Protecció de Dades inicia la sanció contra l’Ajuntament

BarcelonaLa polèmica campanya que va engegar l’Ajuntament de Barcelona el juliol de l’any passat per animar els ciutadans a denunciar els seus veïns que lloguessin apartaments turístics sense llicència ha permès tancar molts pisos que operaven de manera irregular. Però el mètode -que promou la delació entre els ciutadans- va provocar les queixes dels partits de l’oposició, i les formes també han aixecat polseguera. L’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (ACPD) ha decidit iniciar un “procediment sancionador” contra l’Ajuntament per “la presumpta vulneració de la normativa”. I és que les dades personals dels ciutadans que denunciaven els seus veïns quedaven a la vista, tal com va publicar el diari ARA el passat mes de febrer. Quan les persones delatades demanaven la denúncia, podien veure el nom i cognoms del denunciant, a més del seu telèfon mòbil, el número del DNI i fins i tot la seva edat i el seu idioma.

Aquesta vulneració de la llei de Protecció de Dades es va descobrir a partir del cas d’Eliana Guerrero, que va ser denunciada per tenir un pis llogat de manera il·legal. Eliana, que va poder demostrar que el pis estava llogat de manera regular, va anar a buscar la denúncia a l’Ajuntament i hi va trobar el nom (i totes les dades personals) del veí que l’havia denunciada. La notificació que l’ACPD ha enviat a l’Ajuntament de Barcelona en què l’advertia de la sanció inclou l’article del diari ARA i el testimoni d’aquesta ciutadana. L’avís, que donava 10 dies per presentar al·legacions, adverteix que “tractar les dades de caràcter personal o utilitzar-les posteriorment amb conculcació dels principis” que fixa la llei poden representar una “infracció molt greu”.

Preservar l’anonimat

“Nosaltres ens guiàvem pels criteris de la mateixa ACPD, que permetien aquesta pràctica per prioritzar l’accés a l’expedient de les persones denunciades”, va explicar ahir la tinenta d’alcaldia Janet Sanz. Així que va esclatar la polèmica, l’Ajuntament va modificar els criteris i va començar a garantir l’anonimat dels denunciants. El funcionament és similar al de la bústia ètica, una altra iniciativa del govern d’Ada Colau que insta els ciutadans a denunciar, en aquest cas contra la corrupció. Sanz també va explicar que l’Ajuntament ja ha presentat al·legacions a l’ACPD per evitar la sanció. A l’escrit defensa que ja han solucionat l’error i garanteixen l’anonimat, i també asseguren que “es va actuar basant-se en un dictamen de la l’ACPD que reconeix la persona titular de l’activitat com a persona interessada en el procediment i permet que se li comuniquin les dades de l’expedient”. Sanz va lamentar que les úniques denúncies que ha rebut l’ens que ha de garantir la protecció de dades són del PP i del PDECat. “És una denúncia política”, va dir, i va afegir: “Cap ciutadà ens ha denunciat, perquè ells ja sabien que estaven denunciant”. El regidor del Grup Demòcrata Jordi Martí va criticar la “desprotecció” de les persones que havien denunciat i fins i tot va demanar responsabilitats al govern municipal.

Més enllà de la polèmica per no haver garantit l’anonimat dels denunciants, l’Ajuntament de Barcelona valora positivament la campanya de denúncies contra els apartaments turístics il·legals. Des del juliol de 2016 l’Ajuntament ha rebut 3.059 queixes i reclamacions a través de la pàgina web habilitada que permet consultar totes les adreces de pisos amb llicència i informar l’Ajuntament en cas de possibles irregularitats. L’alcaldessa Colau va enviar més de 800.000 cartes als ciutadans en què els animava a denunciar.