyes de vacunació i després ja parlarem de terceres dosis. A més, per reduir el risc de noves variants, hem d’aturar la pandèmia fora, i això no és bonisme. Ens interessa que no hi hagi pandèmia, perquè, si n’hi ha, tornarà aquí.

Aquí, a Europa, com serà l’hivern en relació a la pandèmia?

— Ja hi ha estudis que afirmen que el del covid serà un virus estacional amb el qual hem de tenir cura, per exemple ventilant interiors. No tenim immunitat de grup, i recordem que aquestes vacunes no són esterilitzants, és a dir, no fan que tu i jo, vacunats, no ens encomanem. Només hi ha una vacuna que sigui un escut protector al 100%, que és la vacuna de la febre groga, que posada un sol cop a la vida ja en tens prou.

Les del covid no són tan eficaces.

— No eviten el contagi però fan que la malaltia no es desenvolupi amb tanta severitat, com hem vist amb les xifres de baixada d’entrades a hospitals i UCIs, que són espectaculars. Aquest virus ha vingut per quedar-se. Controlat, això sí. Ara per ara, i estic avançant el que s’està cuinant als laboratoris, sembla que tenim una immunització com a mínim per a dos anys. Immunització per no desenvolupar la malaltia, no pel contagi, eh!

En enquestes, el segon motiu més citat per no punxar-se és la por als efectes adversos. Com es combat això?

— Una persona vacunada està 90 vegades més protegida de patir els efectes severs del covid que una no vacunada. És la primera eina de convicció. I, de moment, els efectes secundaris són residuals, no mortals, i en canvi la malaltia és mortal o et pot dur a una UCI i et pot deixar seqüeles de per vida.

Estàs dient que d’aquí a tres anys em puc quedar en cadira de rodes perquè m’he ficat una vacuna?

— Seria absolutament estrany. Compara-ho amb el que et pot arribar a passar si agafes el covid i fes el càlcul risc-benefici.

Joan Majó escrivia a l’ARA que els governs havien de passar dels estímuls a les obligacions.

— Jo no obligaria a la vacunació, però quan tenim un problema de salut pública el benefici col·lectiu està per sobre de les creences individuals. I per tant posaria certes barreres dissuasives. Una d’extrema: una persona que no s’ha volgut vacunar i entra a la UCI, que pagui el servei.

Això és una fortuna.

— Són molts diners, sí, però els no vacunats han de saber què ens poden costar a tots. Busquem alternatives. Si no estàs vacunat i vens a treballar, no pots anar a reunions de quatre persones i per tant reuneix-te per pantalla. Del que soc partidari és d’obligar mestres i sanitaris a vacunar-se.

Als fòrums internacionals als quals assisteix, la idea del covid concebut en un laboratori xinès encara dura?

— No, la idea que això va ser creat no té recorregut, perquè sinó el creador en tindria l’antídot. Hi ha alguna proteïna d’aquest virus on el coneixement humà de la ciència no arriba per crear-lo; per copiar-lo sí, però per crear-lo no. No hi ha mala fe. Hi pot haver ocultació d’informació en el primer moment, això sí. Que estiguessin experimentant amb un virus per veure’n el potencial en els humans, se’ls va escapar, no van dir res i durant 22 dies van contagiar la població de Wuhan.

Qui hi ha perdut en el joc geopolític internacional amb el covid-19?

— Hi hem perdut tots. Hem vist que hi ha una gran distància entre països rics i països pobres. Han perdut força la Xina i els Estats Units, perquè mentre van coincidir el virus i Trump es van disparar contagis i mortalitat. I hi han perdut els països de renda baixa i renda mitjana-baixa.

Hi ha algú que hi hagi guanyat?

— La ciència. Van passar 333 dies des que es va desxifrar el genoma fins que es va posar la primera vacuna a Coventry. És veritat que hem trigat un any des que es va posar la primera vacuna a Europa fins que va arribar la primera vacuna a Àfrica, però és que els medicaments contra la sida van trigar deu anys a arribar-hi. Ah, i en el nostre cas, el Servei Català de la Salut és un guanyador. S’ha reivindicat com mai, i qualsevol polític que governi a partir d’ara sap que no acceptarem que sigui menys del que tenim.

Com està el món?

— Amb una sèrie de riscos potents i una sèrie de mecanismes incapaços de donar respostes. Els nostres mecanismes de defensa són els exèrcits. El Consell de Seguretat de l’ONU pensa en guerres. Fixa’t que hi ha hagut molt poques resolucions del covid i, en canvi, t’asseguro que la teva seguretat depèn més que les vacunes arribin a l’Afganistan que no que hi hagi soldats nostres a l’Afganistan defensant no sabem ben bé què.

El covid no ha obert els ulls als organismes internacionals?

