Dels problemes a l'escola a entrar a la universitat: "He aconseguit el mateix que els meus companys"
La Jana i l’Àlex són dos dels 123.000 alumnes que ha acollit el programa CaixaProinfància per la igualtat d’oportunitats
BarcelonaFeien primer d'ESO i tercer de primària quan una sèrie de problemes en l'àmbit personal i emocional es van traduir en dificultats a l'escola. La Jana i l'Àlex són dos germans del barri del Bon Pastor de Barcelona que ara fa sis anys van veure que necessitaven suport en el dia a dia per poder posar el focus en els estudis. Una ajuda que, tal com explica la seva mare, la Sonia, va arribar en forma d'atenció terapèutica.
"En aquell moment l'Àlex era molt petit, però la Jana, que ja anava a l'institut, ho estava passant malament", recorda la mare, que apunta que en el moment d'identificar la necessitat hi va jugar un paper important la psicopedagoga de l'escola. "Abans d'arribar a l'ESO jo ja havia parlat amb ella en algunes ocasions, però després es va anar intensificant més", relata la Jana. D'aquesta manera, els dos germans, derivats també pels serveis socials a la Fundació Trinijove –que treballa des del districte de Sant Andreu per superar situacions d'exclusió social–, van començar a fer sessions de teràpia. "Fins i tot amb la covid, fèiem teràpia per trucada", recorda la Jana, que afegeix que el suport li va donar unes eines necessàries que han tingut el resultat d'acabar cursant la carrera que li feia il·lusió.
L'Àlex, en canvi, diu que la seva atenció terapèutica va anar derivant en altres tipus d'ajuda. Després d'algunes sessions al psicòleg, es va veure que "no tenia cap problema en l'àmbit emocional", relata la mare: "Es va saber que per aquí no anaven els trets i que si li costava una mica més era perquè tenia TDAH i una dislèxia que, al ser lleu, anava suplint". Quan estava a educació primària, va començar a formar part de grups de suport educatiu. "A l'aula érem unes cinc o sis persones, en un grup reduït estàs més tranquil", reflexiona ara.
Generar equitat social des del territori
Si la Jana universitària i l'Àlex de tercer d'ESO miren sis anys enrere, agraeixen l'oportunitat que els diversos suports els han brindat per millorar les notes i, en el cas de la Jana, per anar a la universitat. "Si no fos per això, potser no podria estar igual que els meus companys de classe", diu ella, que també valora el fet que tot es pogués anar treballant des de la xarxa d'entitats de la zona.
De fet, aquesta és una de les premisses que marca el programa CaixaProinfància de la Fundació La Caixa, que, com amb la Jana i l'Àlex, ha ajudat des del 2007 més de 123.000 infants i adolescents catalans en situació de pobresa econòmica o vulnerabilitat social per garantir-los oportunitats a través de les xarxes d'atenció distribuïdes arreu del país. "És el territori qui més coneix les necessitats de l'entorn", exposa Susanna Barreda, coordinadora i referent de família de Trinijove, l'entitat a la qual van ser derivats els dos germans.
Quan es fa una derivació a una de les entitats coordinadores per accedir al programa, s'estudia el cas de cada família, es valida que compleixin els criteris econòmics i que resideixin o estudiïn a la zona, i es fa un pla de treball per proporcionar l'acompanyament. Com evidencia el cas de l'Àlex, però, el pla de treball "és viu" i no queda determinat des del primer dia. "El pas al reforç educatiu va fer que l'Àlex també es convertís en un referent per a companys seus més petits", anota la coordinadora de Trinijove, mentre que ell destaca que li va permetre organitzar-se millor i "saber com dur a terme les tasques sol".
Cap dels dos germans continua dins del programa, però tal com detallen Barreda i la família, el vincle persisteix. De fet, la Jana, que ara estudia dret a la Universitat Pompeu Fabra, té una beca de grau de La Caixa, que se li va proposar des de l'entitat. "Era el segon any que es prioritzaven alguns nens CaixaProinfància i quan ella estava en el moment d'acabar, sabent que tenia bones notes i coneixent la família, sabia que els podria anar bé", assegura Barreda, que puntualitza que "com a referent sempre s'intenta abastar el màxim".
Una qüestió que la Jana valora molt. "Era una mica una loteria i m'està ajudant molt perquè, a banda de la part econòmica, també m'ofereix una orientació acadèmica", relata la jove. Mentre ho explica, la Sonia la mira a ella i al seu germà amb orgull de mare, i remarca la suma del seu esforç amb el suport que els ha ofert el programa: "Aquest tipus d'iniciatives són el futur, perquè permeten arribar on no podem arribar a vegades els pares, i donen molta seguretat".
