Barcelona
Societat 11/07/2021

"Som els pobres dels rics"

Veïns de la zona de les Planes de Barcelona es reivindiquen com "els oblidats" de Sarrià-Sant Gervasi

5 min
El barri de Les Planes

Barcelona"Això és Sarrià-Sant Gervasi. Som el districte més ric de Barcelona. Veus aquests carrers amb esquerdes? Són Sarrià-Sant-Gervasi. Veus tot aquest cablejat sense soterrar? Fa més d'un any que el carrer principal del barri, Major de Rectoret, està tallat perquè hi va haver una esllavissada i encara esperem que l'arreglin. T'ho imagines això al mig de Sarrià? Som els grans oblidats". Es diuen Hortènsia Duran, Antoni Palanques i Mari Ángeles Zuazo i són veïns de la zona de les Planes, a Collserola però encara dins dels límits de la ciutat de Barcelona i no –per uns metres– de Sant Cugat del Vallès. L'últim informe sobre renda disponible de l'Ajuntament va posar en relleu que, efectivament, la secció censal on hi ha Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes se surt del motlle del que seria habitual a Sarrià-Sant-Gervasi: als barris de muntanya, la renda mitjana de les famílies se situa en l'interval d'entre el 80% i el 90% de la mitjana de Barcelona, que és de 21.484 euros per càpita, molt per sota dels 33.113 euros del districte, que és el més ric de la ciutat.

"Som els pobres dels rics, però nosaltres som encara els més desafavorits perquè tenim les cases afectades i això és una condemna", denuncia Hortènsia Duran, presidenta de l'Associació de Veïns amb Afectacions Urbanístiques de les Planes. Hi ha una seixantena de veïns de la zona que, com ella, han vist com les seves cases, construïdes a mitjans del segle XX, han quedat incloses dins del Parc Natural de Collserola i definitivament condemnades a desaparèixer. Fa anys que conviuen amb la llosa de l'afectació urbanística que els impedeix fer grans transformacions als habitatges, tot i que asseguren que quan es van construir, abans del Pla General Metropolità del 1976, no hi havia cap qualificació que impedís edificar en aquests terrenys, que les cases eren "al·legals" i que els veïns van pagar els costos d'urbanització i tenen tots els serveis. I ara veuen com en alguns casos, com al carrer Nebuloses, la línia del parc natural deixa les seves cases fora de la legalitat, però, en canvi, permet construir-ne de noves a l'altra banda del carrer.

Els veïns de la zona de senten "oblidats" pel que fa a inversions municipals i molt lluny de la resta del districte en tots els sentits. La frontera entre uns i altres és boscosa, ampla i té connexió en ferrocarril. "De Sarrià-Sant Gervasi, aquí només en tenim el nom", defensa Antoni Palanques, que explica realitats com que el bus que els connecta amb les estacions de FGC té una freqüència de pas de més d'una hora. "Moure't sense cotxe és molt complicat. La pujada és duríssima", assegura aquest veí de la zona del Rectoret, on encara esperen que es repari el tram del carrer Major danyat per un esfondrament l'abril del 2020, i tallat al trànsit. El govern municipal assegura que la previsió és fer les obres a l'octubre. "Si això fos el centre de Sarrià...", recelen aquests veïns.

Fronteres invisibles

Aquesta no és l'única frontera invisible entre zones veïnes de la ciutat. Ni tampoc la més pronunciada: les més evidents es donen entre la part antiga i la part nova del barri de Diagonal Mar –aquí el que queda per sobre de la Diagonal no és la zona rica– i amb els barris del Besòs, al districte de Sant Martí: una línia estreta –feta a base d'edificis alts i grans finestres– que separa una de les zones amb més poder adquisitiu de la ciutat d'una de les més pobres. "Han aixecat edificis alts com si fossin pantalles per tapar el que hi ha darrere", radiografia José Manuel López, president de l'Associació de Veïns del Maresme, que és part del que hi ha darrere dels edificis de luxe de Diagonal Mar i el Front Marítim . L'últim exemple s'acaba d'aixecar al final de la rambla Prim, a tocar ja del Fòrum: l'anomenat edifici Antares, de l'arquitecta francesa Odile Decq, un bloc espectacular de 28 plantes amb pisos amb vistes al mar que s'anuncien a partir de 850.000 euros i que ja estan pràcticament acabats.

Blocs d'habitatges al barri de Diagonal Mar.

"Els veïns de les promocions de luxe no miren els dels barris humils de l'entorn. És com si hi hagués una pantalla. No s'impliquen en la vida de barri, no els coneixem", afegeix López, que assegura que un dels problemes dels barris del Besòs és que la gent no hi va a fer coses si no hi viu i que moltes veïns en marxen si millora la seva situació econòmica. Per això, apunta, han fet propostes com demanar que el bus turístic allargui el seu recorregut més enllà del Fòrum i pugi per la rambla Prim perquè "els turistes també coneguin aquesta Barcelona". Visibilitzar-la. El bus turístic, però, no hi arriba. Ni els turistes.

Diferències internes

Més enllà dels contrastos evidents amb els barris veïns, Diagonal Mar i el Front Marítim també té diferències importants dins mateix dels seus límits, amb el passeig de Garcia Fària davant del mar i considerat el cinquè carrer més car de Barcelona –un estudi de Engels & Völkers fixava fa poc en 6.000 euros per metre quadrat el preu de l'habitatge en aquesta via– i les construccions humils de les cooperatives dels anys 70 a l'altra banda de la Diagonal. "Són quatre barris amb realitats molt diferents en un: la part antiga de Diagonal Mar, on hi ha els habitatges que es van construir per als treballadors de fàbriques com Macosa; la part nova de Diagonal Mar, amb els blocs de luxe i el parc, i les dues parts del Front Marítim, la més cara, que és la de primera línia, i la que queda més cap a l'interior, amb més barreja", resumeix Amador Monleón, de l'Associació del Front Marítim.

El que queda per veure, segons Antonio López Gay, del Centre d’Estudis Demogràfics i del departament de Geografia de la UAB, és quina de les dues realitats de la zona es va imposant, quina pren més protagonisme que l'altra. Apunta que es veuen canvis com la diferenciació entre la banda Llobregat i la banda Besòs de la rambla Prim: a la primera s'hi detecta, explica, un creixement de la població amb estudis superiors, cosa que pot provocar canvis en el teixit. Mirant el mapa de les diferències de renda al detall de les seccions censals, López Gay també assenyala altres zones de contrast, com la distància que separa el barri del Raval del de Sant Antoni, accentuada pel procés de gentrificació que s'ha viscut a Sant Antoni, ara amb una renda mitjana per càpita de 21.627 euros, mentre que la del Raval és de 12.351. O la frontera entre Sants i els barris de Collblanc i la Torrassa de l'Hospitalet.

stats