Per què s'inunda el Baix Ter quan plou?

GironaDurant la llevantada de fa quinze dies que va colpejar amb força Catalunya, la plana empordanesa va quedar absolutament inundada. Sobretot tot el tram del Baix Ter, a banda i banda de les lleres, abans de la desembocadura, amb cultius negats, carreteres tallades i les platges plenes de sediments. Fins i tot es va trencar la rescolosa d'Ullà, un mur de contenció del segle XVII, amb danys estructurals des del temporal Gloria del 2020, que desviava l'aigua del riu per recs i rieres dels conreus dels voltants. Dues setmanes després, encara són visibles els desperfectes: queden camps coberts de bassals, camins rurals fets malbé, les rieres continuen baixant amb ganes i la Gola del Ter és plena de troncs i deixalles. Reparar-ho costarà milers d'euros als ajuntaments i als pagesos de la zona, que ja han demanat ajuda a la Generalitat.

I no és, ni de bon tros, la primera vegada que passa: cada cinc o vuit anys, quan plou molt a la comarca o quan el riu baixa ple per pluges fortes a la conca de la presa del Pasteral, la situació es repeteix. De fet, segons el mapa de zones inundables de Catalunya, la franja entre Girona i l'Estartit és una de les zones de risc més extenses del país. És per tot això que alcaldes, empresaris, pagesos i científics reclamen millores i treballen en noves actuacions per tal que, en la mesura del possible, es puguin prevenir els efectes de futures inundacions.

La principal reivindicació de la comarca es concentra en l'estat de les carreteres, que en dies de pluja intensa impedeix la comunicació amb cotxe entre municipis com Ultramort, Verges, Jafre, Serra de Daró, Torroella de Montgrí o Pals. La Junta Central d'Usuaris del Baix Ter, que agrupa una quarantena d'ajuntaments, propietaris privats i la comunitat de regants, així ho lamenta: "Qualsevol urgència es complica enormement i es posa en risc la seguretat de les persones que, per exemple, han d'anar a l'hospital de Palamós o desplaçar-se per motius familiars", explica Francesc Camps, secretari de la junta.

50 M € per millorar les carreteres

Es tracta d'una demanda històrica: elevar mig metre carreteres que fa dècades que no s'han adequat, amb vies estretes, sovint de doble sentit i sense vorals que donen a la cuneta. Després de diverses reunions, la Generalitat ha assumit aquest compromís i el departament de Territori, just abans de l'esclat del caos de Rodalies, va presentar als alcaldes un programa integral d'actuacions per millorar les carreteres del Baix Ter, amb una inversió global superior als 50 milions d'euros.

L'actuació principal serà el condicionament de l'itinerari Verges–Colomers (GI-633 i GI-634), amb un pressupost de 14 milions d'euros, que preveu l'eixamplament de set quilòmetres de via i la millora del traçat. El projecte es licitarà el segon trimestre d'aquest any i les obres començaran a l'hivern, juntament amb altres intervencions en carreteres secundàries. Paral·lelament, arran dels efectes del temporal, l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) també vol impulsar un estudi global d'inundabilitat del Baix Ter per definir actuacions estructurals i reduir riscos.

Afavorir la infiltració

Quines són, però, les raons geogràfiques i hidrològiques que expliquen aquesta tendència natural del Baix Ter a convertir-se en un gran aiguamoll quan plou? D'entrada, es tracta d'una plana amb sòls sorrencs i d'argila, amb pocs desnivells i travessada pel riu Ter, el Daró i diverses rieres, que van a parar al mar. Un mar, però, que, si presenta onatge, també fa de tap i dificulta que el riu desemboqui en tromba.

A tot això cal sumar-hi l'impacte de les construccions humanes, que si bé estan situades expressament en zones un pèl elevades, estan fetes de materials que repelen l'aigua. "Les zones urbanitzades fan que l'aigua de pluja circuli més ràpidament i amb més força cap als rius i rieres", explica Xavier Quintana, ecòleg de la Universitat de Girona (UdG) i especialista en el Baix Ter. I, sobre l'impacte del flux d'aigua que es deixa anar dels embassaments de Sau i Susqueda, afegeix: "Quan es desembassa de cop la presa del Pasteral perquè no té més capacitat, l'aigua del riu baixa molt de pressa i això dificulta que es pugui infiltrar al subsol i es recarreguin els aqüífers".

Quintana també defensa que cal millorar la gestió de les lleres i dels recs agrícoles per conduir l'aigua cap al mar amb vegetació adequada. "La vegetació autòctona de les rambles mediterrànies es doblega amb l'aigua i reté la velocitat del cabal, però les espècies invasores, com la canya, poden agreujar les inundacions", assenyala. Pel que fa als embassaments, conclou que, tot i reduir la freqüència de les inundacions, poden generar una falsa sensació de seguretat: "Sempre hi ha un punt en què la pluviometria supera la tecnologia".

Laminació, retenció o antics meandres

En aquest context, prenen rellevància projectes com l'Hidronet Baix Ter, impulsat pel Consorci del Ter i la Diputació de Girona, que ja fa tres anys que està en marxa i busca prevenir inundacions fomentant la biodiversitat aquàtica i implementant superfícies de laminació per alentir el flux d'aigua. “El risc zero no existeix. Es tracta de millorar punts crítics i aprendre a conviure amb ell”, explica Teia Puigvert, directora del Consorci. I afegeix: "Hem de plantejar solucions a llarg termini com la gestió de les motes o afavorint que s'inundin zones agrícoles, compensant les pèrdues, però evitant danys a la població". Altres mesures en què ja s'està treballant són, per exemple, les basses de retenció a l'entrada d'Ulla o a l'antic estany d'Ullastret, la recuperació d'antics meandres o una planificació urbanística adaptada a la situació.