BERLINALE 2011
Societat13/02/2011

Ridley Scott produeix un previsible puzle amb vídeos de YouTube

Xavier Serra

BerlínA Panorama, la secció paral·lela del festival de Berlín, ahir es va estrenar la cinta global per excel·lència.

Life in a day és el film produït per Ridley Scott a partir de 80.000 vídeos enregistrats i penjats a YouTube el 24 de juliol del 2010, un material que el director Kevin Macdonald ( L'últim rei d'Escòcia ) selecciona i organitza d'una manera més o menys cronològica i temàtica. El resultat és un previsible i fragmentat retrat de la vida al planeta -inclosa una enxaneta que corona un poc impressionant pilar de quatre-, un collage impressionista entre el documental social i el reportatge de National Geographic que constantment juga a trobar les similituds i contraposar les diferències. En tot el món la gent plora, estima, odia, treballa, viu i mor. És a dir, que a tot arreu se'n fan, de bolets, quan plou. D'acord.

També a Panorama es va presentar Tropa d'elit 2 , la segona part del film que es va endur l'Ós d'Or el 2008. Si el primer film parava atenció a la lluita contra el tràfic de drogues, l'enemic de les tropes d'elit és ara la corrupció política i policial. José Padilha torna a dirigir, amb el mateix nervi i les lliçons de Scorsese ben apreses, i la cosa funciona com a film d'acció, entretingut i vigorós, això sí, amb un discurs ideològic amb més forats que un formatge gruyère.

Cargando
No hay anuncios

El cinema alemany va prendre la paraula en la secció oficial amb Sleeping sickness , d'Ulrich Köhler, que va inaugurar la participació local en la competició amb una història que s'apropa al món dels professionals de l'ajuda internacional, a l'Àfrica, a partir de la història d'un metge amb el cor dividit entre la seva família i el Camerun. Köhler fa un retrat convincent del conflicte d'un personatge que viu entre dos mons i que, incapaç de resoldre aquesta dualitat, es va desdibuixant fins a convertir-se, en la segona part del film, gairebé en un fantasma, com el Kurtz d' Apocalypse now . Sense tensió ni progressió dramàtica, però, la pel·lícula acaba tan perduda com el seu protagonista.