Així era l'Univers 380.000 anys després del Big Bang

El telescopi espacial Planck captura la primera radiació de l'Univers i mostra que és 100 milions d'anys més vell del que es creia

El telescopi espacial Planck ha capturat una imatge de la primera radiació de l'Univers, un fòssil cosmològic –transformat ara en 'hiperfreqüències'– sorgit fa més de tretze mil milions d'anys, poc després del Big Bang. Es tracta de la imatge més detallada que s'ha obtingut mai del que els científics anomenen la "radiació còsmica de fons" o "radiació còsmica microones". Una imatge amb un origen que es remunta a 380.000 anys després del Big Bang, l'explosió que es va produir fa 13.800 milions d'anys. "Per a un cosmòleg, aquest mapa és una mina d'or d'informació", ha assenyalat aquest dijous l'astrofísic de la Universitat de Cambridge George Efstathiou, membre de l'equip científic de la missió Planck.

Aquesta llum primitiva, congelada en l'espai durant milions d'anys, té ara una temperatura de només 2,7 graus per sobre del zero absolut de -273,15 graus a què la mecànica quàntica estableix que les partícules es deixen de moure. Tanmateix, aquesta llum mostrava en els seus orígens petites fluctuacions de densitat que corresponen a les "llavors" del que després van ser les estrelles i galàxies que coneixem actualment.

La radiació còsmica, a més de ser la responsable d'una petita part de la "neu" que apareix a les pantalles dels televisors analògics en sintonitzar un canal en blanc, "és una extrapolació enorme en el temps i en termes d'energia", ha explicat, des de l'Agència Espacial Europea, Marcus Bauer. "La cosmologia no ha acabat, queda molta feina per fer per arribar a tenir una fotografia consistent", ha afegit el científic, que ha subratllat que "és molt perillós dir que sabem el que va passar remuntant-nos a un moment en què l'Univers sencer cabia en una mà".

Cartografia del cosmos

Aquesta fotografia única és el resultat del processament de les dades obtingudes fins ara pel Planck, un telescopi espacial llançat el maig de 2009 en un coet Ariane 5 des de la base de Kourou, a la Guaiana Francesa, per cartografiar el cosmos i analitzar els seus orígens des d'una òrbita situada a 1.500 milions de quilòmetres de la Terra. Els satèl·lits COBE i WMAP ja havien produït versions anteriors d'aquesta fotografia el 1992 i el 2003, respectivament, que van establir que l'Univers està compost d'un 4,5% de matèria ordinària, un 22,7% de matèria fosca i un 72,8% d'energia fosca. Però la imatge revelada aquest dijous per l'ESA és deu vegades més nítida que la que va aconseguir el WMAP fa ara deu anys.

"La missió Planck de l'ESA ha sigut capaç de 'sintonitzar' el senyal CMB amb una precisió sense precedents, eliminant totes les interferències i fonts superposades per mostrar-nos la radiació còsmica de fons amb un sorprenent nivell de detall", ha resumit l'ESA, que ha invertit 1.700 milions d'euros i 15 anys d'estudis preliminars en aquesta aventura espacial. El director de ciència i exploració robòtica de l'ESA, Álvaro Giménez, ha indicat davant la premsa que "mirant en aquest fòssil i comprenent tots els seus paràmetres podem realitzar mesures precises" sobre l'origen de l'Univers.