Cada cop menys religiosos: més del 50% dels menors de 34 anys no són creients
La majoria dels alumnes trien assignatures alternatives a la religió i els contribuents que destinen diners a l'Església cauen a mínims històrics
BarcelonaLes noves generacions són cada vegada menys creients i en els últims anys la tendència s'ha accelerat. Malgrat que un 61% de la població de l'Estat es considera encara religiosa, entre els joves el percentatge es capgira i més de la meitat dels ciutadans de menys de 34 anys es consideren agnòstics o ateus. De fet, el percentatge de persones no creients és més accentuat encara entre els adults d'entre 18 i 24 anys, amb un 63,5%. És la principal conclusió de l'estudi La laïcitat en xifres de la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia que, a partir de les dades del CIS, fa una radiografia sobre l'adscripció religiosa a Espanya.
Hi ha tres dades més que, segons els autors de l'estudi, apuntalen aquest creixement de l'agnosticisme i l'ateisme: cada vegada són més nombrosos els alumnes en totes les etapes escolars que opten per assignatures alternatives a la religió, només un de cada deu dels matrimonis que se celebren són religiosos i els contribuents que marquen únicament la casella de l'Església a la declaració de la renda disminueixen a un mínim històric d'un 11%. Aquest descens de les assignacions, però, no s'ha traduït en una disminució dels ingressos de l'Església catòlica perquè les persones que hi destinen el 0,7% dels impostos són també les que tenen més capacitat adquisitiva.
El president de la fundació, Joan-Francesc Pont, apunta que tot i que entre els més grans de 35 anys encara són més les persones que es declaren creients que les que no, "caldria veure quants ho són al 100%" o quants professen únicament per una qüestió de "tradició familiar". En aquest sentit, apunta que cada cop és més present entre la societat un concepte de "religió a la carta", en el qual les persones, més que ser creients, seleccionen aquells conceptes que més els interessen d'una confessió i n'abandonen d'altres.
La pandèmia, un accelerador?
L'últim estudi de la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia també ha detectat un punt d'inflexió en el creixement del nombre de persones no religioses a partir de la pandèmia. En concret, des de març del 2020 les dades del CIS detecten un increment d'un 10% de les persones enquestades que es declaren no agnòstiques o atees. Josep Mañé, el coordinador de projectes de la fundació, explica que el canvi es pot haver degut perquè amb el confinament i el teletreball els enquestadors del CIS han trobat "més persones i més diverses" per contestar l'enquesta, que esdevindria una radiografia més "real" de la religiositat de les que s'havien fet fins ara. Malgrat tot, no descarta que "la conjuntura anòmala de la pandèmia hagi provocat un canvi d'opcions de consciència".
L'investigador adverteix que encara és aviat per concloure que la pandèmia sigui el factor determinant d'un més gran creixement de l'ateisme i l'agnosticisme. En canvi, considera que altres factors com els casos d'abusos sexuals destapats a l'Església en els últims anys no han tingut a veure amb aquestes dades. En tot cas, Mañé conclou que, coincidint amb l'arribada del virus, les tendències dels últims anys s'han "accelerat".
