Els primers desplaçats climàtics de Catalunya: "Fins ara hem sobreviscut, però estem atrapats"

Alcanar"Ens vam mirar i ho vam entendre tot: l'única solució que quedava era que la família sencera marxés definitivament de casa seva". Així és com l'alcalde d'Alcanar, Joan Roig, relata el moment que va trobar-se Dídac Pla, la seva dona i les dues filles amb fang fins a la cintura la mateixa nit de les inundacions. La dana Alice acabava de descarregar amb gran virulència en aquesta població del Montsià i a altres de pròximes com Godall, Santa Bàrbara, la Ràpita, Ulldecona i Tortosa. En alguns d'aquests municipis es van arribar a superar els 250 litres per metre quadrat, i això ha estat la gota que ha fet vessar el vas: després que Pla i la seva família s'hagin vist afectats amb quatre inundacions en els darrers set anys, estan a un pas de convertir-se en els primers desplaçats climàtics de Catalunya.

"Vam comprar-nos la casa l'any 2010, hipotecant-nos i amb la il·lusió de fer créixer aquí una família. Tan sols hem viscut vuit anys en pau sense rebre la força dels aiguats baixant pel carrer i inundant la casa", relata Pla, que assegura que quan van comprar l'habitatge, construït el 1978, ningú els va advertir que era una zona inundable. La seva no és l'única construcció que s'ha vist afectada per les inundacions que causen les gotes fredes –cada vegada més freqüents i violentes a conseqüència de la crisi climàtica–. Són un total de deu famílies ubicades al barranc del Llop, a la urbanització de Serramar d'Alcanar Platja, les que han demanat a l'Ajuntament d'Alcanar la reubicació al·legant la impossibilitat de viure en una zona que s'ha demostrat reiteradament que és inundable.

"Ja hem viscut unes quantes inundacions, cada una a la seva manera, però com aquesta última no n'havíem vist cap", explica Pla amb relació a l'episodi de pluges de fa menys d'un mes. Malgrat que cada any repensen les estratègies per fer front als aiguats, diu que la torrencialitat de la dana Alice els ha "sobrepassat". En qüestió de minuts tot el seu voltant es va convertir "en un mar agitat". "Amb quina perspectiva hem de tornar a invertir diners a arreglar el que ens ha tombat i refer la nostra vida sabent que tornarem a perdre-ho tot?", es pregunta, incrèdul, assegut davant del mur del seu jardí, encara tombat pels aiguats. 

Negociacions per tornar a començar

Els preparatius per suportar les pluges torrencials han de ser ràpids i eficients: tapiar ràpidament les obertures de la casa, retirar els cotxes fora del barranc perquè no se'ls emporti l'aiguat i evacuar la família al primer pis. "Tant de bo això només ho haguéssim fet les quatre vegades que les inundacions han arribat a casa. Però ens veiem obligats a fer-ho diferents vegades l'any perquè mai sabem quan una pluja intensa es pot convertir en un autèntic desastre", explica. Aquesta ha estat la seva vida els últims set anys.

La clau de tot plegat, explica Pla, està en l'anticipació. Ells ja no esperen a rebre l'alerta als mòbils, ja que recorden que el 2021 no els en va arribar cap i l'aigua els va entrar a dins de casa. S'han acostumat a seguir les indicacions de l'Inuncat i a mirar el cel constantment. "Totes aquestes vegades hem sobreviscut, però això no és viure. Estem atrapats", rebla. 

Per això, tant la seva com nou famílies més de la mateixa zona han arribat a un "consens unànime" perquè se'ls desplaci a una zona segura. Des del primer moment, els veïns asseguren que l'Ajuntament els ha donat un "suport incondicional" assumint les despeses de les reubicacions de cada aiguat i buscant una solució a llarg termini per a cadascun d'ells. Ara bé, on encara no hi ha consens és en la forma que ha de prendre la compensació de la pèrdua d'aquests habitatges per part dels propietaris. 

"No és el mateix algú que té una segona residència o que a la casa afectada només hi vagi a passar uns dies a l'any. Jo no tinc cap lloc més on anar", exposa Pla. Aquest pare de família té clar que no acceptarà "qualsevol proposta" i que cal que les negociacions siguin individuals per avaluar les necessitats de cada nucli. "Sé que no tornaré a tenir una casa com la que tinc ara, però no seria just començar una vida lluny de l'escola de les filles i del meu treball".

Si s'executen les expropiacions, aquests veïns del Montsià es convertiran en els primers desplaçats climàtics registrats a Catalunya. Aquest concepte fa referència a una persona que es veu obligada a abandonar la seva llar a causa de canvis ambientals o desastres naturals relacionats amb el clima que fan que viure-hi sigui perillós o impossible.

Aquesta etiqueta, però, no espanta ni a Pla ni a l'alcalde d'Alcanar, que assegura que des del consistori fa anys que treballen per adaptar-se i mitigar els efectes de la crisi climàtica. L'expropiació dels habitatges és l'última de les opcions per a totes dues parts, però en aquest punt no hi ha alterativa que no passi per la renaturalització del barranc i per tornar a fer passar el cabal de l'aigua per on s'havia fet lloc de manera natural.

"Fa tant de temps que parlem de reubicar els veïns d'aquesta zona i que fem pedagogia de les conseqüències de la crisi climàtica que al final han estat ells mateixos qui han dit «fins aquí»", assegura Roig, que va entrar a l'Ajuntament poc abans de la inundació del 2018. Des d'aquell any, Alcanar ha estat reconeguda com a zona catastròfica en tres ocasions: aquell mateix any, el 2021 i el 2023. I a hores d'ara ja han iniciat els tràmits perquè n'hi hagi una quarta: la dels estralls de la dana Alice.

Retards en les ajudes

De moment, les ajudes promeses no arriben. El consistori tan sols ha rebut el 10% del cost de les destrosses dels aiguats del 2018 i tot just comencen a rebre els ajuts de les inundacions del 2023. "Això et deixa absolutament fora de joc: no hem tingut marge per reparar les destrosses del 2018 i ja ens hem inundat tres vegades més", declara Roig, que insisteix de la necessitat dels ajuts supramunicipals, especialment de la Generalitat.

L'alcalde lamenta, però, que la Unió Europea no hagi inclòs el concepte de refugiat climàtic en el seu marc normatiu, fet que dificulta la demanda d'ajuts d'aquest tipus i el monitoratge de les persones que es veuen obligades a marxar de casa seva per motius climàtics. "És inversemblant. Aquests ciutadans necessiten una protecció jurídica per un fenomen que ja vivim", argumenta.

Malgrat el dèficit econòmic i la falta de suport legal europeu, des de l'Ajuntament d'Alcanar també fa anys que intenten anticipar-se amb un pla gairebé únic a Catalunya per fer front a les conseqüències ja palpables dels impactes de la crisi climàtica. Per una banda, han executat obres d'adaptació del terreny com la bassa de laminació —que recull l’excés d’aigua durant pluges intenses i l'allibera després de manera gradual—, l'ampliació de la sortida natural d'un dels barrancs o la recuperació de zones naturals per millorar l'evacuació de l'aigua.

Per altra banda, Roig destaca el treball pedagògic i assessorat per la comunitat científica que s'ha fet els darrers anys a través de xerrades i reunions. A més, el 2023 es va crear una taula tècnica formada per una quinzena d'especialistes per a l'elaboració de propostes urbanístiques, polítiques i socials per millorar la resiliència d'Alcanar davant les conseqüències de la crisi climàtica.