Medi ambient / Turisme
Societat26/08/2022

Com preservar les platges sense renunciar al turisme?

La UdG analitza l’afluència i usos del litoral per definir estratègies que promoguin l'equilibri entre la preservació natural i el seu ús recreatiu

Girona¿Quants usuaris passen cada dia per una cala? ¿Quines activitats hi fan? ¿Volen més serveis o menys? ¿Només estan plenes a l’agost o tot l’estiu? Aquestes són algunes de les preguntes que intentaran respondre els investigadors de la Universitat de Girona que han engegat un estudi aquest estiu per conèixer l’afluència i els usos de les platges i cales catalanes. Un cop recullin les dades, les entregaran a la Generalitat perquè redacti el Pla de Protecció i Ordenació del Litoral, que s’ha d’aprovar el 2024, i que ha de delimitar la gestió d'aquests espais del litoral. “Mai s’ha fet cap recompte dels usuaris ni s’ha analitzat quines activitats hi fan. I cal tenir aquestes dades per dissenyar estratègies i plans de futur que siguin innovadors i que, sobretot, potenciïn l’equilibri entre la preservació del medi natural i l’ús turisticorecreatiu”, recalca la investigadora principal, la doctora en geografia de la UdG Carolina Martí. 

Per obtenir una mostra representativa, els responsables de l’estudi han escollit onze cales i platges de la Costa Brava, la Costa Daurada i la del Maresme; de diferents tipologies: naturals, seminaturals, semiurbanes i urbanes. Durant 20 dies al llarg de l’estiu, alternant laborables i festius, han comptat i fotografiat, cada hora, les persones que hi havia en cada espai, des de les nou del matí fins a les set de la tarda. “Depèn de la visibilitat de cada cala, es fa el recompte des d’un punt enlairat o directament a la sorra, comptant un a un els usuaris”, indica el coordinador del grup d’investigadors, Arnau Gallén. Després introdueixen les dades en un sistema d’informació geogràfica (SIG), que els permet registrar el nombre, la localització, el temps i les activitats de cada usuari. 

Cargando
No hay anuncios

Pocs banyistes al mar

En el cas de Gallén, li ha tocat recollir mostres a la cala Sant Francesc de Blanes, que fa 163 metres de llargada i un màxim de 5 metres d’ample. “Al llarg del dia hi poden passar entre dues i tres mil persones. El pic sol ser entre les dotze i les dues de la tarda, en què poden haver-hi unes 900 persones al mateix temps”, exposa. A més, ha observat que és una platja utilitzada tot l’estiu: “Teníem el tòpic que el 15 d’agost és el punt àlgid, però aquesta cala està plena sempre: des de l’1 de juny i almenys fins ara”. 

Cargando
No hay anuncios

Pel que fa al perfil d’usuaris, han notat com canvien en funció de la franja horària: a primera hora del matí sol anar-hi la gent gran, a mig matí les famílies i cap a les cinc de la tarda s’omple de grups d’adolescents i joves. A més, és molt freqüentada per persones amb mobilitat reduïda perquè té un aparcament habilitat, una passarel·la que permet arribar fins a l’aigua i els socorristes tenen cadires de rodes aptes per cabussar-se al mar. 

Comparativa del nombre d'usuaris a la cala Sant Francesc de Blanes entre les nou del matí i les dues del migdia
Cargando
No hay anuncios

Un dels fets que més han sorprès tant Guillén com la resta d’investigadors és la poca proporció de gent que es banya quan està a la platja. “En els pics de 900 persones, potser n’hi ha 130 a l’aigua. La resta està sota el para-sol o prenent el sol. És de les coses que més m’ha impactat: que la gent sol anar a la platja més a socialitzar, a prendre el sol i a relaxar-se que no pas a banyar-se”, indica. Els investigadors, a banda de recollir dades, també fan enquestes als usuaris, cosa que els permet detectar necessitats. Per exemple, a la cala Sant Francesc hi ha només tres lavabos i tothom demana que en posin més. “Quan veus que cada dia hi passen més de dues mil persones, veus clarament que tres no són suficients”, assenyala. 

Singularitzar i diferenciar cada platja

L’estudi engegat és un encàrrec de la Generalitat a la UdG, com a pas previ a la redacció i aprovació del Pla de Protecció i Ordenació del Litoral. Un dels punts que la nova llei haurà d’abordar és el fet que s’ha donat el mateix tractament i gestió a platges potencialment diferents. “S’ha menyspreat i, fins i tot, moltes vegades eliminat les singularitats de cada lloc, generant una homogeneïtzació i banalització dels serveis ecosistèmics de les platges”, lamenta Martí. 

Cargando
No hay anuncios

La investigadora aposta per donar un tractament diferenciat en funció de la seva tipologia (si és natural o semiurbana): “A les urbanes, els usuaris volen més serveis com guinguetes o pista de vòlei. A les naturals, com menys millor. S’hauria de singularitzar cada cala, així els municipis podrien oferir tot un ventall de possibilitats diferenciades”, destaca.

Un altre apartat important són les tres funcions que tenen les platges: la turisticorecreativa, la de barrera protectora o la defensiva contra els temporals i la funció ecologicopaisatgística. “Només potenciem la primera funció quan necessitem un sistema de gestió integral basat en un enfocament ecosistèmic, que promogui l’equilibri entre la preservació dels ecosistemes i l’ús o explotació turística”, insisteix la investigadora.

Cargando
No hay anuncios