— Sí, és molt interessant veure el que fa l’Aliança Mundial de la Vacunació, perquè són 28 persones les que decideixen, 28 persones. Hi ha cinc estats que representen els que posen diners, cinc estats que representen els que reben vacunes, hi ha la indústria farmacèutica del nord, la indústria productora del sud, hi ha la filantropia representada per la Fundació Gates, que és qui més diners ha posat. Després diuen que s’està volent posar un xip a la gent...

Home, doncs ara que ho comenta...

— Jo no he vist mai cap xip, ni de Bill Gates ni de ningú, i a les reunions ja t’asseguro que mai s’ha parlat de posar el xip ni entrar als mòbils per saber què estem fent, és a dir: no. Punt.

És vinculant el que decideix l’Aliança?

— Absolutament. En tota la compra de vacunes ha sigut absolutament vinculant. És veritat que no representem tots els països, però és que els països no són els governs. O sigui, jo estic representant 4.000 organitzacions de 180 països, i tinc un vot i el tinc al costat de cinc representants de països que estan posant 10.000 milions de dòlars quan es parla de posar diners. I potser aquesta no legitimitat et dona solucions que la legitimitat d’un sistema com ara el de l’ONU no dona, perquè hi ha el dret a veto i és una maquinària lenta i preparada per a la defensa clàssica. Però és que la seguretat d’avui dia ve de riscos com ara el canvi climàtic, els moviments de població o la guerra informàtica digital. Hem d’avançar cap a un multilateralisme diferent.

O sigui que tenim una crisi de representativitat dels governs.

— Totalment, perquè els governs poden decidir molt en l’àmbit local i poden decidir molt poc en l’àmbit global. Mira, aquesta pandèmia estava completament anunciada. El maig del 2019, sis mesos abans que comencés la pandèmia, la senyora Gro Brundtland, ex primera ministra noruega i exdirectora de l’OMS, va escriure el memoràndum on deia que el risc d’una pandèmia vírica respiratòria en menys d’un any era real, que la pandèmia probablement seria global i faria baixar un 5% l’economia i el PIB mundial. Escolta, calcat.

I no teníem ni mascaretes.

— No teníem res. I ja tens els govern pagant fortunes per mascaretes que potser no estaven homologades. Ens falten mecanismes de prevenció no només de pandèmia sinó de radiacions nuclears, canvi climàtic, de tot el que ens ha de venir de sequeres, d’incendis, perquè tot està relacionat. La guerra de l’aigua és absolutament certa, és a dir, ara mateix tenim menys aigua. Si hi ha més calor, plou menys, però les pluges podran ser més torrencials. Tot això també està connectat amb les pandèmies, perquè sabem que la sida, l’Ebola, i fins i tot creiem que el coronavirus, tenen una relació directa amb l’ocupació humana d’espais que no estaven ocupats, i per tant amb la proximitat a animals salvatges.

Hi ha algú al volant, o la concertació d’interessos és impossible?

— No és impossible. Tenim el cas d’Angela Merkel, que ha pensat molt en les relacions Rússia-Xina-Estats Units, i ha estat un pal de paller de les relacions internacionals durant molt de temps. Els Estats Units són un pal de paller per naturalesa perquè són el país que més diners posa en tot, però mira com de malament s’han retirat d’Afganistan. Hem d’estar molt pendents del que passi amb la Xina, Rússia i altres països que estan creixent, com l’Índia i tota Àsia, de fet. Tenim mecanismes que pal·lien crisis però no hi ha una persona, no tenim una visió com es va tenir després de la Segona Guerra Mundial de crear un sistema de Nacions Unides nou. I això és el que ens faria falta.

Perfil
  • Rafael Vilasanjuan Sempere (Barcelona, 1961) ha anat construint un currículum extraordinari que l’ha portat a ser una de les poques persones que té una visió molt informada de l’estat del món. És un dels 28 membres de la taula del Patronat de l’Aliança Global de les Vacunes, on hi representa les organitzacions de la societat civil de tot el món. Hi ha arribat en tant que director d’anàlisi i desenvolupament d’ISGlobal, l’institut de recerca de la Fundació La Caixa amb l’Hospital Clínic, el Parc de Salut de l’Hospital del Mar, la UB i la UPF. Durant sis anys va ser el secretari general de Metges Sense Fronteres. Ha treballat en zones de conflicte militar i emergència humanitària a Àsia, Àfrica i Amèrica Llatina, i va ser subdirector de ràdio i televisió dels Jocs Olímpics de Barcelona. Vilasanjuan va començar com a periodista a El Correo Catalán, va treballar durant 3 anys a Antena 3 amb José María García, a qui defineix com “un mestre de la recerca i l’escenificació”.
stats